ELS MILITARS HIPERVENTILATS: D’EXCAPS D’OPERACIONS ENCOBERTES A BOINES NEGRES

Qui són els militars hiperventilats: d’excaps d’operacions encobertes, a boines negres
L‚Äôhistorial dels uniformats que han esperonat al rei a despertar contra el ‚Äúgovern social-comunista i independentista‚ÄĚ
( QUICO SALL√ČS )
73 militars ja retirats van aixecar una enorme polseguera en remetre una carta a Felip VI amb qu√® carregaven contra el govern espanyol. En el text mostraven tot el seu suport cap al monarca i s’apropiaven de bona part del discurs de VOX per defensar la moci√≥ de censura contra Pedro S√°nchez. Acusaven la Moncloa de “posar en perill la unitat nacional”, i afirmen que l’Estat est√† passant per una situaci√≥ de “deteriorament”. A m√©s d‚Äôaquesta missiva, la fundaci√≥ Francisco Franco tamb√© va impulsar un comunicat dif√≥s per l‚Äôag√®ncia Efe, signat per 271 militars, que mostraven el seu rebuig a l‚Äôestrat√®gia de la Moncloa. A tot aix√≤, a m√©s es va filtrar un xat de la XXIII promoci√≥, que encara hi afegien m√©s pol√®mica. Per√≤ qui s√≥n aquests militars retirats? El nexe de tots √©s que es troben a la reserva i s√≥n jubilats, per√≤ molts d‚Äôells tenen fulls de servei impecables en el seu historial militar.

Aix√≠, entre els noms dels impulsors d‚Äôaquests manifestos hi trobem Adolfo Coloma, excap del Comandament d‚ÄôOperacions Especials. Coloma va ser comandant de la Bandera d‚ÄôOperacions Especials de la Legi√≥. No √©s una novetat, per a aquest oficial, el m√≥n dels manifestos pol√®mics. Tot just jubilar-se va signar el manifest Declaraci√≥ de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, soldat d’Espanya.

Un altre dels primers signants de la carta, el general de Brigada Pedro María Andreu Gallardo, també va dirigir el Comandament d’Operacions especials durant l’operació Cantado. La missió va consistir en 26 boines verdes assaltant l’illot de Perejil, on uns gendarmes marroquins havien plantat fonda i bandera. Aquella operació va servir al govern de José Maria Aznar per treure’n pit i vendre una imatge d’un Estat poc transigent amb el veí de sud. Andreu Gallardo, mallorquí, va ser el primer general al comandament dels escamots especials, fins al moment, només hi comandaven coronels. També va ser cap a Fuerteventura i Almeria de la Legió, això sí, com a coronel.

Un dels altres signants que crida l‚Äôatenci√≥ √©s el coronel Antonio Lago Palomeque, √†lies Laguna. Aquest nom sorpr√®n perqu√® fou el poder√≥s cap del Departament d‚ÄôAcci√≥ Operativa del Centre Superior d‚ÄôInformaci√≥ de la Defensa, el CESID, pare de l‚Äôactual Centre Nacional d‚ÄôIntel¬∑lig√®ncia (CNI). Aquesta Agrupaci√≥ d‚ÄôOperacions i Missions Especials tenia entre les seves compet√®ncies les accions de camp encobertes dels serveis d‚Äôacci√≥ del CESID. √Čs a dir, diriga les accions dels agents KA, una mena de James Bond que actuaven a l√≠mit de la legalitat.

De fet, Lago va haver de testificar el 2002 contra els exdirectors dels serveis secrets Emilio Alonso Manglano i Javier Calderón per l’espionatge a la seu d’Herri Batasuna a Vitòria, sense autorització judicial i sense coneixement del govern espanyol. Aquest departament també es va veure embolicat amb el cop d’Estat del 23-F. Segons un informe de l’antiga Brigada Anticop de la Policia, de 19 de desembre de 1981, aquesta unitat d’acció va coordinar la informació del cos amb material de la mateixa escola del CESID per evitar ser detectat pels serveis de logística dels serveis d’intel·ligència.

Un altre dels primers signants √©s el general √Āngel Gil Barber√°. Aquest comandament va ser sotsdirector general de la poderosa Oficina Presupost√†ria de la Direcci√≥ General d‚ÄôAfers Econ√≤mics. Des d‚Äôaquest c√†rrec, aquest general controlava el finan√ßament de les grans inversions militars aix√≠ com els programes d‚Äôarmament, de compres i de manteniment. Un pressupost que mai √©s prou transparent en els pressupostos p√ļblics. El general Francisco Javier Rubio de Francia va ser condecorat amb la prestigiosa Gran Cruz del M√©rito Militar per l‚Äôaleshores ministre de Defensa, Federico Trillo.

Un altra signatura sorprenent és la del General de Brigada Fernando Gutiérrez Salguero. Aquest militar va tenir al seu càrrec una de les unitats claus de l’exèrcit i futur embrió de les Brigades Operatives Polivalents, en ser el cap de la Brigada d’Infanteria Lleugera San Marcial V, un passaport per ser nomenat, precisament pel mateix Trillo, comandament militar de la província d’Àlaba, a Euskadi. Una plaça d’alt valor simbòlic per al ministeri de Defensa.

Un altre dels noms m√©s destacats √©s el de l‚Äôexcomandant general de Melilla, Francisco Jos√© Fern√°ndez S√°nchez. El mar√ß del 2006, l‚Äôaleshores ministre de Defensa, Jos√© Bono, el va destituir perqu√® al seu despatx hi tenia un ‚Äúretrat del general Franco just a tocar i de proporcions superiors a les del rei‚ÄĚ. Per√≤ aquesta destituci√≥ tenia tamb√© altres motius. Segons els diaris de l‚Äô√©poca, la destituci√≥ va comen√ßar amb la negativa del militar a sancionar el capit√† d‚Äôinfanteria Roberto Gonz√°lez Calder√≥n, excap de la 1a Companyia de la llavors 1a Bandera Comandante Franco del Tercio Gran Capit√°n 1o de la Legi√≥. Una sanci√≥ que li hauria suposat una expulsi√≥ de l‚Äôex√®rcit, despr√©s que en primera inst√†ncia l‚Äôhavien condemnat a 14 dies d‚Äôarrest. La falta comesa pel capit√† era una carta contra l‚ÄôEstatut de Catalunya i la seva negociaci√≥. Feia pocs mesos que el tinent general Jos√© Mena Aguado, durant el seu discurs en la Pasqua Militar de 2006, havia reclamat a l‚Äôex√®rcit que intervingu√©s contra l‚ÄôEstatut.

A la llista tamb√© s‚Äôincorpora el coronel Alejandro Flores Sanmart√≠n, un militar amb 20 anys de servei en unitats especials. Entre els seus m√®rits consta la direcci√≥ d’una de les unitats m√©s preuades de l‚Äôex√®rcit espanyol, amb base a Ajalvir (Madrid), la Brigada Paracaigudista (Bripac). En aquesta brigada va comen√ßar a servir com a tinent fins arribar a tinent coronel com a Cap de Bandera. √Čs un boina negra que encara utilitza les xarxes per expressar les seves opinions. Qui √©s tamb√© un habitual de les xarxes √©s el coronel Andr√© Freire Febrer, destinat a l‚ÄôArmada i molt actiu en el m√≥n digital, sobretot per carregar contra Podemos. Un altre dels noms remarcables √©s Antonio Ben√≠tez Paniagua, coronel de l‚Äôescola de gu√†rdies joves Duque de Ahumada, professor dels anomenats polillas, el malnom dels estudiants d’aquesta acad√®mia.
Informa:ELMON.CAT (13-12-2020)

257 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: