ELS “NENS D’OLOT”TREUEN MILLORS NOTES DE CASTELL√Ä QUE ELS DEL BAIX LOBREGAT

On s√≥n els ¬ęnens d’Olot¬Ľ? Els alumnes de la Garrotxa saben m√©s castell√† que els del Baix Llobregat
Les proves de compet√®ncies b√†siques acrediten que, tot i que arreu els estudiants tenen m√©s domini del catal√† a prim√†ria, les difer√®ncies pr√†cticament s’anul¬∑len a totes les comarques al final de l’ESO
( ROGER TUGAS )
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s’amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les notes mitjanes a prim√†ria i secund√†ria de la prova escrita de catal√†, castell√† i angl√®s, aix√≠ com les difer√®ncies entre les notes de catal√† i castell√† i la seva variaci√≥. Tamb√© es pot despla√ßar o fer m√©s o menys gran el zoom de la imatge.

La pol√®mica sobre el nou posicionament del PSC en relaci√≥ a la immersi√≥ ling√ľ√≠stica ha fet ren√©ixer el debat sobre el nivell de coneixement de catal√† i castell√† a les escoles del pa√≠s. Cal reequilibrar els pesos de cadascuna en determinats territoris per garantir un domini equiparable? Els resultats de les darreres proves de compet√®ncies b√†siques en les dues lleng√ľes, per√≤, acrediten que el sistema funciona.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va justificar la prefer√®ncia per un “model pluriling√ľe” apel¬∑lant a unes paraules de l’ara l√≠der diputat i l√≠der d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que el 2006 va justificar, com a conseller d’Educaci√≥ socialista, la necessitat d’una tercera hora de castell√† per uns “nens d’Olot” que suposadament no sabien expressar-se en aquesta llengua. Ho feia com a cas concret d’una realitat que dibuixava en la qual, en determinats entorns molt catalanoparlants, el castell√† seria poc conegut.

Les proves de compet√®ncies b√†siques del curs 2017-2018, per√≤, reflecteixen una realitat ben diferent. I √©s que, si b√© els resultats de prim√†ria s√≠ que s√≥n susceptiblement millors en catal√† que en castell√† en determinades comarques, sobretot de Girona, Lleida o de la Catalunya Central [primer mapa], aquestes difer√®ncies es reduirien molt o fins i tot es capgirarien un cop acabada l’ESO [mapa inferior]. Una evid√®ncia conforme la immersi√≥ ling√ľ√≠stica garantiria un domini equivalent en totes dues lleng√ľes.

En el cas de la Garrotxa, la nota mitjana seria quasi id√®ntica en catal√† i castell√† (84,2 i 84, respectivament) i fins i tot la nota en castell√† seria lleugerament millor que al Baix Llobregat (83,8), amb un entorn m√©s castellanoparlant. On s√≥n els nens d’Olot que nom√©s saben catal√†? Aquesta √©s una realitat, a m√©s, que el PSC hauria de con√®ixer, ja que les dades s’han extret d’una resposta parlament√†ria del Departament d’Educaci√≥ a qu√® ha tingut acc√©s Naci√≥Digital a pregunta de la diputada socialista Esther Niub√≥.

El català, a primària

En les proves escrites de prim√†ria, la nota mitjana de catal√† √©s superior a la de castell√† en totes les comarques, per√≤ en algunes ho √©s amb molts difer√®ncia, de fins a 8,7 punts al Priorat. En aquesta comarca, el nombre d’alumnes que va fer la prova va ser inferior a 100, aix√≠ que pot ser poc representatiu, per√≤ la segona comarca m√©s divergent √©s el Pla de l’Estany, amb una quantitat rellevant d’estudiants, i la nota mitjana en catal√† supera en 7,6 punts la del castell√†, una difer√®ncia similar a la de la Cerdanya, el Solson√®s, el Ripoll√®s o l’Aran.


Per qu√® el PSC parla ara d’escola ¬ępluriling√ľe¬Ľ i no d’¬ęimmersi√≥¬Ľ?

Els socialistes debatran al congr√©s del desembre “flexibilitzar” el model per garantir la compet√®ncia en catal√†, castell√† i angl√®s per√≤ esmenaran el document per aclarir que el catal√† ha de seguir sent vehicular

Quatre cursos m√©s tard, en canvi, les difer√®ncies s√≥n molt petites i fins i tot a una quinzena de comarques la nota mitjana en castell√† √©s lleugerament superior a la del catal√† -tot i que poc, d’un punt i mig com a m√†xim, al Garraf-. I si s’exclouen les comarques amb menys d’una cinquantena d’alumnes, la major difer√®ncia a favor del catal√† es troba al Solson√®s, per b√© que tan sols de tres punts. For√ßa equilibrat.

Les millores notes en castellà

Les set comarques que millor nota obtenen de castell√† en les proves de quart d’ESO, a m√©s, s√≥n la Ribera d’Ebre, el Pla de l’Estany, el Maresme, el Bergued√†, la Noguera, el Ripoll√®s i la Garrotxa, per aquest ordre. Totes elles amb una pres√®ncia important del catal√† i, com s’ha comentat, el Pla de l’Estany √©s una de les que, a prim√†ria, presenta una difer√®ncia m√©s notable de coneixements a favor del catal√†. Al final de l’educaci√≥ obligat√≤ria, per tant, sembla que el domini igualitari de les dues lleng√ľes est√† for√ßa garantit -altra cosa √©s l’angl√®s, on algunes comarques flaquegen.

En aquest sentit, F. Xavier Vila, director del Centre Universitari de Socioling√ľ√≠stica i Comunicaci√≥ de la UB i col¬∑laborador de la Fundaci√≥ Jaume Bofill, explica que, efectivament, el coneixement de catal√† acostuma a ser major a prim√†ria per√≤ despr√©s s’equilibra quasi sempre. “Hi ha milers de nens catalans que no saben castell√†, s√≠, per√≤ estan tots a la Catalunya Nord”, assevera, i assegura que afirmar que a Olot no en saben “√©s una bajanada”, com acrediten les proves de compet√®ncies b√†siques.

Es redueixen les diferències

A finals de secund√†ria, exposa, “les difer√®ncies m√©s significatives entre catal√† i castell√† s’han esva√Įt i aquestes ja no responen a un patr√≥ territorial clar”. Hi ha, per√≤, una “q√ľesti√≥ de classe social” de l’alumnat, pel que fa a la quantitat de llibres que hi ha a casa o el pes de certs sectors productius, aspectes que impacten en el coneixement i domini de les lleng√ľes.

Vila tamb√© alerta igualment, a l’hora d’abordar el debat sobre el model ling√ľ√≠stic, que “ja hi ha una realitat diversa pel que fa a la immersi√≥, sobretot a la secund√†ria”, on l’√ļs del castell√† √©s superior al que pertocaria sobre el paper en determinats centres en funci√≥ de les prefer√®ncies i actituds de l’alumnat o el professorat. En entorns m√©s castellanoparlants, la preemin√®ncia del catal√† podria ser ja ara m√©s flexible de facto en alguns instituts.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-11-2019)

149 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: