ELS OBSTACLES DE PUIGDEMONT I COMÍN PER ACCEDIR ALS VERDS

“Els obstacles de Puigdemont i Comín per accedir al grup Verd ”
Al si del Grup Verd, del qual forma part l’Aliança Lliure Europea, hi ha un debat obert sobre la conveniència o no de permetre l’entrada al grup dels exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín.

( PASQUAL ESPÍ )

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín tornen a fer política. Política a l’ús, més aviat. La que es fa dins de les cambres de representants i dels despatxos institucionals. I aquesta política també ofereix entrebancs. Després del llarg recorregut jurídic que els dos exiliats han hagut de superar fins accedir al Parlament Europeu, ara tots dos miren d’integrar-se al si del Grup Verd, dins del qual hi ha l’Aliança Lliure Europea, que acull els eurodiputats que defensen el dret d’autodeterminació de les nacions europees sense Estat. Una integració des del primer moment en què Junts per Catalunya no va aconseguir entrar en la llista electoral amb Esquerra Republicana a les eleccions europees. Repudiats també pel Partit Nacionalista Basc, soci històric de l’espai convergent a les europees, JxCat, que es presentava com a «Lliures per Europa» a les eleccions europees, va haver de concórrer en solitari. I va ser la força més votada a Catalunya.

Ara, els dos eurodiputats electes de ple dret han d’integrar-se en Els Verds. I davant les sospites que ERC no veia amb bons ulls aquesta possibilitat, l’eurodiputada Diana Riba ha eliminat dubtes. «No tenim un ‘no’ del Grup Verd, ho veurem en les pròximes setmanes», responia davant els mitjans, que demanava fins i tot una votació final dels eurodiputats del grup per decidir l’entrada o no de Puigdemont i Comín. No són, per tant, els membres d’ALE -entre els quals hi ha ERC- els qui tenen dubtes sobre l’entrada dels exiliats.

De fet, ha sigut Philippe Lamberts, cap del Grup Verd, qui ha dit públicament que la incorporació de Puigdemont i Comín «seria un problema», i esmentava la «bona relació» de tots dos amb partits belgues que, deia Lamberts, «defensen valors oposats als seus». Lamberts es referia a la Nova Aliança Flamenca, integrada en el grup euroescèptic del qual també forma part Vox. Lamberts, també belga, s’ha expressat molt contundent contra l’entrada de tots dos al grup Verd, i ha arribat a demanar-los que «vagen amb els seus amics», tal com deia en una entrevista a Vilaweb. Ska Keller, l’altra líder del grup de la cambra europea, ha fet una crida a parlar aquesta qüestió per «prendre una decisió conjunta».

Pel que fa a Catalunya en Comú, que també forma part del Grup Verd, no es mostra massa còmoda en aquesta situació. Prova d’això és que eviten pronunciar-se sobre el possible accés de Puigdemont i Comín al grup parlamentari, però reconeixen també que no volen convertir aquesta qüestió en un problema entre catalans.

Primeres intervencions

En el seu primer ple al Parlament Europeu, Carles Puigdemont demanava a la Unió Europea «avançar» per establir «mecanismes democràtics per garantir l’autodeterminació». La seua intervenció, íntegra en anglès, no agradava els diputats de PP, Ciutadans i Vox, visiblement molestos, que escoltaven com el president a l’exili defensava l’autodeterminació com «la millor eina per resoldre els conflictes territorials» i exigia una «solució política a Catalunya». Definia, de fet, aquest problema polític com «un problema europeu». També agraïa el president de la UE i primer ministre croat, Andrej Plenkovic, haver donat suport al diàleg entre Espanya i Catalunya.

En un intent sobtat de rèplica a l’entrada de Puigdemont i Comín a l’eurocambra es presentava a Estrasburg Santiago Abascal, líder de Vox, per anunciar que portarien al Tribunal de Justícia de la Unió Europea el president del Parlament, David Sassoli, per haver reconegut els dos exiliats com a eurodiputats. «No deixarem passar ni una en la defensa de la nostra sobirania i en defensa de la legalitat nacional», alertava amb un discurs euroescèptic.

Són els primers episodis d’una legislatura europea que promet molts més capítols protagonitzats, directament o indirecta, pels electes catalans exiliats.
Informa:ELTEMPS.CAT (15-1-2020)

153 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: