” La militarització dels comuns ”
La formació de Colau critica durament la gestió del govern de Quim Torra mentre aplaudeix el desplegament de l’exèrcit a Catalunya *** Puig continuarà comprant material sanitari a l’exterior *** Armengol demana al govern espanyol que suspengui l’activitat de la construcció

( PERE MARTÍ )
Exèrcit. El govern de Pedro Sánchez va decidir el primer dia de posar els militars a primera línia de la crisi del coronavirus. L’objectiu era tranquil·litzar l’opinió pública espanyola i alhora tapar la incapacitat de respondre adequadament a l’expansió de la pandèmia. El protagonisme donat al cap de l’estat major, Miguel Ángel Villaroya, és clarament intencionat, encara que a la pràctica el paper de l’exèrcit sigui secundari en comparació amb el del Ministeri de Sanitat o de qualsevol altra de les carteres involucrades en la crisi. I aquest protagonisme no es veu a cap país europeu, on l’exèrcit fa tasques de suport però no marca el discurs. A Espanya el marca molt, perquè el discurs polític i el militar conflueixen en l’exaltació del nacionalisme espanyol i en el manteniment de la unitat d’Espanya.

El missatge que tots els ciutadans són soldats i que s’han d’unir, amb Felipe VI al capdavant, per plantar cara a un enemic exterior serveix potser per a exorcitzar la por dels espanyols enfront de la crisi, però és profundament retrògrada. En teoria, un govern progressista, el més progressista de la història d’Espanya, no tan sols no hauria de promoure aquest discurs, sinó combatre’l. El militarisme casa molt bé amb el discurs de la dreta espanyola i, sobretot, amb l’extrema dreta, perquè va associat a autoritarisme. El PSOE l’ha fet seu per sobreviure a la crisi, però pensant en el futur és una irresponsabilitat, perquè, una vegada més, assumeix el marc mental de la dreta. Però el govern espanyol és de coalició i Podem, en teoria, hauria d’impedir o contrarestar aquesta militarització del discurs, perquè no tan sols va contra els valors d’esquerres, sinó contra els valors democràtics. L’esquerra hauria de defensar els serveis públics i la valentia dels professionals de la sanitat i demanar que s’avantposessin les persones a l’economia, a l’hora de prendre decisions.

El paper de Pablo Iglesias en aquesta crisi és clarament secundari i d’una discreció exemplar. Com a vice-president, forma part del comitè de crisi del consell de ministres i fins i tot va passar per alt el confinament per assistir-hi, però té una nul·la influència en el discurs i en l’estratègia de l’executiu. Ha fet una compareixença per explicar mesures socials, que en teoria és la seva àrea com a vice-president, però no aporta cap contrapès a la deriva castrense del discurs del govern ni tampoc cap correcció a l’estratègia centralitzadora per la qual ha optat el PSOE. Una formació com Podem, nascuda del moviment del 15-M, no solament no aporta cap transformació real a la governació de l’estat, sinó que calla en un moment de deriva patriòtica i militarista del govern espanyol. Iglesias ja va aplaudir la monarquia i ara aplaudeix els uniformes, en un viatge al pragmatisme que l’acaba fent invisible.

Darrere Podem, els comuns han mantingut la disciplina i tampoc no han expressat cap crítica ni esmena a la gestió de la crisi que fa el govern espanyol. Més aviat al contrari, han estat servils amb el desplegament de l’exèrcit i hostils amb qui discrepava de Madrid. El vídeo que va enregistrar la batllessa de Barcelona, Ada Colau, donant la benvinguda a l’exèrcit espanyol és la imatge més clara d’aquesta claudicació. Els aplaudiments de Colau a l’exèrcit contrasten amb les crítiques severes i rotundes de Jèssica Albiach al govern de Quim Torra per haver demanat el confinament de Catalunya. Els comuns es reivindiquen hereus de la cultura antimilitarista de Catalunya, del moviment d’objecció de consciència i els insubmisos, però ara aplaudeixen un exèrcit que, amb l’excusa de desinfectar, ve a reivindicar la unitat d’Espanya.
Colau mateix va demanar-ne el desplegament, contra l’opinió de la Generalitat, perquè les escasses tasques que han fet les tropes espanyoles, les poden fer les institucions catalanes o empreses contractades del sector. I el pavelló que col·labora a fer l’exèrcit espanyol, juntament amb entitats com la Creu Roja o el cos de bombers, per acollir els més necessitats, seria innecessari si l’ajuntament allotgés aquesta gent en una ciutat plena d’hotels buits.

Informa:VILAWEB.CAT (25-3-2020)