ELS EFLUVIS DEL LABERINT

“Els efluvis del laberint ”
JOAQUIM GIBERT FONT

DĂšdal Ă©s considerat l’arquitecte que va aixecar el palau de Minos, rei de Creta, a Cnossos, la capital de l’antic reialme grec. L’edificaciĂł va incloure la construcciĂł d’un laberint soterrani. Eric A. Kimmel, escriptor, apunta que el laberint era una xarxa de tĂșnels i corredors secrets que giraven i giraven en totes direccions: «era un lloc perfecte per guardar-hi tresors, tambĂ© era l’espai ideal per amargar-hi les persones i les criatures que Minos no volia que veiĂ©s ningĂș». NingĂș que entrĂ©s al laberint podria trobar la sortida, segons Kimmel, llevat que tinguĂ©s un objecte molt especial, un cabdell de fil mĂ gic: «tan sols era necessari lligar un extrem d’aquest fil a l’entrada del laberint i anar descabdellant-lo a mesura que s’avançava pels passadissos, el fil menava el portador del cabdell a travĂ©s dels tĂșnels fins allĂ  on volguĂ©s arribar, per poder sortir, nomĂ©s calia tornar a cabdellar el fil fins a arribar a l’entrada».

AtĂšs que la majoria d’humans no disposem de cap fil mĂ gic, transitar per un laberint de l’antigor era bellugar-se en la incertesa. De fet, aquest entramat de senders i cruĂŻlles ve a representar, en el sentit figurat, l’existĂšncia humana. Precisament perquĂš no sabem quĂš ens passarĂ , el filĂČsof Joan-Carles MĂšlich afirma que l’ésser humĂ  ha d’estar necessĂ riament obert a la incertesa: «existir Ă©s habitar un univers d’indeterminaciĂł, d’ambigĂŒitats i de dubtes, impossible de ser sobrepassat». MĂšlich Ă©s del parer que no cal cercar el centre del bosc, el que cal Ă©s estar atent a tot allĂČ que el bosc et pugui suscitar.

A propĂČsit de la trajectĂČria vital, Jaume Sisa, cantautor, confessa que recorrem laberints, incloses les branques d’aquest complex, com si a cada part del jardĂ­ hi haguĂ©s una revetlla diferent i, segons com ve el vent, vinguessin les mĂșsiques d’una banda o l’altra: «l’esforç Ă©s anar contra aixĂČ, lligar-te a una sola idea sense escoltar els efluvis, que et venen d’altres mĂșsiques, d’altres paraules i d’altres histĂČries». Si parar l’orella i activar els sentits Ă©s important, Sisa matisa que: «has d’anar amb compte perquĂš una cosa et porta a l’altra, et descuides i no saps on acabes».

No obstant aixĂČ, desorientar-te en el bosc t’obliga a estar receptiu. L’aprenentatge de debĂČ comença en l’instant que no tens mĂ©s remei que espavilar-te, reorganitzar-te, procurar centrar-te. Gregorio Luri, pedagog, manifesta: «hi ha la possibilitat de conĂšixer-te a tu mateix si no ets perds?»

De perillosa i d’intricada Ă©s la fama que arrossega el laberint de Minos, que, per cert, encara no s’ha pogut precisar la seva localitzaciĂł. La realitat Ă©s que els cretencs eren laberints força diferents als descrits en les aventures del Minotaure, Teseu, Ariadna. Sense cap Ă nim d’esgarrar el mite, el tradicional era un laberint d’estructura espiral, amb vuit rulls, fet i pensat, en clau utilitĂ ria, per a ser recorregut. En el nĂșmero 53 d’AltaĂŻr, quadern de viatges, especifica que foren passadissos enrevessats perĂČ de via Ășnica, mancats trencalls i carrerons sense sortida: «tampoc tenien un espai central que on calguĂ©s arribar, simplement, s’entrava i, desprĂ©s d’un camĂ­ molt llarg, es sortia pel mateix lloc, sense repetir cap tram. No tenien pĂšrdua, perĂČ exigien perseverança, el triomf sobre el desĂ nim i els propis dubtes».

En la seva dimensiĂł metafĂČrica, l’escriptor Quim Muñoz Traver diu que el laberint ens obliga a moure’ns per viaranys no triats, que restringeixen les nostres opcions i llibertat, i menen a llocs que ens disgusten i a corriols sense sortida. En paral·lel, Quim Muñoz pensa que el laberint Ă©s un misteri, no un problema: «els misteris exigeixen ser viscuts perquĂš ens transformen». Muñoz Traver afegeix que el laberint ha de ser un descens als inferns previ a la nostra ascensiĂł al cel: «recĂłrrer el laberint ens purifica, exorcitza els nostres dimonis, il·lumina la nostra ment».

Benvinguts al laberint!

*Quim Gibert, psicĂČleg i coautor d’Elogi de la transgressiĂł

323 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: