ELS MOSSOS, UNA POLICIA “A”CATALUNYA I NO PAS ” DE ” CATALUNYA

“La policia ‚Äúa Catalunya‚ÄĚ.
“Entre una policia “de Catalunya” i “a Catalunya” hi ha un abisme i una eternitat que l’autonomia ja no pot dissimular”.
( JOAN ROVIRA )

Qu√® son els Mossos? Aquesta √©s una de les grans preguntes del llarg, llargu√≠ssim ‚Äúmentrestant‚ÄĚ en el qual ens estem endinsant. No hi ha una resposta simple. S√≥n ‚Äúuna cosa‚ÄĚ poli√®drica, un cos (qu√® √©s un cos?), una instituci√≥ (qui la institueix?), una policia del poble per√≤ tamb√© dels jutges, i dels pol√≠tics, i dels sindicats i de les forces internes dels propis Mossos‚Ķ i dels que des de fora intenten manipular-los.

Son la policia del ‚Äúgeneral‚ÄĚ i heroi Trapero, fins a cert punt, per√≤ tamb√© dels que no el volen veure ni en pintura. Son la policia de la Generalitat, s√≠, i tamb√© de l‚ÄôEstat, cosa que els darrers anys hem tingut prou ocasions com per gravar-nos-ho a foc. Son policia d‚ÄôEspanya i de Catalunya alhora, de la Catalunya indepe i de l‚Äôespanyolista. A vegades son col¬∑legues dels polis espanyols (nacionals) o dels paramilitars de la Gu√†rdia Civil, per√≤ m√©s aviat els veuen amb desconfian√ßa: no se sap ben b√© de qui son ni de qu√® van.

Probablement, no ho saben ni ells ni elles, ni mossos ni mosses. Massa fidelitats creuades, massa servituds, massa equilibris, tàctiques i jugadetes. Un resum fàcil seria: són les forces de l’ordre, però qui defineix què és l’ordre i qui mana de veritat? Per aquí plora la criatura.

El millor i el pitjor, per a un ex√®rcit, una policia o qualsevol mena de cos armat, √©s quan no se sap qui mana en realitat. Depenen del president? Del jutge de gu√†rdia? Dels altres cossos policials? De la ciutadania? De les xarxes socials? Del seu propi cap? Tenim, doncs, un ‚Äúartefacte‚ÄĚ que no acaba d‚Äôencaixar, en el context d‚Äôun pa√≠s desencaixat.

Els policies, com els militars, han de ser aut√≤mates al servei del poder pol√≠tic, que a la seva vegada s‚Äôhauria de deure sempre a la ciutadania? S√≠, per√≤ no va gens malament que els cossos armats, els que tenen el monopoli de la viol√®ncia, tinguin una mica de marge -molt mesurat- per establir equilibris i compensar algunes tensions. A una societat democr√†tica li convenen policies i funcionaris que tinguin idees pr√≤pies i que no siguin simples esclaus d‚Äôuna pol√≠tics addictes als seus partidismes i personalismes. √Čs un joc de balances, que compensa tensions, per√≤ sense oblidar que pel mig hi ha armes, viol√®ncia institucional, sancions, el codi penal‚Ķ Presons, garrotades, multes‚Ķ i bales.
Kia Stonic Un crossover inspirat en tu, personalitza’l al teu gust Patrocinat per Kia

No ho tenim resolt. Ni ho tindrem. Per aix√≤ grinyola cada vegada que hi ha una crisi, uns aldarulls: l‚Äôequilibri √©s impossible. A Madrid, els poders estan alineats. Cadasc√ļ sap el paper que juga, els criteris, el marge de maniobra i la cobertura que es donen els uns als altres, sempre que tothom jugui al mateix joc. Si cal sortir a repartir garrotades, sortim a repartir llenya, per√≤ despr√©s hi haur√† un sistema pol√≠tic i judicial que emparar√† les actuacions, perqu√® s√≥n coherents.

Aqu√≠, no. Senzillament, no pot ser. Els Mossos es troben a mig cam√≠ entre massa tensions. No poden ser-ho tot per a tothom. El perill √©s que acabin no essent gaireb√© res per a ning√ļ, perqu√® no satisfan plenament cap de les forces en joc: ni els aut√®ntics poders policials i militars, ni els judicials, ni els vicaris de l‚Äôautonomia retallada ni la ciutadania.

Té un punt tràgic, la seva situació. Però també té un joc perillós, en mans dels propis Mossos (una mena d’ens mig autònom, mig delegat, mig independent), que fins ara no han gestionat de manera destralera en absolut.
Sanitas Salut Pymes Digital Descobreix els beneficis d’aquesta asseguran√ßa.Amb videoconsulta gratis! Patrocinat per Sanitas

Quan no depens de ning√ļ acabes pensant que depens nom√©s de tu, tot i que et cal anar alternant entre els diferents poders, per compensar. Un dia carregues durament contra els aldarulls, l‚Äôendem√† et vesteixes de policia c√≠vica i mitjancera mega-moderna, dos dies despr√©s demanes perm√≠s per tenir fusells militars i la setmana seg√ľent participes en un desnonament al mateix temps que ajudes un avi o una √†via a travessar el carrer. O mates un terrorista islamista, cosa que mai no els agrairem prou.

La seva contradicció és la del país, perquè no neixen de la sobirania, sinó d’una mena de delegació condicionada i subordinada de poders, sempre sota sospita per part de les autoritats espanyoles.

No ho resoldrem pas ara mateix. Per√≤ ens aporta algunes reflexions interessants per al dia, ojal√† no massa lluny√†, en el qual haurem de decidir de veritat com ha de ser la policia de Catalunya i com garanteix un ordre p√ļblic sens dubte necessari, per√≤ tamb√© discutible. Ara, de moment, son la policia a Catalunya, vigilada per les altres policies. I pels jutges espanyols. Entre una policia ‚Äúde Catalunya‚ÄĚ i ‚Äúa Catalunya‚ÄĚ hi ha un abisme i una eternitat que l‚Äôautonomia ja no pot dissimular.
Informa:ELMON.CAT (22-2-2021)

147 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: