ELS COMUNS NO EXISTEIXEN, EXISTEIXEN ELS COLAUS

 

Una vegada, en ser preguntada per un periodista sobre el PSC, Diana Garrigosa, senyora de Pasqual Maragall, va respondre: ‚ÄúAh, per√≤ existeix?‚ÄĚ. Avui dia tothom sap que el PSC no sols no existeix, sin√≥ que les seves sigles s√≥n un simple r√®tol a la porta del centre de recepci√≥ d‚Äôordres madrilenyes que el PSOE t√© a Catalunya. Amb els anomenats Comuns passa si fa no fa el mateix.¬†Els Comuns tampoc no existeixen. Existeixen els Colaus. Els Colaus s√≠ que existeixen.

Els Colaus, √≤bviament, no se saben imaginar sense Ada Colau. ‚ÄúSi tu te‚Äôn vas, qu√® ser√† de nosaltres?‚ÄĚ, li diuen. ‚ÄúPensa que les taules de la llei que ens has fet aprendre de mem√≤ria, com ara que nosaltres som d‚Äôesquerres, o que hem de criminalitzar Junts per Catalunya en cada frase que diguem, o que l‚Äôindependentisme √©s un dimoni, o que nosaltres no som mon√†rquics (per√≤, Visca la Corona espanyola, eh?), o que nosaltres no som catalans ni espanyols sin√≥ ciutadans del m√≥n (per√≤ Espanya √©s Espanya, eh?), se n‚Äôaniran en orris sense tu. No ens pots deixar tirats com una vulgar punta de cigarreta al caire d‚Äôuna claveguera.¬†Qu√® seria de nosaltres, els Colaus?‚ÄĚ

Així és com els Colaus van demanar a la seva fada protectora que allà on la nit de les eleccions havia dit blanc, ara digués negre. I no només perquè els Colaus sense Colau són com un ColaCao sense cacau, sinó perquè els independentistes, que són un càncer per a la humanitat, posen en perill el principi religiós de la unitat d’Espanya, i, és clar, hi ha coses que no es poden consentir.

Però qui són els Colaus? Els Colaus són aquells que el maig de 2011, seguint les consignes de la Puerta del Sol de Madrid, van ocupar la plaça de Catalunya de Barcelona i esbroncaven indignats tot espontani que gosava expressar-se en català; són els mateixos que el juliol de 2015 van instal·lar uns pixadors a l’aire lliure davant mateix del Born Centre Cultural, lloc de memòria històrica nacional catalana, i que l’octubre de 2016 van posar-hi dues estàtues franquistes.

I qui √©s Ada Colau?¬†Ada Colau √©s la hist√≤ria d‚Äôun intent de reafirmaci√≥ personal per via medi√†tica. √Čs una persona que necessita una c√†mera al davant en la mateixa mesura que els antics reis necessitaven un escrivent que deix√©s ben ornamentada const√†ncia del seu pas per aquest m√≥n. I per aconseguir-ho, Colau, en la l√≠nia de Jos√© Mar√≠a Ruiz Mateos, ha recorregut fins i tot a les disfresses m√©s esperp√®ntiques. Ah, les c√†meres! Que boniques que s√≥n, totes arrenglerades davant teu esperant que t‚Äôadrecis al m√≥n. Quina ll√†stima no haver fet carrera a Hollywood com a estrella de la Metro, oi? Katharine Hepburn, Joan Crawford, Ava Gardner, Ada Colau…

Per√≤ Ada Colau √©s molt m√©s que aix√≤.¬†Ada Colau √©s tamb√© la hist√≤ria d‚Äôuna mentida. O dit d‚Äôuna altra manera, una persona que es dedica a girar del dret o del rev√©s tot all√≤ que diu segons li conv√©. El mar√ß de 2014, referint-se a si mateixa, deia: ‚ÄúParticipar√© com una m√©s, per√≤ no crec en els fitxatges individuals‚ÄĚ. Uns mesos m√©s tard, en el 2015, deia: ‚ÄúMai no mentir√©‚ÄĚ, negant que volgu√©s entrar en la pol√≠tica professional. I per si alg√ļ no s‚Äôho creia ho va reblar aix√≠: ‚ÄúSi jo volgu√©s fer carrera pol√≠tica no em ficaria en aquest vesper‚ÄĚ. Tamb√© va deixar clar aix√≤: ‚ÄúJo no s√≥c independentista, ni catalana ni espanyola, i estic per superar les fronteres‚ÄĚ. Per√≤ les fronteres espanyoles no es toquen, oi? I la unitat d‚ÄôEspanya √©s sagrada, i l‚Äôindependentisme, com diu la Confer√®ncia Episcopal Espanyola, √©s un pecat. Am√©n.

Ha quedat clar que la dona que no volia fer carrera pol√≠tica ni formar part de cap partit va fer mans i m√†nigues per prendre-li l‚Äôalcaldia a Xavier Trias¬†aprofitant-se de les mentides que les clavegueres de l‚ÄôEstat espanyol van cuinar precisament per col¬∑locar una dependentista com Colau al capdavant del Cap i Casal. Despr√©s van venir diverses accions de nepotisme, com ara la col¬∑locaci√≥ de les parelles de Colau i Gerardo Pisarello en c√†rrecs de confian√ßa. En el primer cas, com a responsable de relacions pol√≠tiques i institucionals del partit, i en el segon, com assessora de l‚Äô√†rea d‚ÄôHabitatge. Recordem, d‚Äôaltra banda, que calien nom√©s quatre vots perqu√® Barcelona entr√©s a l‚ÄôAMI, entitat amb m√©s de set-cents ajuntaments adherits en defensa de la llibertat de Catalunya, per√≤ els Colaus, amb la seva decisiva abstenci√≥, ho van impedir. I el desembre de 2015, Colau va viatjar a Espanya i va dir que Madrid era la capital dels catalans: ‚ÄúAlguns diuen que cal portar el Senat a la Sagrera. Jo crec que no. Crec que hem de dur les institucions catalanes f√≠sicament a Madrid per governar des d‚Äôall√†. Madrid √©s la nostra capital! Deixarem la seu de la pla√ßa de Sant Jaume i totes les altres seus que hi ha repartides per la ciutat i ens traslladarem a la nostra capital, Madrid!‚ÄĚ

Amb el perm√≠s dels lectors, reprodueixo aqu√≠ unes poques l√≠nies d‚Äôun article que vaig publicar a El M√≥n l‚Äô11 de maig de 2015: ‚ÄúDiguem-ho clar:l‚Äôartefacte d‚ÄôAda Colau √©s una operaci√≥ nacionalista espanyola disfressada de fals progressisme¬†el discurs de la qual, a m√©s d‚Äôhip√≤crita, per b√© que ornamentat amb alguna gent de bona fe, √©s profundament tronat i revifador dels esquemes de la vella esquerra espanyolista, en el sentit de satanitzar la consci√®ncia nacional catalana tot presentant-la com un moviment de dretes, immobilista i enemic dels drets socials.‚ÄĚ

Doncs b√©,¬†els Colaus s√≥n els grans aliats de la ultradreta m√©s p√ļtida d‚ÄôEuropa¬†(Valls-Ciudadanos-PP) i de la dreta espanyolista (PSOE). Aquesta √ļltima, la del PSOE, √©s la dreta que t√© persones a l‚Äôexili, que t√© ostatges pol√≠tics, que despenja els lla√ßos grocs que ho denuncien i que porta a terme pol√≠tiques absolutament racistes amb els refugiats que demanen asil. Dels partits veritablement democr√†tics, com Esquerra i Junts per Catalunya, no en volen saber res. Amb Esquerra no els ha quedat m√©s remei que fer un cert paperot, per√≤ nom√©s per for√ßa. L‚Äôoperaci√≥ d‚ÄôEstat consistia a impedir per tots els mitjans que l‚Äôindependentisme govern√©s la capital del pa√≠s, i aix√≤ √©s el que ha passat. Amb els vots de la ultradreta de Manuel Valls. Tot s‚Äôhi val per una cadira i… per la unitat d‚ÄôEspanya.

I qu√® passar√† a partir d‚Äôara? Doncs que¬†Ada Colau utilitzar√† aquest mandat per forjar-se un lloc a Madrid, ‚Äúla capital de los catalanes‚ÄĚ. Ja fa temps que es mira de cua d‚Äôull les carteres dels seus ministeris, per√≤ necessita temps. Aix√≤ s√≠, tan bon punt hi hagi una conjuntura que ho permeti, agafar√† el pont aeri o el TGV i seguir√† la ruta de dos alpinistes coneguts com Rivera i Arrimadas. Per√≤ mentrestant qu√®? Mentrestant ho negar√†, √©s clar, com va negar que volgu√©s fer carrera pol√≠tica i com va negar que volgu√©s entrar en un partit pol√≠tic.

Informa:ELMON.CAT (16-6-2019)

 

275 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: