ELS DE CORNELLÀ TAMBÉ VAN ANAR A PERPINYÀ

“Els de Cornellà que van anar a Perpinyà”
L’independentisme va obtenir més suport a Cornellà al referèndum de l’1-O que no pas la suma dels tres partits que el representen a les municipals
( PERE MARTÍ )
Autocars. Cada dilluns a les set del vespre, més d’un centenar de persones fan una caminada pel centre de Cornellà demanant la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Surten de davant de l’ajuntament, passen pels carrers més cèntrics de la ciutat i tornen al consistori. Ho han fet 123 vegades, sense descans, faci fred o calor, i ningú no demana a l’altre de quin partit és ni a quina entitat pertany. La convocatòria l’organitza la Xarxa de Cornellà per la República. Alguna vegada hi ha participat Joan Tardà, veí de la ciutat, però no hi han vist mai Gabriel Rufián, malgrat que sempre parla de la necessitat de picar pedra a Cornellà. Com avui, quan ha contraposat Cornellà amb Perpinyà, on dissabte es va fer l’acte del Consell per la República. Dissabte, efectivament, a primera hora del matí, van sortir d’aquesta ciutat del Baix Llobregat dos autocars per assistir a l’acte a la capital nord-catalana. Anaven plens de gent. Hi havia militants d’ERC i la CUP, que no van fer cabal de les crides oficials o oficioses dels seus partits a no assistir-hi, gent que anteposa el país al partit, que volia homenatjar l’exili. També s’hi han fet autocars per a visitar els presos als Lledoners, tres vegades, perquè per ells presó i exili no són pas excloents.

Els autocars de Cornellà que anaven a Perpinyà no van poder arribar, perquè la policia espanyola va decidir de muntar un control a la Jonquera per originar un col·lapse que alterés l’assistència de l’acte. La policia depèn del ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, del govern de Pedro Sánchez, que va ser investit amb l’abstenció d’ERC. La gent de l’autocar va tornar cap a Cornellà, per continuar picant pedra, com fan cada dia de fa molts anys. Al referèndum del primer d’octubre de 2017, els col·legis electorals de Cornellà eren oberts, gràcies a l’esforç de la gent, i els ciutadans de Cornellà que ho van voler van anar a votar, malgrat la pressió policíaca. 11.006 van votar que sí, 2.086 que no, 220 en blanc i 160 nuls. Els vots favorables a la independència foren, doncs, el 81,7% del total.

Potser per a alguns això no té prou valor, perquè no va ser un referèndum pactat amb Espanya, però 11.006 vots són més que no pas els que van obtenir ERC (5.387), Junts per Catalunya (979) i CUP (1.344) a les eleccions municipals de la primavera de l’any passat, que foren 7.710. Hi ha més vot per la independència a Cornellà que no obtenen els partits que el representen oficialment. I el sostre de vot per la independència es va aconseguir en un referèndum unilateral, en una situació de màxima tensió, de ruptura amb l’estat espanyol, no pas amb unes eleccions municipals ordinàries. Són 3.296 vots que s’han escapat en dos anys, potser perquè han anat a unes altres forces polítiques, potser perquè no se senten representats pels partits actuals. Sigui com sigui, és una bona notícia que l’independentisme creixi a les municipals, a Cornellà i a tots els municipis de Catalunya.

En canvi, no s’entén per què es podia proclamar la independència el 27 d’octubre de 2017 i llançar 155 monedes d’argent a qui suposadament dubtava i ara no es pot fer perquè l’independentisme no és prou fort. A Cornellà, l’independentisme és més fort ara que no el 2017. Però el grau de suport en un municipi no és determinant per la independència perquè els que s’autodeterminen són les nacions, no pas els municipis. Si fos així, Letònia no seria independent, perquè la capital, Riga, té una majoria russòfona; i a Estònia hi hauria ciutats com Narva que serien un enclavament de Rússia.

El catalanisme sempre ha defensat la cohesió civil, la necessitat de construir un sol poble, com molt bé va explicar Paco Candel a Els altres catalans, que potser convindria reeditar. L’independentisme, com a expressió del catalanisme majoritari actualment, ha continuat la defensa del lema ‘Som un sol poble’. Qui ha intentat trencar la convivència a Catalunya ha estat l’unionisme, amb Ciutadans com a màxima expressió recent d’aquesta estratègia, feliçment fracassada. Abans ho havia intentat el PSC, mantenint segrestada sentimentalment l’àrea metropolitana, contraposant-la a la resta del país. Són vicis de la transició, explotats primer per l’esquerra sucursalista i després per la dreta unionista. Uns vicis que l’independentisme havia superat, bastint discursos integradors com el que va elaborar, per exemple, Josep-Lluís Carod-Rovira temps enrere.

Seria un error que l’independentisme fes seu el marc mental de l’espanyolisme, que va fer el ridícul amb l’invent de Tabàrnia, per justificar estratègies partidistes. És cert que l’independentisme té un dèficit de representació en alguns municipis de l’àrea metropolitana, i que una de les prioritats ha de ser millorar-hi els resultats. Ja ho fa, com també es va demostrar a les europees, que es van fer el mateix dia que les municipals. A les tres poblacions esmentades per Rufian, l’independentisme va fer els millors resultats de la seva història: Cornellà (23,5%), Santa Coloma (20,5%) i Sabadell (43%). En aquest cas però, Junts per Catalunya (29.863 vots) va superar ERC (29.766), cosa que trencà alguns tòpics sobre què es vota a l’àrea metropolitana. Tampoc totes les ciutats de l’àrea metropolitana no són iguals. El candidat de Junts era el president Carles Puigdemont, que no va poder fer campanya presencial perquè és exiliat. Sigui com vulgui, el dèficit de representació de l’independentisme en determinats territoris no pot servir de coartada per a rebaixar objectius o ajornar-los eternament.

Informa:VILAWEB.CAT (4-3-2019)

170 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: