ELS COMUNS I ERC, AL SERVEI DEL NACIONALISME ESPANYOL

“Victòries del nacionalisme espanyol “!
La maniobra retòrica del govern espanyol Ês de manual

( SALVADOR CARDÚS )*Economista, professor de sociologia a la UAB i periodista.

No cal tenir grans dots d’observació per adonar-se que el govern espanyol, amb tots els aparells de l’Estat responent com un sol home, ha decidit aprofitar la pandèmia del covid-19 per matar dos pardals d’un tret. D’una banda, controlar l’expansió del virus. I, de l’altra, intentar liquidar el seu “conflicte territorial”, injectant al sistema una sobredosi de nacionalisme espanyol com si fos el desinfectant que volia Borrell. La punteria en relació al primer pardal, el virus, no és tema d’aquest article. Aquí veurem com s’ha utilitzat una circumstància dramàtica per aconseguir l’altre objectiu espuri.

La recuperaciĂł de competències i la campanya amb què es va iniciar la intervenciĂł del govern de Pedro SĂĄnchez – “este virus lo paramos unidos”– fou diĂ fana en el seu objectiu. Sintetitzava a la perfecciĂł el reforçament d’un nosaltres patriòtic Ăşnic, acompanyat d’un discurs d’emergència bèl¡lica simbolitzat per la presència –matussera– d’uniformats en les rodes de premsa. I ha quedat perfectament recollit en la darrera consigna presidencial: “La mĂĄxima serĂĄ una: entramos juntos y vamos a salir juntos como paĂ­s”. Tant ĂŠs que s’hi entrĂŠs a deshora i que per això se’n surti amb un munt de morts evitables: la qĂźestiĂł ĂŠs haver-ho fet junts. I sempre quedarĂ  el consol proclamat amb emociĂł per la ministra de Defensa en la clausura del dipòsit de cadĂ vers a Madrid: “No han marxat sols: l’exèrcit era amb ells”.

Resulta que a tot el món la dimensió territorial de l’acció política contra el virus ha estat sobre la taula

La maniobra retòrica del govern espanyol és de manual: negant que el virus conegui territoris no tan sols es justifica l’acció centralitzadora que ha fet emergir una autoritat sanitària que feia decennis que pertanyia a les comunitats autònomes, sinó que sobretot s’aferma el gran sobreentès: l’únic territori legítim és el de l’Estat. I és que el més gran poder dels estats, fins i tot més que el monopoli de l’exercici de la violència física, és el de la imposició d’una violència simbòlica que fa natural un statu quo, ara una frontera, que s’assumeix de manera imperceptible i així esdevé indiscutible.

Resulta, però, que a tot el mĂłn la dimensiĂł territorial de l’acciĂł polĂ­tica contra el virus sĂ­ que ha estat posada sobre la taula. A Alemanya i a França per think tanks o diaris prestigiosos. Als Estats Units, per l’enfrontament de Trump amb el governador de Nova York o el de Califòrnia, que va arribar a suggerir la independència d’aquest estat. A ItĂ lia, per la resposta eficaç al Vèneto i catastròfica a la Llombardia. A Escòcia, per columnistes prestigiosos com Kevin McKenna al Herald amb articles com el titulat “L’endemĂ  del coronavirus fa la independència mĂŠs vital que mai”. I, ĂŠs clar, a Espanya, penjant-se la medalla de prendre les mesures mĂŠs estrictes del mĂłn.

En canvi, a Catalunya, l’estratègia de Sánchez ha convertit aquest debat en anatema. Quan la portaveu del govern català, Meritxell Budó, ha dit que en una Catalunya independent probablement hi hauria hagut menys morts, s’ha armat l’escàndol. Entre altres reaccions, el cas més extrem –però previsible, per tapar l’actuació del seu govern a Espanya–, hi ha la d’Ada Colau qualificant-ho de “misèria moral inacceptable”. O la de Jaume Asens, acusant Budó d’amagar el seu egoisme “tancat darrere d’una frontera”. També per a ells ja només hi ha un frontera legítima: la d’Espanya.

Amb tot, el que resulta mĂŠs inquietant ĂŠs la reacciĂł de representants d’ERC com el diputat Gabriel RufiĂĄn, que ha titllat de “nefastes” les paraules de BudĂł, o del president del Parlament, Roger Torrent, que ha afirmat que “l’últim que demana aquesta crisi sĂłn plantejaments nacionalistes”. I ĂŠs alarmant perquè totes dues reaccions sĂłn senyal de la victòria de l’estratègia de Pedro SĂĄnchez. RufiĂĄn i Torrent han comprat la naturalitzaciĂł d’un Ăşnic territori legĂ­tim, l’estatal, i de facto l’existència d’un Ăşnic espai nacional. TambĂŠ podria ser que nomĂŠs ho diguessin per marcar diferències amb el seu soci de govern. Però, en tot cas, mentre el PSOE i Podem-Comuns haurien apuntat bĂŠ al pardal unificador, els d’ERC s’haurien disparat un tret al peu.

356 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: