ELS ” FORATS NEGRES” DEL CATALÀ: CADA COP MÉS RESIDUAL A L’ÀREA DE BARCELONA

( ROGER TUGAS )

Quan ja fa 40 anys del restabliment de l’oficialitat del català, la normalització de la llengua és encara una fita llunyana. En termes generals, un 36,1% dels ciutadans del país afirma que aquest és el seu idioma més habitual d’ús, mentre que un 48,6% n’assenyala el castellà -la resta equipara els dos o en cita d’altres-, però les diferències territorials són molt clares . Hi ha zones on el català és una llengua pràcticament residual el dia a dia, com ho podria ser a l’Hospitalet de Llobregat, on només un 11,9% afirma que és el seu idioma més habitual

L’enquesta d’usos lingüístics de la població, que elabora la Generalitat cada cinc anys, ha publicitat per primer cop en l’edició del 2018 les dades més detallades pel que fa als territoris de la regió metropolitana de Barcelona, que fins ara es publicitaven agregats. Gràcies a això es pot observar que, a banda del cas de l’Hospitalet de Llobregat, l’ús del català és molt limitat també al Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet), on el tenen com a llengua habitual sols un 15,3% dels veïns.

L’ús de la llengua al Baix Llobregat és molt limitat, amb un 20,6% dels enquestats que la citen com la d’ús habitual. Ara bé, en el si de la comarca hi ha dues realitats força dispars. En el que l’enquesta bateja com a Baix Llobregat II, que inclou els municipis més propers a Barcelona i l’Hospitalet (Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans), el català és la llengua habitual de només el 14,8% de veïns.

En canvi, en el Baix Llobregat I (amb més municipis, incloent alguns de petits i Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern o Sant Vicenç dels Horts), ho és per al 26,9%, una xifra reduïda però molt superior que a l’altre sector de la comarca. A Barcelona ciutat, en tot cas, el percentatge és més elevat, del 29,3%, per sobre que al Vallès Occidental (27,3%) però inferior al Vallès Oriental (37,5%).

Tot i això, el Maresme és l’única comarca de l’entorn metropolità on el català és la llengua habitual per a més gent (44,2%) que el castellà (39,4%). A la resta del país, el català és majoritari, tant a les comarques gironines (54,1%) com a Ponent (57%), la Catalunya central (59,6%), l’Alt Pirineu (65,7%) o les Terres de l’Ebre (72,2%).

En canvi, al Camp de Tarragona hi ha un empat tècnic entre els que citen el català (40,4%) i els que assenyalen el castellà (41,4%). Una observació més detallada segurament trauria a la llum diferències també entre la ciutat de Tarragona i el seu entorn respecte d’altres municipis d’una segona corona, però en aquest cas no se segreguen les dades. Al Penedès, però, el català (38,9%) és menys usat que el castellà (46,9%), així com a l’Aran, on tan sols el 15,3% afirmen que tenen el català com a idioma habitual, per bé que, en aquesta cas, un 19,7% assenyala que ho és l’aranès.

Coneixement de la llengua

En tot cas, en tots els territoris el català s’entén sense problemes per percentatges de veïns entorn el 90% o superiors. Pel que fa a la gent capaç de parlar-lo, la diversitat ja és més gran i, en el cas de l’Hospitalet de Llobregat, només un 62,1% afirma que en sap, cosa que indica que quatre de cada deu veïns de la segona ciutat més gran del país és incapaç de mantenir una conversa oral en català. El segon percentatge més baix és al Baix Llobregat II, però és força superior, del 71,3%. Al Barcelonès Nord és del 71,6% i, a Barcelona, ja supera les tres quartes parts de veïns, essent del 78,7%.

Informa:NACIODIGOITAL.CAT (7-12-2019)

346 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: