ELS JUTGES DELS CAS 1-0 FIRMARAN LA SENTÈNCIA DILLUNS A PRIMERA HORA

( JOSÉ MARÍA BRUNET, MADRID )

Els jutges del cas 1- O aniran al Tribunal Suprem (TS) dilluns a primera hora per complir un últim i transcendental tràmit: la firma de la sentència que han estat debatent els últims quatre mesos. La versió final del text, redactat pel president de la Sala Penal i ponent de la resolució, Manuel Marchena, es va repartir dijous entre els membres del tribunal, perquè puguin fer-ne una lectura definitiva i formular aportacions i suggeriments d’última hora al llarg del cap de setmana i fins i tot dilluns mateix, quan tornin a reunir-se a l’ Alt Tribunal.

La convocatòria per a la firma és molt important perquè fins aquell moment tot es pot retocar o modificar. De fet, ahir van saltar algunes alarmes perquè va transcendir que hi havia una gran contrarietat entre els components de la Sala Penal per les especulacions i filtracions entorn de la sentència. Es va arribar a dir que tot tornava a estar enlaire. Però no és així. El risc –rellevant, però relatiu– és que hi hagi suggeriments d’última hora que obliguin a endarrerir la publicació de la decisió fins dimarts.

La sentència no tindrà marxa enrere així que sigui subscrita pels set magistrats que han compost el tribunal del cas 1- O. Alguns punts essencials de la resolució estan acordats pels membres del tribunal des de fa mesos. Per exemple, la qualificació jurídica dels fets, que passa pels tipus penals de sedició i malversació. Per aquests delictes, però, s’imposarà una sola pena, perquè s’aprecia un concurs medial de delictes.

ELS MOTIUS
La malversació no tindrà sanció pròpia perquè se subsumeix en el delicte de sedició

La definició de concurs medial es troba a l’article 77.2 del Codi Penal. S’estima que es presenta quan hi ha dues accions i dos resultats delictius i s’entén que un va caldre per cometre l’altre. És a dir, que les dues conductes analitzades no estan desconnectades, sinó que tendeixen a una mateixa finalitat.

La derivada pràctica d’apre­ciar el concurs medial és que no s’imposen dues penes –una per cada delicte–, sinó una de sola, la quantia de la qual “no podrà excedir de la suma de les penes concretes que s’haurien imposat separadament per cada un dels delictes”. Un exemple clàssic de concurs medial és el de la falsificació de document per cometre una estafa. Es castigarà això últim, l’estafa, i la pena a imposar haurà de ser inferior a la que hauria resultat de la suma corresponent als dos delictes per separat.

Aquestes dades són rellevants perquè durant cert temps es va explicar que una condemna per rebel·lió podria ser menys cos­tosa per als acusats del cas 1- O que una altra per sedició i malversació.

QUIN ÉS EL CONCURS MEDIAL
La decisió considera que el mal ús de diners públics no va ser una finalitat, sinó un mitjà

S’estimava això perquè la rebel·lió té un tipus agreujat quan es presenta la circumstància de la desviació de fons per a aquesta finalitat il·lícita. En canvi, la sedició no preveu integrar en aquest mateix tipus penal la fórmula d’agreujament. La suma de les penes per sedició i malversació, per tant, podia ser més elevada que la corresponent només a rebel·lió. Però la via d’apreciar aquests dos delictes en concurs medial salva el problema.

Òbviament, la sentència distingeix pel que fa als graus de responsabilitat, segons la implicació en els fets i la condició de les persones. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per exemple, no eren càrrecs públics. No pot considerar-se agreujada la seva conducta per aquesta circumstància, i per això no estaven acusats del delicte de malversació.

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, tampoc no va ser acusada de malversació. No seria il·lògic, per tant, que les penes que els corresponguessin a tots tres fossin inferiors. La frontera pot establir-se en els 10 anys de presó. Hi haurà condemnes superiors, però d’altres seran inferiors a aquesta xifra.

LA PART DISPOSITIVA
No totes les penes superaran els 10 anys; hi haurà una escala de responsabilitats

El Suprem treballa, en un altre ordre de coses, en la preparació dels tràmits per a la notificació de la sentència. Hi ha una gran preocupació per assegurar que els processats sàpiguen abans que ningú el contingut precís de la decisió. S’estan estudiant diversos procediments amb aquesta finalitat. El problema és trobar-ne un que combini l’agilitat amb la fiabilitat. No es pot posar la sentència anticipadament en mans de les quals no calgui esperar la màxima eficàcia i discreció. A l Suprem, aquests dies pesen més que tots els dies de l’organització i desenvolupament del judici. El compte enrere fins dilluns que ve –o dimarts, perquè encara hi ha alguna possibilitat d’aquest mínim retard– s’està fent molt llarg. Una última dada confirma que no se superarà aquest termini. Dimecres que ve el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, compareix davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per defensar la candidatura a un nou mandat de cinc anys en aquesta responsabilitat. L’interès del Consell i del Suprem és que aleshores la decisió de l’1- O i la publicació sigui un cas tancat.
Informa:LAVANGUARDIA.COM( 12-10-2019)

226 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: