L’escrutini va ser ajustat, d’infart. ERC va guanyar de 80 vots a Lleida i d’11 a Manresa, el PP es va mantenir a l’Ajuntament de Barcelona per 45 vots i el PSC va vèncer a Vilanova i la Geltrú per 70 sufragis, mentre que a Tarragona ho va aconseguir per 500. I això va fer les victòries més dolces i les derrotes encara més amargues. Malgrat que tothom fa el cor fort hi ha guanyadors i perdedors. Ben clars. A les municipals i a les europees. A Espanya és difícil interpretar si Pedro Sánchez guanya o perd perquè fa un bon resultat a les europees però el correctiu que rep l’esquerra a Madrid, a l’ajuntament i a la comunitat, dona oxigen al tripartit de dretes.
ELS PERDEDORS

– Ada Colau i els comuns: perden Barcelona i obtenen resultats molt dolents a Sabadell o a Terrassa, on desapareixen de l’ajuntament. Van arribar en plena crisi, cavalcant l’onada d’indignació i generant grans expectatives que no han complert. No sempre per culpa seva, però els votants tenen poca paciència. El seu projecte polític ha naufragat i tornen a ser on era ICV. Ni més ni menys.

– Manuel Valls i Cs: L’aposta de les elits de la ciutat ha fracassat. Es van enlluernar amb l’exprimer ministre que venia a redimir la ciutat, però la seva manca de mà esquerra, no haver-se casat amb Ciutadans i un projecte poc sòlid l’han castigat. Els mitjans i empresaris que, en una orgia provinciana, li van donar suport el van abandonar per Collboni -i fins i tot per Colau- en el tram final de campanya en un intent d’allunyar la ciutat del sobiranisme. Ciutadans seguirà sense tenir alcaldes a Catalunya.

– Junts per Catalunya: Els postconvergents han obtingut un mal resultat. Sense pal·liatius. Perden en regidors i es deixen pel camí 130.000 vots. Són la tercera força la país, han desaparegut a l’Hospitalet, se salven pels pèls a Badalona i tot just superen el 10% a Barcelona, que governaven fa 4 anys. Urgeix repensar l’espai i fortificar-lo. Les jugades mestres poden salvar Puigdemont, però no l’estructura. Començant per les diputacions.

– Jordi Graupera i l’ANC: L’independentisme que mai admet contradiccions i sempre troba els altres mediocres i covards fracassa. El candidat de Barcelona és Capital i el seu entorn queden derrotats. Com López Tena el 2012, ahir Graupera deia allò que s’ha votat derrota. A les mans dels grans partits hi ha regalar-los (o no) més arguments. L’ANC pretenia sumar i ciutats republicanes i, per sort, el seu pobre resultat no ha arruïnat cap majoria independentista. Els resultats de Primàries a Lleida o L’Hospitalet hauria de fer reflexionar.

– CUP: Els anticapitalistes han obtingut un mal resultat a les eleccions que més els importen, les municipals. Perden la meitat dels vots i desapareixen a Terrassa, Barcelona o Lleida i no aconsegueixen cap nova alcaldia malgrat que mantenen Berga. La seva dèria per no tenir “líders” i renovar cares i la poca capacitat d’arribar a acords amb la resta els castiga.

– Vox: Tres regidors a Catalunya, a Salt, on agafa el testimoni xenòfob de Plataforma per Catalunya. A la resta del territori, residuals. A Madrid sí que podran fer tripartits de dretes.

ELS GUANYADORS

– Pasqual Maragall i ERC: L’aposta d’Esquerra a la capital ha funcionat en un entorn més competitiu que mai. Tindrà difícil governar perquè no suma amb els comuns, però 80 anys després Barcelona (el principal altaveu del país) torna a tenir un alcalde republicà. En campanya ha estat prudent però els problemes de la ciutat que Colau ha apuntat no poden esperar. Ell és la cara d’un canvi d’hegemonies a l’independentisme. Un canvi que es plasma en una ERC que venç, com ha passat a Lleida o Manresa, o és l’alternativa clara, com a Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Badalona o Sabadell. Els pactes els poden donar un poder extraordinari, començant per les diputacions. L’estratègia de Junqueras queda validada malgrat la seva derrota a les europees.

– Carles Puigdemont: El president a l’exili ha rebut un gran cabal de suport ciutadà. Un milió de vots que el conviden a seguir internacionalitzant la causa catalana a Europa, pugui o no recollir l’acta de diputat. Seguirà sent una veu imprescindible i un maldecap per a l’Estat.

– PSC: Segon a les municipals, treu el cap a Barcelona i recupera posicions a l’àrea metropolitana o a Girona. Els socialistes treuen rèdit de Pedro Sánchez i del mal moment dels comuns i Ciutadans. Veurem quin marge es donen per arribar a acords.

– Xavier García Albiol: Badalona era una ciutat molt d’esquerres. Ara vota dreta, i la vota xenòfoba. L’exlíder del PP ha amagat la marca del partit però no les seves idees. Surt reforçat.

– Jordi Ballart: Va trencar amb el PSC a Terrassa i li han fet la vida impossible. Però ha tingut un premi extraordinari guanyant les eleccions una de les principals ciutats i captant vot del PSC i dels comuns, als quals s’ha menjat. Pot ser el gran outsider de la política catalana.stra el teu compromís amb NacióDigital.