ELS PAÏSOS PETITS O DESCENTRALITZATS HAN GESTIONAT MILLOR LA CRISI

“ESPANYA ENS MATA?”
( VICENC VILLATORO )

Si veiem l’evolució del coronavirus en tot el món, se’ns farà evident que les respostes de les institucions públiques no han estat igualment efectives a tot arreu. Hi ha llocs com Nova Zelanda on la resposta ha estat d’una enorme eficàcia. Altres, com Espanya, on les xifres ens indiquen que els resultats han estat pitjors. Per què hi ha llocs on les institucions públiques han tingut una resposta millor i altres on l’han tingut francament dolenta? Suposo que en els pròxims mesos tindrem l’ocasió de discutir-ho.

Si se’ns deixa. Perquè a llocs com a Espanya una part d’aquesta discussió ha estat ja d’entrada condemnada. Si exposes en veu alta la hipòtesi, gens inversemblant, que Espanya ha respost tan malament a aquesta crisi per ineficiències conjunturals del seu govern, però també per ineficiències estructurals del seu model d’estat, i sobretot si ho fas des de Catalunya, et llancen immediatament un anatema que avorta tota discussió: estàs dient que Espanya ens mata? La utilització demagògica d’aquesta caricatura posa punt i final a qualsevol discussió i serveix per beneir, intocables, les deficiències en el Govern i en l’estructura de l’estat que potser són responsables d’aquests mals resultats.

A l’hora d’analitzar per què hi ha països que ho han fet millor, s’han fet servir ja algunes pistes més o menys sòlides. Per exemple, va circular —i no em sembla cap bestiesa— que alguns dels països que havien respost millor els governen dones, i que això podria haver-los dotat d’unes prioritats diferents i d’una sensibilitat més efectiva. Potser sí o potser no, però és una dada.

I el que sembla una regla força general és que els països petits i mitjans o els països grans molt descentralitzats han tingut una resposta millor a la crisi. Parlem de Nova Zelanda, de Dinamarca, d’Islàndia, però també d’Alemanya, posem per cas. També sembla clar que els països on la direcció de la resposta contra la crisi l’han duta a terme les persones de ciència, amb criteris científics, han funcionat millor. Els previsors, millor que els improvisadors. Els països amb una societat civil forta i implicada, millor que els països on els poders públics han volgut carregar sobre les seves espatlles tot el pes de les respostes en règim de monopoli.

Si tenim una sèrie de criteris que ens diuen què ha ajudat que les coses funcionin bé, ens apareix per simple contrast una llista de les coses que han afavorit que anessin malament. Algunes d’aquestes característiques tenen a veure amb el govern de torn, si ho ha fet millor o pitjor. Però d’altres són de caràcter estructural: el federalisme alemany o la mida àgil dels estats amb poblacions entorn als deu milions d’habitants no depenen de qui governa, són estructurals. Llavors, si ens miréssim el cas espanyol, ens trobaríem que s’hi han acumulat alguns defectes conjunturals i alguns defectes estructurals.

El Govern no ha fet bé, ha improvisat i ha comès errors. Però això no és estructural. Potser un altre ho hauria fet millor o pitjor. El que sí és estructural és que Espanya és un estat molt gran, que té normalment una estructura sanitària força descentralitzada, però que ha optat —i no crec que fos per criteris sanitaris— per afrontar la crisi amb un comandament únic i centralitzat. I que ha optat al mateix temps —i no crec que tampoc per criteris sanitaris— per donar el màxim protagonisme a les eines, diguem-ne, coercitives de l’estat, per damunt del consens social i la corresponsabilització de la societat civil. És un còctel molt dolent per enfrontar-se a la pandèmia. I alguns dels errors conjunturals del Govern —trigar massa a acceptar el confinament, no tancar els nuclis on es produïen els primers grans brots— poden remetre en el fons amb problemes estructurals.

Quan algĂş diu que potser amb un govern mĂŠs previsor i amb un model d’estat mĂŠs Ă gil els resultats de la pandèmia al territori peninsular haurien estat menys terribles, no estĂ  fent necessĂ riament una afirmaciĂł supremacista. No estĂ  dient “nosaltres ho haurĂ­em fet millor”. EstĂ  dient que, tal com s’ha demostrat en tot el mĂłn, hi ha estructures i concepcions de l’estat que han funcionat millor que altres. I estĂ  proposant, potser, alguna formaciĂł d’organitzaciĂł polĂ­tica —independència, federalisme de veritat, descentralització— que ha demostrat a altres llocs ser mĂŠs eficaç que la recentralitzaciĂł improvisada, estatalista i imposada a Espanya. No es pot dir això? EstĂ  prohibit? No el podem tenir aquest debat? AquĂ­, tot aquell que no diu “Unidos venceremos” serĂ  acusat a crits de proclamar un insultant “Espanya ens mata”. A veure si al balanç trĂ gic del coronavirus hi haurem d’afegir tambĂŠ l’extinciĂł forçada del debat polĂ­tic…
Informa:ELTEMPS.CAT (7-5-2020)

220 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: