ELS CINC PUNTS FEBLES DEL JUDICI A TORRA QUE EUROPA POT TOMBAR

( QUICO SALLÉS )
Aquest dijous es va celebrar la vista del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC que inhabilita el president Quim Torra per desobediència. Una vista tècnica, pensada ja per anar a les instàncies judicials europees per una doble via. En primer terme, a través de les qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i en segon terme, un virtual recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Els advocats de Torra, Isabel Elbal i Gonzalo Boye, van començar desgranant la primera de les vies: les qüestions prejudicials. Un camí que al Suprem no li fa gota de gràcia després del revés que va rebre per una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena durant el judici del Procés. La maniobra del president de la sala penal va servir per consolidar la condició d’eurodiputat i la immunitat d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Aquest dijous, la defensa del president va presentar en total cinc qüestions prejudicials. Totes sobre com s’ha d’interpretar el principi d’imparcialitat de la justícia des dels tractats europeus, així com el principi de jutge predeterminat per la llei. Unes preguntes reformulades després de plantejar-se davant la primera instància del judici, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara resten recollides per la fórmula processal de “l’altressí” en el recurs registrat al Suprem.

Primera qüestió: la imparcialitat dubtosa del jutge instructor
El format del plantejament és una pregunta, on se situa el dubte interpretatiu respecte del dret intern i del dret europeu. La primera qüestió és directa. “S’oposa el dret a un jutge imparcial reconegut en l’article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en relació al 19.1 del Tractat de la Unió Europea, al fet que la instrucció de la causa contra un càrrec públic acusat recaigui en un jutge d’extracció parlamentària proposat en el seu dia, entre d’altres, per un partit polític de l’oposició parlamentària, que ha marcat públicament com a objectiu polític que l’acusat deixi d’ostentar el càrrec públic per al que ha estat democràticament elegit, tenint present que el mateix president del tribunal enjudiciador ha manifestat públicament que l’aparença d’imparcialitat dels jutges d’extracció parlamentària, en aquest tipus d’instruccions, pot veure’s compromesa (arribant a qualificar la instrucció pels jutges d’extracció parlamentària “d’anomalia”, i tenint present, a més que el resultat d’una eventual sentència condemnatòria implicaria que l’acusat deixaria d’ostentar el càrrec, això és, l’objectiu polític fixat?

La pregunta es fonamenta en el fet que la instrucció del cas va ser dirigida per Carlos Ramos Rubio, un magistrat del TSJC proposat pel PSC. Així mateix, en l’argumentari presentat per la defensa afegeixen les declaracions del president del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, que davant el Consell General del Poder Judicial va admetre que una instrucció dirigida per una magistrat escollit pel Parlament contra un membre del Parlament era una “anomalia”. Les declaracions aportades són del dotze de gener del 2016. Seguint la tesi de Barrientos, per a Boye i Elbal, la instrucció de Ramos “no tenia aparença d’imparcialitat”

Segona qüestió: el jutge avala la decisió de la JEC per la tele
La segona qüestió que Torra demana al Suprem que presenti al TJUE és: “S’oposa al principi de jutge imparcial el fet que el president d’un tribunal d’un estat membre que, com a càrrec, a l’endemà de l’adopció de la decisió de l’autoritat electoral suposadament desobeïda va avalar públicament en una compareixença davant els mitjans informatius (arribant a manifestar que aquesta decisió era ‘tan òbvia que no hauria de ser necessària, perquè és l’estat normal de les coses’) sigui el magistrat que presideixi del judici penal contra el càrrec públic acusat de desobeïr aquesta decisió?”.

Aquesta segona pregunta es basa en les declaracions als mitjans de Jesús Maria Barrientos, que justificava la decisió de la JEC de reclamar la retirada de la pancarta. Però, a més, la qüestió té una altra derivada, una subqüestió, fonamentada en el fet que Barrientos “s’ha pronunciat públicament i repetida, en la seva condició de president del TSJC, contra les posicions polítiques del president de la Generalitat”. Una situació que la defensa de Torra també considera que cal demanar al TJUE que determini si vulnera el principi d’imparcialitat.

Tercera qüestió: el jutge surt a 13TV i després condemna Torra
El tercer dubte que la defensa de Torra demana que el Suprem aclareixi a Europa és sobre unes declaracions del magistrat Joaquín Elías Gadea, que va formar part del tribunal sentenciador. En aquest sentit demanen si és o no contrari al dret europeu el fet que un dels jutges que forma part del tribunal contra l’acusat, i sabent que en formaria part, “a escasos dies abans de l’inici de la vista oral, va ‘denunciés’ públicament a la televisió: determinades actuacions de membres del Govern, inclós del seu president, i digués sentir-se ‘fustigat i incòmode’ personalment pel Govern que presideix l’acusat i sentir-se ‘preocupat profundament’ per les actuacions d’aquest Govern”. La justificació de la qüestió és una intervenció del jutge a la cadena de televisió 13TV, que el recurs transcriu fil per randa.

Quarta qüestió: l’autoritat de la JEC

La quarta qüestió que se sol·licita és sobre la manca de legalitat de la condemna. “Resultaria compatible una eventual condemna dels articles 410 i 412 del Codi Penal per uns fets com els del litigi principal d’acord amb allò establert en la carta de Drets Fonamentals, relatiu al principi de legalitat penal, tipicitat, taxativitat i previsibilitat?.

Aquesta qüestió prejudicial es construeix a través de la mateixa doctrina del Tribunal Suprem, en concret de la Sala Contenciosa Administrativa, amb una sentència del 6 de maig del 2013. Una resolució que considera que la Junta Electoral Central “no és competent per dictar requeriments com el que va fonamentar el procés contra el president Torra”. En aquest sentit, també aporta una sentència del TJUE del 6 de maig del 2015 que referma la tesi del Suprem.

Cinquena qüestió: La gravetat de la inhabilitació
La cinquena qüestió presentada és la proporcionalitat de la pena demanada respecte del delicte condemnat. En concret, pregunta si la inhabilitació –fins i tot per ser diputat europeu o perdre el dret al sufragi passiu (ser candidat)– és compatible amb els drets fonamentals europeus arran d’un delicte de desobediència. La clau de volta d’aquesta qüestió és l’article 49.3 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que estableix que “la intensitat de les penes no haurà de ser desproporcionada en relació a la infracció”.

Informa:ELMON.CAT (20-9-2020)

114 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: