ELS JUTGES POSEN EN PERILL LA SALUT DE LES COMUNITATS AMB GOVERNS QUE NO SÓN DE LA SEVA CORDA

“Els jutges i els bocamolls”
( SEBASTIÀ ALZAMORA )

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha tornat a carregar una mesura anticovid del Govern, en aquest cas el toc de queda, argumentant que els botellons i macrobotellons que es formen a les nits són “un problema d’ordre públic”, i no sanitari, i que els indicadors actuals de la pandèmia (nombre de contagis, d’ingressos hospitalaris, de morts) no justifiquen la restricció de llibertats fonamentals. Com que aquest tipus d’episodis es van reiterant, és hora de dir-ho: aquests jutges que es permeten interpretar els indicadors de la pandèmia pel mètode de xuclar-se un dit i aixecar-lo enlaire, i a continuació sentenciar o dictaminar arbitràriament sobre les mesures que prenen governs i administracions, s’extralimiten greument i actuen posant en perill la salut pública. Té raó el president Aragonès quan diu, emprenyat, que els jutges no poden obligar el Govern a tenir “un pla B, C, D, E i F”, per si se’ls acudeix anar-los suspenent. També en té quan remarca que tothom haurà d’assumir les seves responsabilitats si arriba una sisena onada que el conseller Argimon ja ha dit que no descarta.

No deixa de ser curiós, per altra banda, que els entrebancs i les sentències adverses sempre es produeixin contra governs contraris a la dreta espanyola, com el de Catalunya o el de Balears. O el mateix govern d’Espanya, a qui se li ha declarat “inconstitucional” el decret d’estat d’alarma que va regular el confinament, en una decisió inèdita en tot el món occidental. Alguns jutges es diverteixen jugant a fer torcebraços aprofitant una situació de preeminència (a la justícia no se la pot rebatre) contra governs que no són dels colors polítics que a ells els agraden, i ho fan al preu de posar en risc la salut de la ciutadania. I ho fan apel·lant a la defensa d’unes llibertats ciutadanes per les quals mai havien mostrat tants d’escrúpols: si fos així, l’extrema dreta no camparia tan tranquil·la per terres espanyoles, sabent com sap que el seu pas pels jutjats acostuma a ser fugaç i sense conseqüències.
Alguns jutges juguen a fer torcebraços contra governs que no són dels colors polítics que els agraden, al preu de posar en risc la salut de la ciutadania

Aquests jutges tenen el seu complement ideal en els bocamolls pretesament progressistes que també s’omplen la boca defensant “llibertats” que no ho són: per molt que es repeteixi fins a la nàusea, haver estat “un any i mig tancats” (afirmació falsa per altra banda, però vaja) no justifica de cap manera que els joves (ni els vells, ni ningú) tinguin una necessitat imperiosa “d’aire” en forma de borratxera nocturna al carrer, i en actitud agressiva. Si hem arribat a infantilitzar-nos fins al punt de repetir bajanades com aquesta sense ruboritzar-nos, no és estrany que ens passi qualsevol cosa. Si de debò es volen preocupar de drets i llibertats fonamentals, que es preocupin per les dones, els migrants, els treballadors en precari, els LGTBI o els catalanoparlants, els drets dels quals són constantment confrontats i agredits. Però en dies de pandèmia (com en dies de guerra, o de tsunami, o de qualsevol catàstrofe col·lectiva), sortir de copes no és cap llibertat ni cap dret fonamental, només és fer l’imbècil.
Informa:ARA.CAT (25-VIII-2021)

57 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: