ELS FEIXISTES TORNEN A ESTAR ORGULLOSOS DE SER-HO

“Els feixistes tornen a estar orgullosos de ser-ho”.
( JORDI BARBETA )
Un any desprĂŠs de l’assalt al Capitoli, el president dels Estats Units va rememorar aquell episodi proclamant el triomf de la democrĂ cia sobre els insurrectes, però al final del discurs la conclusiĂł va ser que la democrĂ cia continua amenaçada. “Ara depèn de tots nosaltres, de ‘nosaltres, el poble’, defensar l’imperi de la llei, preservar la flama de la democrĂ cia, mantenir viva la promesa dels Estats Units. Aquesta promesa estĂ  en risc, atacada per les forces que valoren la força bruta per sobre de la salut democrĂ tica, la por sobre l’esperança, el benefici personal sobre el bĂŠ pĂşblic. No us equivoqueu sobre això: vivim en un punt d’inflexiĂł a la història”. Els editorials del New York Times i del Washington Post coincidien a convocar la gent a mobilitzar-se quotidianament en defensa de la democrĂ cia. El diari The Guardian va publicar la setmana passada dos articles alarmants que advertien de la possibilitat que la democrĂ cia entri en una fase de regressiĂł als Estats Units i, fins i tot, que la primera potència esdevingui dins d’aquesta mateixa dècada una dictadura. Sembla una barbaritat, però Thomas Homer-Dixon, investigador de referència de la Universitat Royal Roads de la ColĂşmbia BritĂ nica, recorda que ningĂş va creure que Donald Trump arribaria a president.

“Vivim en un món ―diu― on l’absurd esdevé real i l’horrible és un lloc comú”. Espantat per la possibilitat que Trump torni a ser elegit president, Homer-Dixon preveu que “per al 2025, la democràcia als Estats Units podria col·lapsar, causant una inestabilitat política domèstica extrema, inclosa la violència civil generalitzada i per al 2030, si no abans, el país podria estar governat per una dictadura de dretes”. No és l’únic que pensa així. L’escriptor Stephen Marche assegura que “la propera guerra civil als EUA ja és aquí, simplement ens neguem a veure-la”. La seva tesi és que hi ha problemes estructurals i immediats fins al punt que el sistema legal esdevé menys legítim cada dia i la confiança en les institucions decau. I llavors alerta: “Les milícies s’entrenen i s’estan armant preparant-se per a la caiguda de la República”.

El cert ĂŠs que als Estats Units les amenaces a membres del CongrĂŠs han crescut un 107%. La tensiĂł a totes dues cambres ĂŠs mĂŠs elevada que mai. Pocs lĂ­ders republicans han tingut el coratge de rebel¡lar-se contra Trump. Els governadors republicans tornen a modificar els districtes i les normes electorals per impedir que les minories puguin votar… Però el que estĂ  passant als Estats Units tambĂŠ ho estem vivint a Europa. Diputats a l’Assemblea Nacional Francesa reben constantment amenaces de mort segons com votin. I s’estan produint pronunciaments antidemocrĂ tics arreu. A França els militars escriuen cartes advertint d’una imminent guerra civil, presentant-se com a salvadors. S’han detectat organitzacions d’extrema dreta infiltrades en les policies dels paĂŻsos democrĂ tics. A Espanya no cal dir-ho, perquè no ĂŠs exactament una infiltraciĂł… La dreta mĂŠs nostĂ lgica del franquisme s’ha apoderat de les institucions i ha pervertit l’esperit constitucional. Els feixistes tornen a la cĂ rrega, no se n’amaguen, estan orgullosos de ser-ho i exhibeixen la seva determinaciĂł, mentre els demòcrates, com en els anys trenta, adopten una actitud claudicant i a la defensiva.

Es parla de guerra civil als Estats Units i a França; a Espanya els franquistes presumeixen del seu poder i l’exerceixen; l’extrema dreta s’infiltra a les institucions, a l’exèrcit i a la policia… i els demòcrates, com en els anys trenta, adopten una actitud claudicant

Un exemple paradigmĂ tic de la setmana passada a França. El president Macron va col¡locar la bandera europea a l’Arc de Triomf per simbolitzar la presidència francesa de la UniĂł. S’ha sentit obligat a retirar-la… per pressions de l’extrema dreta!!! A Espanya, l’únic paĂ­s europeu on el feixisme va triomfar, els franquistes tornen a presumir del seu poder i l’exerceixen. Fa uns anys l’alcalde de Madrid no s’hauria atrevit a escarnir una escriptora de referència com Almudena Grandes pel seu antifranquisme. Ara sĂ­, ara JosĂŠ Luis MartĂ­nez-Almeida necessita fer-ho per tenir contents els seus aliats i no tĂŠ vergonya.

A Catalunya, un jutge es permet cridar impunement a la prevaricació: “Tal vez va siendo hora de que los jueces desestimemos cualquier petición de la Generalitat de Cataluña, tengan o no razón”, i s’ho pot permetre perquè se sent secundat. Els jutges, els fiscals i els policies que han perpetrat la repressió mitjançant una justícia arbitrària i desmentida pels tribunals europeus han estat condecorats i/o promocionats. Al capdavall, va ser el Tribunal Suprem qui va reconèixer Franco com a cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de 1936, una manera obscena de legalitzar el cop d’estat. I a continuació, els tribunals espanyols impedeixen canviar el nom d’un carrer dedicat al general Millán Astray, aquell que cridava “¡Viva la muerte!” o obliguen a mantenir l’homenatge a los Caídos de la División Azul, que van ajudar els nazis. I mentre a Catalunya hi ha milers de represaliats per defensar les seves idees, els falangistes que van atacar violentament Blanquerna segueixen voltant pel món. Amb tot plegat, no ha d’estranyar gens que el cap de l’oposició, Pablo Casado, assistís a una missa en homenatge al dictador Franco i al falangista Primo de Rivera, tenint en compte que Vox continua arrabassant-li vots.

Timothy Snyder ĂŠs historiador de la Universitat de Yale i un referent pel que fa a l’estudi de l’ascens del feixisme al segle XX. Al seu opuscle, ja citat altres vegades en aquesta columna, Sobre la tirania, crida a no repetir els errors del segle XX. DesprĂŠs ha escrit El camĂ­ cap a la no llibertat, insistint en el fet que la democrĂ cia no ĂŠs irreversible. SostĂŠ que “a causa del nivell de riquesa assolit per uns quants, a causa de la desigualtat i la capacitat dels diners de moure’s mĂŠs enllĂ  de les seves fronteres, tenim una mena d’internacional d’oligarques que estĂ  jugant amb les democrĂ cies, les pròpies i les alienes”. I alerta: “Hem de reaccionar!”.

Informa:ELNACIOINAL,CAT (9-1-2022)

317 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: