ELS CINC REPTES IMMEDIATS DE PUIGDEMONT I LA NOVA DIRECCI√ď DE JxCAT

“Els cinc reptes immediats de Puigdemont i la nova direcci√≥ de JxCat ”
Ideologia i estrat√®gia, llistes electorals, implantaci√≥ al territori i organitzaci√≥ interna se sumen a la definici√≥ de la relaci√≥ amb el PDECat, que s’encamina cap al trencament
( ORIOL MARCH )

Junts per Catalunya (JxCat) ja ha completat els dos primers passos per convertir-se en partit pol√≠tic. Va celebrar un acte fundacional fa dues setmanes i, des de diumenge a la tarda, ja t√© una direcci√≥ de 21 membres encap√ßalada per Carles Puigdemont que est√† facultada per dirigir els primers passos. Aquests s√≥n els cinc principals reptes immediats que afronta la formaci√≥ amb les eleccions catalanes en l’horitz√≥ i un escenari cada vegada m√©s plausible de ruptura -malgrat els contactes vigents- amb el PDECat.

1. Organitzaci√≥ interna. El lideratge de Puigdemont -escollit amb el 99,3% dels vots- √©s indiscutible, per√≤ la maquin√†ria recau en la figura del secretari general, Jordi S√†nchez, que est√† acompanyat per David Saldoni en la secretaria d’organitzaci√≥ i Teresa Pallar√®s en l’√†mbit de les finances. Saldoni, segons fonts de la formaci√≥, t√© responsabilitat sobre pol√≠tica municipal i territori, de manera que ser√† l’encarregat de liderar la implantaci√≥ de les sigles arreu del pa√≠s.

El partit t√© quatre vicepresid√®ncies -Josep Rius, Jordi Turull, Anna Erra i Elsa Artadi-, per√≤ nom√©s una d’elles t√© una tasca assignada espec√≠fica des del primer moment. Es tracta d’Artadi, que exerceix com a portaveu. Una responsabilitat que combina amb el lideratge del grup municipal a Barcelona i l’acta de diputada, per√≤ que no ampliar√† amb la candidatura efectiva a la Generalitat, espai per al qual ja s’ha descartat.

Qui és qui a la nova direcció de Junts?
Carles Puigdemont aconsegueix la presidència amb un ampli suport i Jordi Sànchez serà el secretari general

Pel que fa a la resta de membres de la direcci√≥ -18 persones que van des de Laura Borr√†s i Dami√† Calvet a perfils menys p√ļblics fins ara com Quim Jubert i Irene Negre, per exemple-, en les pr√≤ximes setmanes se’ls assignaran responsabilitats concretes. Hi tindr√† molt a veure el rumb que prengui la pon√®ncia organitzativa, que es perfilar√† a l’agost per√≤ no ser√† aprovada definitivament fins al 3 d’octubre. El partit tamb√© haur√† de fer passos cap a la creaci√≥ de les sectorials i del consell nacional, que segons els documents fundacionals s’haur√† de reunir cada mig any com a m√≠nim.

2. Desplegament territorial. Un aspecte clau en tots els partits √©s tenir persones a cada municipi del pa√≠s. La pon√®ncia organitzativa -que ser√† redactada per Calvet, Jubert (pe√ßa clau per arrabasar el control de la marca al PDECat), Erra, Violant Cervera, Jordi F√†brega, Gemma Geis, M√≤nica Sales i Toni Morral- ser√† l’encarregada de determinar els √†mbits concrets, per√≤ tot apunta que l’esquema es basar√† en vegueries, comarques i agrupacions locals. En una immensa majoria de municipis la marca de JxCat ja hi t√© pres√®ncia, perqu√® √©s la marca que el PDECat va fer servir en les eleccions del maig de l’any passat, per√≤ la divisi√≥ existent fa que no sigui tan senzill tra√ßar la l√≠nia.

Davant d’un escenari de possible ruptura, les dues formacions fan comptes i repassen lleialtats amb el mapa desplegat damunt la taula. En tot cas, els plans de JxCat passen per tenir un responsable a cada vegueria, a cada comarca i a cada municipi, ja sigui comptant amb integrants de grups municipals ja establerts -es donen per fets trencaments als ajuntaments si es consuma la ruptura global- o b√© nous fitxatges. En les √ļltimes eleccions, sota el paraigua de JxCat es van superar els 3.000 regidors. El paper de David Saldoni, que a ser president de l’Associaci√≥ Catalana de Municipis i ho coneix b√©, √©s clau.

3. Estrat√®gia pol√≠tica. La pon√®ncia d’estrat√®gia pol√≠tica t√© pesos pesants en l’equip redactor: S√†nchez, Artadi, Josep Rull, Toni Com√≠n, Marina Geli, Marta Madrenas, Josep Maria Forn√© i Gl√≤ria Plana. En el manifest fundacional s’hi pot llegir aquest principi: “Del que es tracta √©s de seguir accelerant el proc√©s”. La formaci√≥, en el mateix temps, tamb√© es defineix com a “eina de confrontaci√≥ i lluita”. Les revelacions sobre Joan Carles I i la fugida a l’estranger tamb√© han facilitat el marc de “Rep√ļblica catalana o monarquia” desgranat aquests dies pels dirigents de JxCat -incl√≤s Torra, que no es far√† militant del partit, com va avan√ßar el diari El Peri√≥dico-, mentre la formaci√≥ es presenta en societat com cr√≠tica amb Pedro S√°nchez i desconfiada davant del di√†leg amb l’Estat.

JxCat rebutja l’etiqueta de partit de ¬ęcentredreta¬Ľ en els argumentaris interns
La formaci√≥, que arrencar√† el dia 25 en una assemblea que apunta a telem√†tica pels brots a l’Hospitalet, remarca el rebuig a la doble milit√†ncia i troba “inevitable” la confrontaci√≥ amb l’Estat

En clau ideol√≤gica, la paraula que m√©s es fa servir de portes endins √©s “transversalitat”, per b√© que en assumptes concrets -com ara la regulaci√≥ del preu del lloguer- s’evidencien discrep√†ncies internes. El projecte bascula cap al centreesquerra, com han defensat des de l’inici S√†nchez i tamb√© Puigdemont, i fuig de l’etiqueta de centredreta que li atorguen els que assimilen el partit amb el passat convergent de diversos membres de la c√ļpula. En unes eleccions en qu√® la sortida de la crisi econ√≤mica derivada del coronavirus obligar√† els partits a definir-se en q√ľestions b√†siques de gesti√≥ -pol√≠tica fiscal, pes del sector p√ļblics-, la nova JxCat haur√† d’arromangar-se.

4. Eleccions catalanes. La data continua sent una inc√≤gnita perqu√®, segons l’entorn de Torra, nom√©s el president sap la data. Descartat el 4 d’octubre -la convocat√≤ria hauria d’haver-se anunciat aquest dilluns i publicat oficialment l’endem√†-, pren cos l’opci√≥ de novembre. Aix√≤ voldria dir que Torra convocaria a mitjans de setembre, abans d’anar al Tribunal Suprem a declarar sobre la seva inhabilitaci√≥. El congr√©s de JxCat acaba el 3 d’octubre, de manera que hi hauria poc marge per un proc√©s obert a la milit√†ncia i la direcci√≥ quedaria facultada per definir el marc de la tria de candidats.

Pel que fa al cap de cartell, els dirigents insisteixen que hi haur√† prim√†ries. Especialment per escollir el n√ļmero u, per√≤ tamb√© per triar qui l’acompanyar√†. Per la primera pla√ßa hi ha un nom indiscutit, el de Puigdemont, per b√© que la decisi√≥ final la prendr√† ell. S√†nchez o Artadi, per exemple, ja han defensat p√ļblicament que el l√≠der del partit torni a ser candidat acompanyat d’un n√ļmero dos efectiu. Per aquesta pla√ßa han presentat credencials els consellers Jordi Puigner√≥ i Dami√† Calvet, per√≤ el nom de Laura Borr√†s no est√† ni molt menys descartat. Artadi, de fet, l’ha situat com un dels “grans lideratges” de la formaci√≥ malgrat la investigaci√≥ que t√© oberta al Tribunal Suprem.

5. Relaci√≥ amb el PDECat. Un dels assumptes m√©s espinosos. Diverses fonts consultades assenyalen que continuen els contactes, per√≤ el to del cap de setmana per part dels impulsors i dirigents de JxCat ha estat especialment dur amb el PDECat. Llu√≠s Puig, per exemple, va assegurar que no volia tenir res a veure amb els “postconvergents del 3%”, i Artadi va tancar la porta a qualsevol coalici√≥ o federaci√≥.

De moment JxCat permet la doble milit√†ncia, almenys fins que s’aprovi la pon√®ncia organitzativa, i el PDECat elabora un informe -encarregat fa deu dies a Xavier Trias, president de la comissi√≥ de garanties i al mateix temps impulsor del nou partit- per determinar qu√® s’ha de fer en el cas dels dirigents i militants que ja paguin quota a la formaci√≥ de Puigdemont. De moment, l’expresident, els exconsellers i part dels impulsors encara militen al PDECat. “Potser esperen que els expulsem”, determinen fonts de la formaci√≥, que alerten del risc cada vegada m√©s plausible de trencament.

Agost √©s el mes definitiu per explorar qualsevol entesa, i tamb√© existeixen veus dins dels hereus de CDC que estan “fartes” del “menyspreu” de JxCat. Fins i tot n’hi ha que, en privat, recorden que va ser el PDECat qui va assumir bona part del cost econ√≤mic de campanyes com la d’Artadi a l’Ajuntament de Barcelona, que no van ser precisament reeixides a les urnes. Amb l’ambient enverinat, la carpeta de la relaci√≥ amb els postconvergents √©s la m√©s cridanera per a una direcci√≥ que afronta el repte de consolidar org√†nicament les sigles en el termini de les pr√≤ximes setmanes.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2020)

117 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: