ELS INDULTS DELS GOBIERNOS: TEJERO, SÍ I ELS CATALANS, NO

“Tejero sĂ­, els catalans no”

( FRANCESC VIADEL )

La intenciĂł del Govern de SĂĄnchez de gestionar l’indult dels presos polĂ­tics catalans ha remogut les entranyes de l’extrema dreta i, sobretot, les del Tribunal Suprem i aixĂČ que el mateix expresident Zapatero ha dit que la mesura intenta, entre d’altres, afeblir l’independentisme.

La realitat Ă©s que amb presos polĂ­tics qualsevol soluciĂł negociada del conflicte catalĂ  resulta prĂ cticament inviable. Com ho resulta tambĂ©, almenys per ara, la governabilitat d’Espanya amb un PSOE que necessita del suport d’ERC.

La veritat Ă©s que els habitants de la caverna estan que no toquen vores inclosos els que atresoren el carnet del PSOE com ara el president castellĂ -manxec que ja fa temps va arribar a dir que «es podien fotre la mesura de grĂ cia pel cul», s’entĂ©n que els seus confrares.

El diari oficial de la Corona en un editorial ben eloqĂŒent ha gosat afirmar que el mateix SĂĄnchez Ă©s independentista, un pacificador messiĂ nic que amenaça l’Estat de Dret alhora que ha convidat els barons Guillermo FernĂĄndez Vara, Emiliano Page i DĂ­az a sollevar-se contra el seu cap de files si de cas no volen ser cĂČmplices d’allĂČ que defineixen solemnement com una «quiebra democrĂ tica».

El cas Ă©s que el Tribunal Suprem, lluny de limitar-se a redactar un informe d’indult estrictament tĂšcnic, ha volgut pixar el rogle, ensenyar les dents. Tot plegat, ha convertit el seu escrit prĂ cticament en una amenaça al Govern, en una mena de tallafocs jurĂ­dic d’una hipotĂštica amnistia, en una defensa aferrissada d’un delicte de sediciĂł que la Sala va estimar desprĂ©s d’un judici on es van recargolar els arguments fins al lĂ­mit. I encara, el Suprem, una vegada mĂ©s, ha recordat que es mantindrĂ  tan inflexible com ara si els presos no abjuren de la seua ideologia encara que el penediment no Ă©s, segons nombroses fonts jurĂ­diques, un requisit necessari per a la concessiĂł d’un indult.

Fins i tot, s’han permùs fer literatura política en afirmar que les mobilitzacions a favor d’un referùndum a Catalunya no van ser ni pacífiques ni democràtiques en la mesura que donaven suport a la independùncia.

A aquestes alçades no ens hauria d’estranyar un escrit com aquest. El fiscal Maza va titllar d’accions violentes les cassolades, i els Jordis, en el fons i en puritat, estan pagant amb llargues penes de presó el fet d’haver estat mediadors entre els concentrats davant de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017 i els agents de la Guàrdia Civil.

Que la sentĂšncia tindria tot l’aire d’un escarment Ă©s evident. Que totes les intervencions policials contra activistes de l’independentistes catalans que s’han viscut els darrers anys han buscat atemorir i estigmatitzar els activistes de la causa, tambĂ©. Que mai no acceptaran ‘polĂ­ticament’ un indult dels presos catalans Ă©s evident.

AixĂČ no obstant, l’alta judicatura no ha estat tan primmirada en altres ocasions on els candidats al perdĂł havien estat militars salvapĂ tries o dirigents polĂ­tics implicats en el terrorisme d’Estat contra ETA.

El 1988 es va indultar el general Alfonso Armada condemnat per l’intent de colp d’Estat del 81. El 1999 van ser indultats pel govern presidit per JosĂ© MarĂ­a Aznar, l’exministre Barrionuevo i l’exsecretari d’Estat, Rafael Vera, condemnats per la seua vinculaciĂł als GAL.

De tots, perĂČ, l’indult mĂ©s sonat va ser el de Tejero ara fa 28 anys bĂ sicament perquĂš el tinent coronel, al contrari que Armada, era reincident i no va mostrar cap penediment per tal que el deixaren eixir de la presĂł. Per si encara no fora poc Tejero, com Milans del Bosch, van tindre un empresonament de luxe amb majordoms, fartera de luxe i els millors Rioja.

És impossible deixar de pensar en quanta gent hauria acabat davant dels escamots d’afusellament, a les presons, desapareguts en la nit i la boira, d’haver triomfat el seu colp d’Estat? En comparació a les mobilitzacions civils pel referùndum

Tot aquest assumpte pinta bastos. El mateix Lesmes, despentinat i sense toga, no va poder evitar l’altre dia llançar una invectiva carregada de rancĂșnia contra SĂĄnchez i contra els independentistes catalans. Sense concĂČrdia, va afirmar, no s’entenia que poguĂ©s haver cap indult. Un comentari ben coherent venint d’algĂș que va comparar —amb matisos— el drama de la guerra de Cuba i el patiment dels espanyols amb la situaciĂł polĂ­tica viscuda durant els darrers anys a Catalunya.

La realitat Ă©s que no estan per solucionar res sinĂł mĂ©s aviat per mantenir un sistema polĂ­tic i una idea d’Espanya que passa per l’estranyament de les dissidĂšncies, l’assimilaciĂł de les perifĂšries i la protecciĂł a capa i espasa d’unes elits sempiternes que cĂ­clicament impedeixen qualsevol transformaciĂł si no els Ă©s beneficiosa.

I amb tot i aixĂČ, no en queda cap altra des de l’independentisme a preservar, carregar-se d’arguments, empentar-los des de la polĂ­tica perquĂš s’enfronten a l’espill. SerĂ  aquesta perseverança confrontada al seu entossudiment el que posarĂ  el conflicte en el centre d’Europa.
Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (29-5-2021)

214 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: