ELS PA√ŹSOS CATALANS, CONDEMNATS A NODRIR EL GRAN MADRID

“Els Pa√Įsos Catalans, condemnats a la irrellev√†ncia per nodrir el ‘Gran Madrid'”
( CARLOTA SERRA )

El model de finan√ßament i d’inversi√≥ p√ļblica a Espanya √©s un debat interminable, carn de queixes i eternes diputes entre els territoris que en surten m√©s perjudicats. Els diners s√≥n, en part, el motor de l’auge del proc√©s sobiranista, i un dels motius que al¬∑lega l’independentisme per explicar el “maltractament espanyol”. Per√≤ aquest greuge no el viu nom√©s Catalunya. Segons l’Informe Euromedi, el primer informe sobre el sistema fiscal espanyol despr√©s de l’esclat del coronavirus, elaborat per l‚Äôeconomista Josep Reyner, junt amb Jordi Manent i la Fundaci√≥ Vincle, conclou que el model espanyol porta impl√≠cita una tend√®ncia a la desigualtat auton√≤mica, que perjudica especialment les tres zones de l’Euroregi√≥ del Mediterrani, tamb√© conegudes com Pa√Įsos Catalans: Catalunya, Illes Balears i Pa√≠s Valenci√†.

L’informe, al qual ha tingut acc√©s ElNacional.cat, fa un an√†lisi extens de les potencialitats de l’Euroregi√≥ Mediterr√†nia i de les limitacions “que li s√≥n imposades”, que segons les xifres que mostren s√≥n, en tots els √†mbits, l’aspiradora estatal que √©s Madrid. Els experts apunten, d’entrada, a les defici√®ncies del sistema: un PIB basat en activitats de baix valor afegit, un sector laboral precari, escassa inversi√≥ en I+D i una pol√≠tica d’inversi√≥ p√ļblica i en infraestructures “insuficient, ineficient, megal√≤mana i utilitzada com a palanca d’obtenci√≥ de vots”, que, apunten, “frena el desenvolupament de qualitat a moltes zones de l’Estat, entre les quals l’Euroregi√≥”, en benefici de Madrid.

Aix√≠ doncs, l’Informe avisa aquest model, juntament amb l’alt frau fiscal, “a la llarga q√ľestiona les bases del nostre estat del benestar”, i que “aquest patr√≥ de creixement no √©s fruit de la casualitat, √©s un model volgut, planificat i dirigit de forma deliberada i que beneficia a determinades elits”. I la conclusi√≥ m√©s dura: “hi ha un risc molt elevat que la crisi sanit√†ria suposi un nou retroc√©s en el benestar i condicions de vida de l’Euroregi√≥ en particular” i aprofundeixi en les desigualtats que pateixen els tres territoris. Anem per parts:

El ‘Gran Madrid’, l’aspiradora estatal

Els Pa√Įsos Catalans generen el 31% del PIB espanyol anualment, i, de fet, nom√©s cinc comunitats aut√≤nomes produeixen el 63,3% del PIB total: Madrid, Catalunya, Balears, Pa√≠s Valenci√† i Andalusia. En canvi, la poblaci√≥ de l’Euroregi√≥ ha crescut del 27,1% el 1980 fins el 29,2% el 2018. El fet que m√©s gent continu√Į produint la mateixa proporci√≥ de PIB evidencia el model basat en activitats de menys valor afegit a l’Euroregi√≥, moment en qu√® l’informe es pregunta si aix√≤ ha estat indu√Įt per les din√†miques de creixement de l’Estat.

Les conclusions que se n’extreuen, seguint l’evoluci√≥ del PIB per c√†pita en cada regi√≥ comparat amb la mitjana espanyola √©s una tend√®ncia descendent, √©s a dir, que s’ha perdut part de l’avantatge comparatiu amb la resta de regions espanyoles. Destaquen principalment Val√®ncia i Balears, que han empitjorat molt durant els darrers anys. Alhora, l’informa posa de manifest la millora substancial d’altres comunitats com Extremadura i Gal√≠cia, que en gran part s√≥n influ√Įdes pel seu retroc√©s poblacional. De fet, s’ha donat un despoblament del 57,2% en CCAA com Castella i Lle√≥, Gal√≠cia, Ast√ļries o Extremadura, de treballadors que han canviat de resid√®ncia per anar a Madrid.

I qu√® ha passat amb Madrid? Des del 1980 fins l’actualitat, Madrid ha seguit distanciant-se de la mitjana estatal. El 1980 estava un 19,3% per sobre la mitjana, i el 2018 estava ja un 36,2% per sobre, i amb tend√®ncia positiva. “Com √©s possible que una regi√≥ que no √©s industrial, ni exportadora, ni atrau grans quantitats de turistes en relaci√≥ amb altres regions espanyoles, ni √©s un port natural mar√≠tim o fluvial i malgrat la seva relativa altitud, presenti un progr√©s aix√≠?”, es pregunten els autors de l’informe. Els motius que analitza serien els seg√ľents.

D’entrada, la concentraci√≥ de tot poder pol√≠tic i regulador de l’economia dins la mateixa ciutat, com ara ministeris, supervisors, organismes, etc√®tera. Aquest poder comporta alhora que al seu voltant s’hi hagin anat acumulant una s√®rie de sectors i activitats relacionades, dependents de l’activitat econ√≤mica i pol√≠tica de l’Estat, com ara les finances, l’energia, les telecomunicacions, les constructores i moltes altres que “s’han anat traslladant o engrandint al voltant dels organismes amb capacitat de decisi√≥”.

Tot aix√≤, segons explica l’informe, acaba engreixant “un model de creixement radial que converteix Madrid en el centre de totes les comunicacions vi√†ries, ferrovi√†ries i a√®ries que ha anat situant a una gran part de les regions espanyoles en una posici√≥ subalterna com a subministradores dels treballadors amb diversos graus de qualificaci√≥ que demanen els sectors concentrats a Madrid”. No tan sols aix√≤, sin√≥ que l’acumulaci√≥ i atracci√≥ de riquesa en un mateix territori s’ha donat tamb√© per un r√®gim fiscal atractiu basat en la bonificaci√≥ de l’impost de patrimoni, el de successions i tipus atractius d’IRPF. En definitiva, la confecci√≥ del ‘Gran Madrid’.

D’aquesta manera, l’estudi conclou que Madrid “aprofita la seva capitalitat i la radicaci√≥ dins seu de centres de poder per exercir tota la capacitat d’atracci√≥ del coneixement”. Alhora, apunta a l’excepci√≥ d’Euskadi o Navarra, que degut al seu r√®gim excepcional pot sostraure’s del model “de baixa productivitat imperant”. Amb tot, apunta tamb√© que Catalunya “t√© p√®rdues d’atracci√≥ de coneixement moderades, metre que Val√®ncia i Balears pateixen davallades molt importants”.

Finançament autonòmic i balances fiscals

Com coment√†vem, el model de creixement desigual socialment i demogr√†ficament entre comunitats es sost√© “gr√†cies a un flux constant de transfer√®ncies interregionals”, suportat tamb√© per les transfer√®ncies procedents de la Uni√≥ Europea des dels fons estructurals. I on s√≥n les balances fiscals de cada territori? Doncs b√©, ja fa un temps que l’Estat √©s reticent a publicar-les, per√≤ de vegades altres institucions ho calculen o es publica perqu√® no hi ha altre remei. Basant-se en les xifres, l’informe assegura que “s’evidencia que s√≥n b√†sicament quatre territoris espanyols -els Pa√Įsos Catalans i Madrid- els que suporten el flux de transfer√®ncies que permeten el funcionament general de l’Estat” i suporten el benestar d’un conjunt d’altres territoris que “no generen els recursos necessaris”.

A banda de les balances fiscals, hi ha l’entramat del finan√ßament auton√≤mic. Aquest est√† dissenyat perqu√® les comunitats puguin oferir serveis p√ļblics b√†sics que tenen transferits en condicions similars independentment dels recursos fiscals que generi cada CCAA. A l’hora de la veritat, per√≤,el sistema de finan√ßament com√ļ, -el que no √©s de r√®gim foral-, porta caducat des del 2013, moment en qu√® hauria d’haver estat renegociat, per√≤ per manca de voluntat pol√≠tica no es va fer. Amb tot, l’informe calcula que Balears i Catalunya perden recursos en relaci√≥ amb la seva capacitat de recaptaci√≥. Concretament, apunta que Balears i Catalunya, que tindrien una capacitat fiscal del 27,3% i del 19,9% superiors a la mitjana, queden per sota despr√©s dels mecanismes d’anivellament. A m√©s, Madrid t√© una p√®rdua important, “per√≤ gaudeix d’un dividend extra gr√†cies als extraordinaris recursos que genera per la seva major renda per habitant” indu√Įda per la concentraci√≥ esmentada.

Infraestructures, l’exemple que no passa de moda
La queixa m√©s evident en inversi√≥ -i sobretot execuci√≥- s√≥n les infraestructures, per l’alt valor afegit que aporten en un territori, per ser la columna vertebral de tota cadena econ√≤mica i, tamb√©, pel poc marge que deixen a la subjectivitat. Amb tot, l’informa dedica tot un cap√≠tol a parlar no nom√©s de les infraestructures, sin√≥ de la inversi√≥ p√ļblica estatal en general, i assevera que la distribuci√≥ geogr√†fica de la inversi√≥ p√ļblica realment executada “no t√© res a veure amb cap criteri d’equitat” ni d’oportunitat econ√≤mica ni social, “sin√≥ amb clars criteris pol√≠tics”.

En aquest sentit, assegura que “les difer√®ncies geogr√†fiques en l’assignaci√≥ d’inversions s√≥n un total desprop√≤sit”. Les infraestructures p√ļbliques s√≥n un exemple del d√®ficit d’inversi√≥ p√ļblica de l’Estat. L’informe conclou que tant a Catalunya, Balears i Val√®ncia, els tres territoris de l’Euroregi√≥ Mediterr√†nia “hi ha un d√®ficit hist√≤ric i acumulat d’infraestructures notori que s’ha anat generant al llarg dels anys”. L’Alta Velocitat √©s el primer exemple que descriu l’informe i les xifres que s’observen en l’infogr√†fic de sota:

D’acord amb l’organisme mundial International Union of Railways, Espanya √©s el cinqu√® pa√≠s en passatgers per kil√≤metre tot i ser la segona en kil√≤metres en xarxa, i segons un estudi dels catedr√†tics Germ√† Bel i Daniel Albalate, en intensitat d’√ļs, Espanya era el pa√≠s europeu que menys utilitzava la seva xarxa d’alta velocitat en comparaci√≥ amb els km constru√Įts -4,5 mil milions de passatgers per cada 1000 km de xarxa-, lluny de qualsevol pa√≠s europeu o asi√†tic. Segons Reyner, per√≤, “el problema √©s que aquesta obra ha costat 51.775 milions d’euros m√©s el que encara est√† pendent de construir. Per√≤ ni aix√≤ ni el deute heretat que ha suposat, no √©s el m√©s important, sin√≥ el que consumir√† cada any a partir d’ara”.

De fet, nom√©s dels costos de manteniment, s√≥n d’uns 100.000-150.000 euros per kil√≤metre depenent del tram i conclou que “cap de les l√≠nies d’AVE pot arribar a compensar els costos de la seva construcci√≥ m√©s els de manteniment. Nom√©s la l√≠nia Barcelona-Madrid t√© possibilitats de compensar els costos i amortitzar part de la construcci√≥”. I tamb√© la l√≠nia Barcelona-Val√®ncia, que recordem que encara no existeix. Amb tot, segons els experts, apunten que “√©s altament dubt√≥s que l’alta velocitat promogui el desenvolupament dels territoris menys din√†mics”. En aquest sentit, l’informe assegura que “√©s un mecanisme m√©s per accentuar la seva depend√®ncia de les grans metr√≤polis urbanes”.

