ELS “NENS D’OLOT”TREUEN MILLORS NOTES DE CASTELLÀ QUE ELS DEL BAIX LOBREGAT

On sĂłn els ÂŤnens d’OlotÂť? Els alumnes de la Garrotxa saben mĂŠs castellĂ  que els del Baix Llobregat
Les proves de competències bĂ siques acrediten que, tot i que arreu els estudiants tenen mĂŠs domini del catalĂ  a primĂ ria, les diferències prĂ cticament s’anul¡len a totes les comarques al final de l’ESO
( ROGER TUGAS )
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les notes mitjanes a primĂ ria i secundĂ ria de la prova escrita de catalĂ , castellĂ  i anglès, aixĂ­ com les diferències entre les notes de catalĂ  i castellĂ  i la seva variaciĂł. TambĂŠ es pot desplaçar o fer mĂŠs o menys gran el zoom de la imatge.

La polèmica sobre el nou posicionament del PSC en relació a la immersió lingßística ha fet renÊixer el debat sobre el nivell de coneixement de català i castellà a les escoles del país. Cal reequilibrar els pesos de cadascuna en determinats territoris per garantir un domini equiparable? Els resultats de les darreres proves de competències bàsiques en les dues llengßes, però, acrediten que el sistema funciona.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va justificar la preferència per un “model plurilingĂźe” apel¡lant a unes paraules de l’ara lĂ­der diputat i lĂ­der d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que el 2006 va justificar, com a conseller d’EducaciĂł socialista, la necessitat d’una tercera hora de castellĂ  per uns “nens d’Olot” que suposadament no sabien expressar-se en aquesta llengua. Ho feia com a cas concret d’una realitat que dibuixava en la qual, en determinats entorns molt catalanoparlants, el castellĂ  seria poc conegut.

Les proves de competències bĂ siques del curs 2017-2018, però, reflecteixen una realitat ben diferent. I ĂŠs que, si bĂŠ els resultats de primĂ ria sĂ­ que sĂłn susceptiblement millors en catalĂ  que en castellĂ  en determinades comarques, sobretot de Girona, Lleida o de la Catalunya Central [primer mapa], aquestes diferències es reduirien molt o fins i tot es capgirarien un cop acabada l’ESO [mapa inferior]. Una evidència conforme la immersiĂł lingßística garantiria un domini equivalent en totes dues llengĂźes.

En el cas de la Garrotxa, la nota mitjana seria quasi idèntica en catalĂ  i castellĂ  (84,2 i 84, respectivament) i fins i tot la nota en castellĂ  seria lleugerament millor que al Baix Llobregat (83,8), amb un entorn mĂŠs castellanoparlant. On sĂłn els nens d’Olot que nomĂŠs saben catalĂ ? Aquesta ĂŠs una realitat, a mĂŠs, que el PSC hauria de conèixer, ja que les dades s’han extret d’una resposta parlamentĂ ria del Departament d’EducaciĂł a què ha tingut accĂŠs NaciĂłDigital a pregunta de la diputada socialista Esther NiubĂł.

El catalĂ , a primĂ ria

En les proves escrites de primĂ ria, la nota mitjana de catalĂ  ĂŠs superior a la de castellĂ  en totes les comarques, però en algunes ho ĂŠs amb molts diferència, de fins a 8,7 punts al Priorat. En aquesta comarca, el nombre d’alumnes que va fer la prova va ser inferior a 100, aixĂ­ que pot ser poc representatiu, però la segona comarca mĂŠs divergent ĂŠs el Pla de l’Estany, amb una quantitat rellevant d’estudiants, i la nota mitjana en catalĂ  supera en 7,6 punts la del castellĂ , una diferència similar a la de la Cerdanya, el Solsonès, el Ripollès o l’Aran.


Per què el PSC parla ara d’escola ÂŤplurilingĂźeÂť i no d’ÂŤimmersió?

Els socialistes debatran al congrĂŠs del desembre “flexibilitzar” el model per garantir la competència en catalĂ , castellĂ  i anglès però esmenaran el document per aclarir que el catalĂ  ha de seguir sent vehicular

Quatre cursos mĂŠs tard, en canvi, les diferències sĂłn molt petites i fins i tot a una quinzena de comarques la nota mitjana en castellĂ  ĂŠs lleugerament superior a la del catalĂ  -tot i que poc, d’un punt i mig com a mĂ xim, al Garraf-. I si s’exclouen les comarques amb menys d’una cinquantena d’alumnes, la major diferència a favor del catalĂ  es troba al Solsonès, per bĂŠ que tan sols de tres punts. Força equilibrat.

Les millores notes en castellĂ 

Les set comarques que millor nota obtenen de castellĂ  en les proves de quart d’ESO, a mĂŠs, sĂłn la Ribera d’Ebre, el Pla de l’Estany, el Maresme, el BerguedĂ , la Noguera, el Ripollès i la Garrotxa, per aquest ordre. Totes elles amb una presència important del catalĂ  i, com s’ha comentat, el Pla de l’Estany ĂŠs una de les que, a primĂ ria, presenta una diferència mĂŠs notable de coneixements a favor del catalĂ . Al final de l’educaciĂł obligatòria, per tant, sembla que el domini igualitari de les dues llengĂźes estĂ  força garantit -altra cosa ĂŠs l’anglès, on algunes comarques flaquegen.

En aquest sentit, F. Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingßística i ComunicaciĂł de la UB i col¡laborador de la FundaciĂł Jaume Bofill, explica que, efectivament, el coneixement de catalĂ  acostuma a ser major a primĂ ria però desprĂŠs s’equilibra quasi sempre. “Hi ha milers de nens catalans que no saben castellĂ , sĂ­, però estan tots a la Catalunya Nord”, assevera, i assegura que afirmar que a Olot no en saben “ĂŠs una bajanada”, com acrediten les proves de competències bĂ siques.

Es redueixen les diferències

A finals de secundĂ ria, exposa, “les diferències mĂŠs significatives entre catalĂ  i castellĂ  s’han esvaĂŻt i aquestes ja no responen a un patrĂł territorial clar”. Hi ha, però, una “qĂźestiĂł de classe social” de l’alumnat, pel que fa a la quantitat de llibres que hi ha a casa o el pes de certs sectors productius, aspectes que impacten en el coneixement i domini de les llengĂźes.

Vila tambĂŠ alerta igualment, a l’hora d’abordar el debat sobre el model lingßístic, que “ja hi ha una realitat diversa pel que fa a la immersiĂł, sobretot a la secundĂ ria”, on l’Ăşs del castellĂ  ĂŠs superior al que pertocaria sobre el paper en determinats centres en funciĂł de les preferències i actituds de l’alumnat o el professorat. En entorns mĂŠs castellanoparlants, la preeminència del catalĂ  podria ser ja ara mĂŠs flexible de facto en alguns instituts.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-11-2019)

225 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: