ELS INDULTS TENSEN EL PSOE I AMENACEN LA ESTABILITAT DE S√ĀNCHEZ

“Els indults tensen el PSOE i amenacen l’estabilitat de S√°nchez”.
La vella gu√†rdia s’alinea amb la dreta pol√≠tica i medi√†tica i al√ßa la veu contra la Moncloa davant d’un possible perd√≥ als presos pol√≠tics; l’executiu sost√© que √©s el “moment de la pol√≠tica” i de “refer ponts”
( BERNAT SURROCA )
Divisi√≥ interna al PSOE. Els indults dels presos pol√≠tics ja sacsegen la pol√≠tica espanyola i ni tan sols se sap encara si finalment es concediran ni en quins termes. El partit que t√© m√©s risc de sortir-ne malparat √©s el que lidera Pedro S√°nchez, que t√© a les seves mans rebaixar la tensi√≥ amb l’independentisme i facilitar la sortida dels l√≠ders de l’1-O de la pres√≥. Alg√ļ, sigui el sector m√©s espanyolista del seu partit o ERC, que √©s clau per l’estabilitat parlament√†ria, no quedar√† satisfet.

La decisi√≥ no est√† presa, per√≤ les paraules de S√°nchez apostant per la “conc√≤rdia” han activat no nom√©s la dreta pol√≠tica i medi√†tica -els editorials dels mitjans espanyolistes s’oposen a qualsevol concessi√≥ amb Catalunya-, sin√≥ tamb√© la vella gu√†rdia del PSOE i els sectors m√©s espanyolistes del partit, capitanejats per l’expresident espanyol Felipe Gonz√°lez.

La compareixen√ßa d’aquesta tarda de la portaveu del govern espanyol, Mar√≠a Jes√ļs Montero, s’ha centrat a preguntes dels periodistes en el perd√≥. Sovint, amb cr√≠tica impl√≠cita davant un hipot√®tic perd√≥. Montero, seguint la l√≠nia marcada per S√°nchez i pel seu cap de gabinet, Iv√°n Redondo, ha recordat que l’informe del Suprem “no √©s vinculant” i que √©s el “moment de la pol√≠tica”. L’estrat√®gia de la Moncloa passa, segons han dit diversos dirigents, per “tancar ferides i reconstruir ponts” amb Catalunya. Els moviments del govern espanyol per aplanar el terreny davant d’un possible perd√≥ irrita l’oposici√≥ i tamb√© els sectors interns del partit. En les √ļltimes hores, despr√©s del contundent informe del Suprem contrari a l’indult, no s√≥n poques les veus que s’han oposat a qualsevol concessi√≥ a l’independentisme.

Deixant de banda PP, Vox i Ciutadans, que s’encarregaran de reactivar la via judicial amb recursos i d’encendre els carrers si finalment hi ha perd√≥, tamb√© sectors interns del PSOE han advertit S√°nchez que no hi ha marge per a la mesura de gr√†cia amb uns presos que ni es penedeixen dels fets de 2017 ni descarten tornar-ho a intentar. Les paraules de Jordi Cuixart, agafat com a cap de turc per Manuel Marchena, donen arguments als contraris a facilitar cap tipus de resoluci√≥ al conflicte catal√†. El Ministeri de Just√≠cia ja t√© l’informe del Suprem i ara ho ha de traslladar al consell de ministres. La decisi√≥ no est√† presa, per√≤ podria arribar abans de l’estiu tot i que no hi ha terminis establerts.

Una dels noms que s’ha posicionat en les √ļltimes hores √©s Felipe Gonz√°lez, que dif√≠cilment deixa passar l’oportunitat de pronunciar-se quan es tracta de carregar contra l’independentisme. “En aquestes condicions jo no faria l’indult”, ha dit l’expresident del govern espanyol. La manca de penediment -que no √©s obligatori, segons la llei de l’indult- i l’intent, segons Gonz√°lez, de “trencar unilateralment la Constituci√≥” fan inviable qualsevol perd√≥. El seu govern no va tenir manies en aprovar l’indult al general colpista Alfonso Armada l’any 1988, el primer atorgat a un dels militars condemnats pel cop d’estat del 23-F. En aquell cas, el Suprem, tan bel¬∑ligerant contra els presos pol√≠tics, hi estava a favor. L’indult es va resoldre per la via r√†pida: nom√©s quatre mesos des que es va presentar.

Els barons alcen la veu contra S√°nchez

Barons del PSOE com el president d’Extremadura, Guillermo Fern√°ndez Vara, tamb√© ha al√ßat la veu i ha exigit no indultar “qui no ho vol perqu√® no respecte ni creu en les lleis que ho fan possible”. El president de Castella – La Manxa, Emiliano Garc√≠a-Page, tamb√© s’hi oposa i ha dit que el perd√≥ seria “una enorme desgr√†cia”. Fa uns mesos recordava les paraules d’Oriol Junqueras en una entrevista a Naci√≥Digital. “Que es posin els indults per on els hi c√†piguen”, va dir el l√≠der d’ERC l’any 2019. El president de l’Arag√≥, Javier Lamb√°n, deia la setmana passada que no hi podia haver perd√≥ perqu√® no hi havia penediment. Altres dirigents socialistes, tamb√© contraris, opten per mantenir-se en silenci, per√≤ no √©s descartable que en els propers dies comenci el degoteig de declaracions contra el perd√≥.

Altres veus s’han mostrat favorables a fer concessions a l’independentisme en la l√≠nia insinuada per S√°nchez. L’expresident espanyol Jos√© Luis Rodr√≠guez Zapatero ha defensat que “la democr√†cia ha de tenir la iniciativa” per evitar situacions com les de 2017 i afavorir “l’apropament i el di√†leg”. De fet, Zapatero ha recordat les acusacions de “tra√Įci√≥” quan el seu govern va apostar per negociar amb ETA per acabar amb la viol√®ncia. “Totes les passes que es donin en la direcci√≥ del di√†leg, que √©s el significat pol√≠tic d’una mesura d’aquesta naturalesa produeixen efectes positius”, ha dit. Membres del govern espanyol, com el ministre de Just√≠cia, Juan Carlos Campo, o el ministre de Pol√≠tica Territorial, Miquel Iceta, tamb√© han intentat rebaixar la tensi√≥. A Catalunya, Salvador Illa ha defensat que si els indults ajuden a la “retrobada” seran positius.

El record de l’Estatut

La bel¬∑liger√†ncia de la dreta pol√≠tica i medi√†tica i tamb√© de sectors importants del PSOE contra l’indult evoca a situacions de fa anys com la de l’Estatut aprovat el 2006. Aleshores, la possibilitat d’una reforma √†mplia de la llei favorable als interessos de Catalunya i en clau federal va ser vista, de nou, com una tra√Įci√≥ a Espanya i molts sectors es van al√ßar contra la posici√≥ del govern que aleshores liderava Zapatero, que finalment es va quedar a mig cam√≠. La recollida de signatures impulsada pel PP, les dures cr√≠tiques de la vella gu√†rdia i els barons del PSOE i la pressi√≥ dels mitjans espanyolistes contra qualsevol cessi√≥ als interessos nacionals catalans va frustrar la reforma plantejada per Pasqual Maragall, CiU, ERC i ICV. Amb posterioritat ho va celebrar el socialista Alfonso Guerra quan es vantava d’haver-se “cepillado” l’Estatut. La frustraci√≥ estatut√†ria va implicar el final abrupte de la primera legislatura de Maragall, que va ser la √ļltima. Despr√©s, el TC va fer la resta.

El frac√†s de la reforma de l’Estatut va marcar un punt d’inflexi√≥ en les aspiracions nacionals de Catalunya. L’independentisme va comen√ßar a cr√©ixer a partir de la tesi que Espanya era irreformable i no acceptaria l’encaix catal√† i anys m√©s tard va arrencar pr√≤piament el proc√©s. La resta de la hist√≤ria √©s coneguda. Ara, deu anys despr√©s de la sent√®ncia del TC, el PSOE torna a ser objecte de pressions, internes i externes, perqu√® no concedeixi l’indult a l’independentisme. Si S√°nchez opta pel perd√≥, ser√† el primer gest per intentar rebaixar la tensi√≥ amb l’independentisme encara que l’enfronti amb el Poder Judicial, dominat per la pulsi√≥ conservadora. Si no hi ha indults, ser√† una esmena a la via del di√†leg i trontollar√† la majoria de la moci√≥ de censura i la seva continu√Įtat a la Moncloa. La manera respondre ara a la q√ľesti√≥ catalana tensa el PSOE, i la pressi√≥ sobre S√°nchez creix. Des de fora per√≤ tamb√© des de dins.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-5-2021)

121 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: