Els Col·legis Oficials de l’àmbit sanitari donen suport a l’ús del català en la seva feina.

Sis col·legis professionals de l’àmbit sanitari s’han posat d’acord per redactar un comunicat conjunt de suport a l’ús del català en l’atenció sanitària arran de la polèmica provocada per la infermera que va penjar un vídeo en què es mofava de l’obligatorietat d’acreditar un nivell C1 de català per accedir a les oposicions d’infermeria a Catalunya.

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), el Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya (Podocat), el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (COLFICAT), el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC) i el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC) defensen que l’ús del català, més enllà d’un dret, és necessari per a la correcta atenció sanitària dels pacients.

Els col·legis assenyalen que la llengua catalana té diversos graus de regulació legal que van des de l’oficialitat única del català (Andorra) fins a la no-oficialitat (la Catalunya del Nord, la Franja i l’Alguer), passant per la doble oficialitat lingüística català-castellà (Catalunya, País Valencià i les Illes Balears). Recorden que la llengua pròpia i oficial de Catalunya és el català i l’occità a l’Aran i que el castellà també és llengua oficial a Catalunya, així com la llengua de signes catalana (LSC).

Els professionals sanitaris remarquen que als territoris on es parla català els serveis que s’ofereixen en aquesta llengua són encara insuficients i que els ciutadans de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears tenen ple dret a utilitzar el català per accedir a serveis administratius, socials i sanitaris.

També subratllen que les queixes sobre l’ús de les llengües “són importants a escala individual perquè afecten els drets lingüístics protegits per la normativa actual, especialment en el cas de determinats tipus de pacients com ara persones d’edat avançada, nens i persones malaltes en situació de vulnerabilitat”. Diversos articles -diu el comunicat- “demostren la necessitat de reconèixer que l’oferta dels serveis sanitaris en la llengua oficial dels pacients i usuaris és més que una qüestió jurídica o de drets; és una condició inherent de garantia de qualitat dels serveis sanitaris”.

Els col·legis oficials posen com a exemple una enquesta sobre l’àmbit sanitari feta a Gal·les que recomana la formació en consciència lingüística com a forma de millorar la prestació d’atenció als parlants de llengües minoritàries.

El text fa referència també al fet que des del 2005 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) és crític amb l’Estat espanyol, especialment el 2012 i el 2016, pel que fa a la prestació de serveis sanitaris en les llengües cooficials.

Els professionals sanitaris reclamen mesures com l’oferta activa, l’atenció centrada en el pacient i la persona i la formació professional, així com el desenvolupament de les directrius i models d’avaluació més adequats per als programes que es dirigeixen específicament a les minories de llengües oficials i cooficials. Cal un “enfocament holístic que incorpori aquestes mesures com mostren les aportacions de les organitzacions de la societat civil que contribueixen activament a promoure l’ús de les llengües oficials minoritàries i defensar els drets de les minories lingüístiques oficials”, conclouen.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), per la seva part, han exhaurit les places de les sessions de sensibilització lingüística que han organitzat per al 18 d’abril i el 2 de maig. Les sessions estan adreçades a “infermeres i infermers no catalanoparlants, de manera prioritària nouvingudes i residents d’altres comunitats autònomes”.

La iniciativa del COIB i del Consorci per a la Normalització Lingüítica (CPNL) es proposa “reflexionar sobre les actituds lingüístiques relacionades amb l’ús del català en l’àmbit professional” i ajudar a “entendre que utilitzar la llengua de la persona atesa i, especialment, la llengua catalana amb els usuaris catalanoparlants, permet prestar-los una millor atenció i afavoreix l’empatia entre el professional i l’usuari i l’alfabetització en salut”. La sessió “ajuda a incorporar bones pràctiques d’atenció a la persona atesa respectuoses amb els drets lingüístics i amb una atenció comunicativa de qualitat”.

Informa:RACOCATALA.CAT (18-III-2023)