Per√≤ com d√®iem, l’AVE, el Corredor Mediterrani i Rodalies s√≥n nom√©s un dels m√ļltiples exemples. L’informe complet apunta tamb√© les autopistes rescatades, un rescat que “acabar√† costant a l’Estat entre 4.000 i 5.500 milions d’euros”; o els Aeroports gestionats per AENA, en qu√® assegura que “la privatitzaci√≥ parcial d’AENA va ser un negoci rod√≥ pels fons d’inversi√≥ que varen entrar al capital, per√≤ ru√Įn√≥s per l’Estat espanyol” i els greuges de l’aeroport del Prat.

Fuga de seus empresarials
Entre altres temes que es poden consultar a l’informe complet, Reyner i Manent mencionen la pol√®mica ‘fuga’ de seus empresarials de Catalunya despr√©s del refer√®ndum de l’1 d’octubre i asseveren que “els canvis de domicili social registrats a partir de l’octubre del 2017 varen ser una operaci√≥ d’Estat dirigida pel govern espanyol per atemorir a la part de la poblaci√≥ que impulsava l’independentisme”. Segons els autors de l’informe el trasllat de seu no altera res mentre les activitats de les empreses es mantinguin on s√≥n, de manera que no afecta el PIB catal√† ni tampoc els impostos que tenen dret a percebre els ajuntaments o la Generalitat, “i nom√©s en algun tipus molt residual d’impost es pot veure afectat pel canvi de seu”.

En aquest sentit, l’informe destaca que el n√ļmero de seus empresarials ‘fugades’ no √©s ben conegut, ja que el Registre Mercantil parlava de 4.895 seus, per√≤ en realitat hauria de dir CIFs, perqu√® moltes s√≥n fons d’inversi√≥, de pensions o societats patrimonials que depenen d’una decisi√≥ √ļnica.

La crisi sanitària
Finalment, i a mode de cloenda, l’informe menciona la crisi del coronavirus i el seu efecte a l’Euroregi√≥, en qu√® considera que la Covid-19 agreujar√† encara m√©s els problemes estructurals. “A banda de la celeritat i efic√†cia amb qu√® s‚Äôhan pres moltes mesures, m√©s que discutibles especialment a la vista del dram√†tic resultat en la letalitat de la malaltia, l‚Äôenfocament centralista i nacionalista amb qu√® el govern espanyol est√† prenent les mesures fa dif√≠cil pensar que no hi ha un risc real de retroc√©s en el reconeixement de la realitat territorial diferenciada de l‚ÄôEstat, que √©s afavorit per l‚Äôestat d‚Äôopini√≥ dominant en el conjunt d‚ÄôEspanya”, assegura.

En aquest sentit, critica que el govern espanyol “ha estat negligent en la gesti√≥ inicial, quan ja es coneixien les experi√®ncies d‚Äôalguns pa√Įsos, sense preparar-se adequadament i adoptant les primeres mesures quan els contagis ja estaven fora de control. Ha impedit decisions de les autoritats catalanes que, adoptades en el moment en qu√® es proposaven, podrien haver salvat vides. Ho ha tornat a fer prenent riscos quan s‚Äôiniciava la fase descendent de l‚Äôepid√®mia q√ľestionant el criteri d‚Äôexperts i de territoris. √Čs un fet que pa√Įsos petits o d‚Äôestructura federal han pogut gestionar molt millor la crisi principalment per la seva proximitat a la realitat”.

Davant la situaci√≥, els autors de l’informe consideren que “hi ha un risc molt elevat que la crisi sanit√†ria de la Covid-19 suposi un nou retroc√©s en el benestar i condicions de vida dels ciutadans en general i de l‚ÄôEuroregi√≥ Mediterr√†nia en particular”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-8-2020)

197 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: