ELS ORÍGENS D’IGNACIO GARRIGA, EL DIPUTAT CATALÀ DE VOX

“ELS ORÍGENS D’IGNACIO GARRIGA, EL DIPUTAT CATALÀ DE VOX ”
Qui és i d’on ve el portaveu de Vox a Catalunya? CRÍTIC revela els orígens familiars i posa la lupa sobre la seva activitat política abans d’entrar al Congrés

( JOAN CANTARERO )

És negre, però participa activament en xerrades i col·loquis amb blancs supremacistes que als estadis de futbol criden “Negros no, España no es un zoo“. Es declara nacionalista espanyol i l’emociona escoltar els seus líders Santiago Abascal i Javier Ortega Smith-Molina recitant el brindis als Terços de Flandes del personatge de Marquina anomenat Diego Acuña de Carvajal, però oblida que per les seves venes corre sang d’una família nacionalista flamenca, d’aquells que els van derrotar. Ignacio Garriga va aconseguir la seva acta de diputat al Congrés com a cap de llista de Vox a Barcelona, i es va convertir en el primer diputat ultradretà i negre en la història de Catalunya. CRÍTIC revela en aquest article els orígens familiars del líder català de Vox i posa la lupa sobre la seva activitat parlamentària i les seves vinculacions polítiques amb elements històrics de l’extrema dreta.

Els orígens guineans de Garriga Vaz de Concicao
La història de la nissaga familiar d’Ignacio Garriga Vaz de Concicao és poc comuna. S’ha publicat en diversos mitjans que Garriga té una família formada per cinc germans. No és així stricto sensu. El diputat de Vox només té un germà, anomenat Pablo, economista, fill de la seva mateixa mare, Clotilde Vaz de Concicao Morlay. Els altres tres només són germans de pare.

Rafael Garriga Kuijpers, el pare d’Ignacio Garriga, complirà 87 anys el pròxim 11 de novembre. Es va casar per primera vegada a Barcelona amb Carmen Ferreiro, una senyora que va morir el 1977 als 43 anys. D’aquell matrimoni en va tenir tres fills, nascuts als anys seixanta: Esmeralda, Gema i Rafael. Anys després, en la dècada dels anys setanta, el vidu Rafael Garriga es va casar amb la guineana Clotilde Vaz de Concicao, amb la qual va tenir dos fills. El gran, Pablo, nascut al juny del 1980, i set anys després naixeria Ignacio, el dirigent actual de Vox.

Garriga: “Tant me fa que siguin xinesos, negres o blancs, sempre que vinguin a Espanya de manera ordenada”

Per a molts, crida l’atenció que Garriga, sent una persona de color, tingui un ideari ultradretà. Algunes declaracions de l’exdiputat de Vox i aspirant a la reelecció pretenen treure importància al problema migratori i el situen en un estricte assumpte administratiu. Així, Garriga apel·la a la seva condició de nacional espanyol, en tant que nascut a Espanya, i a la de la seva mare, Clotilde Vaz de Concicao, que, òbviament, en haver nascut al febrer del 1947, 21 anys abans de la independència de Guinea Equatorial, conserva la nacionalitat espanyola.

És a dir, que la seva visió sobre la naturalesa de les migracions no té una connotació racial, sinó nacional. Com a catòlic —així ho ha dit reiterades vegades—, “jo no tinc problemes amb les races: tant me fa que siguin xinesos, grocs, negres o blancs, sempre que vinguin a Espanya de manera ordenada“.

La connexió dels Garriga Kuijpers amb el nacionalisme flamenc
Garriga prové d’una família burgesa de tradició catalana. L’avi d’Ignacio, Rafael Garriga Roca, forma part de la història de Catalunya com a enginyer industrial i com a persona clau, al costat del seu germà Antonio, del desenvolupament dels productes de reproducció de la fotografia. La mateixa Enciclopèdia Catalana l’inclou entre les persones rellevants que van viure a cavall entre el segle XIX i el segle XX.

Segons aquestes dades, Garriga Roca (Barcelona 1896-1969) es va especialitzar en fotoquímica i tecnologia fotogràfica. Va ocupar diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1928-1963) i va ser catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942). El 1920 va fundar una empresa fotogràfica, que el 1928 es va transformar en Indústria Fotogràfica Nacional, SA, Infonal. Va publicar diversos tractats i articles, va editar El Progrés Fotogràfic i és autor d’un Curs de fotografia (1921), editat pel CADCI, i de Manipulacions fotogràfiques (1922). Es dóna el cas que el CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, va ser una associació política i social de marcada tendència catalanista.

L’empresa Infonal es va aixecar amb el suport d’altres socis: Higinio Negra Vivé, que exerciria de director comercial, i Photo Produits Gevaert, l’empresa flamenca belga fundada per Lieven Gevaert i gestionada conjuntament amb la seva mà dreta en els negocis i amb qui compartia el seu compromís nacionalista, Hendrik Kuijpers. Al principi del segle XX, Gevaert va donar suport i va finançar diverses iniciatives proflamenques, però es va mantenir fora de la política partidista. Els seus objectius principals van ser la neerlandització dels negocis i el desenvolupament d’una bona educació en llengua neerlandesa com a brou de cultiu per a una elit flamenca. Quan es va fundar el Vlaams Economisch Verbond el 1926, a Anvers, Gevaert va acceptar-ne la presidència.

En aquestes mateixes dates, l’enginyer català Rafael Garriga contrauria matrimoni amb Carlota Kuijpers, família del seu soci i amic Hendrick Kuijpers, qui de facto exercia el control de l’empresa Gevaert, atès el delicat estat de salut del fundador. Les noces inicialment eren previstes per al 28 de juny de 1928, però es van haver d’ajornar perquè Rafael Garriga va patir un terrible accident en despenjar-se l’ascensor on es trobava, i va haver de fer front a una dura convalescència que es va perllongar durant dos anys.

Després del parèntesi de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, els Garriga i el seu soci Kuijpers van reprendre l’activitat empresarial, buscant com a objectiu consolidar i enfortir la seva empresa, i van posar el punt de mira en les indústries Agfa. Així, el 1960, es va establir a Espanya Gevaert Espanyola i quatre anys més tard es fusionarien Agfa i Photo Produits Gevaert, per crear el grup Agfa-Gevaert. Aquesta decisió comporta, també a Espanya, la creació d’Agfa-Gevaert, SA, creada el 26 de març de 1966.

Durant el nazisme, Agfa va formar part del conglomerat d’empreses al servei del III Reich, dissolt després de la Segona Guerra Mundial
Durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, Agfa va formar part del conglomerat d’empreses al servei del III Reich anomenada IG-Farben, fundada el 1925, que produïa tota mena de productes per a la maquinària de guerra de Hitler, entre altres coses, el Zyklon B, utilitzat per matar massivament éssers humans a les cambres de gas dels camps d’extermini nazis.
Informa:ELCRITIC.CAT (22-10-2020 )

445 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: