ELS PARTITS DIBUIXEN ELS REPTES DEL 2022: DEL CATALÀ A VICTÒRIES DE L’EXILI

“Els partits dibuixen els reptes del 2022: del català a victòries de l’exili”.
Portaveus i presidents al Parlament d’ERC, Junts, PSC, CUP i comuns apunten les prioritats que han de marcar el 2022.
(CARME ROCAMORA )

Dues lleis aprovades, 35 iniciatives legislatives al tinter i 16 decrets llei validats. Aquest és el balanç de l’any 2021 a la Cambra catalana des de l’inici de legislatura de Pere Aragonès, amb el fet a destacar que el Govern ha aconseguit aprovar els pressupostos dins el termini per primer cop des del 2009. L’altra llei aprovada és la d’acompanyament als comptes. A banda, des de l’inici de la legislatura el Parlament ha fet un total de 21 sessions plenàries, destacant el primer debat de política general, i 12 sessions de control on Aragonès ha respost un total de 96 preguntes.

La covid ha estat un altre element que ha marcat aquest any. S’han hagut d’habilitar noves sales, reduir aforaments, extremar mesures… El proper cop que l’hemicicle de la Cambra torni a acollir els diputats -possiblement no en la seva totalitat per les mesures per aturar els contagis de la variant òmicron- serà en el primer ple de l’any 2022, previst pels dies 25, 26 i 27 de gener. Serà hora d’abordar els projectes de llei en tràmit i de nou, temes que han marcat l’inici de la legislatura, com el diàleg amb l’estat, la immersió lingüística o les dinàmiques de blocs, marcades per les diferències estratègiques dins de l’independentisme i amb la irrupció d’altres socis de govern, els comuns.

La judicialització de la política ha estat també un habitual. Tant de l’any que deixem enrere, com dels últims anys, i sembla que seguirà sent-ho el període que arriba. L’any acaba amb una inhabilitació damunt la taula contra el diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa, Pau Juvillà. A banda de Juvillà, hi ha altres diputats amb causes obertes com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, o els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Parlem dels reptes per aquest any nou amb els portaveus i presidents dels principals grups de la Cambra catalana.


Els partits dibuixen els reptes del 2022: del català a victòries de l’exili

Per Esquerra Republicana aquest nou any ha de perseguir l’objectiu irrenunciable de seguir treballant per avançar en la transformació del país perquè sigui lliure, socialment just, feminista, verd i democràtic. La portaveu dels republicans a la Cambra catalana, Marta Vilalta, situa com a reptes lluitar contra la pandèmia a partir del blindatge d’ajuts, de nous marcs legislatius i més recursos per fer-hi front i reactivar el país, una lluita que considera que ja ha començat amb els pressupostos aprovats el desembre, i que caldrà seguir consolidant “posant molt el focus en l’atenció primària i l’escola”.

ERC també situa com a repte protegir la llengua catalana a l’escola i al carrer com a eina d’ús social compartit i com a element cultural propi: “El Parlament ha de ser un dels pilars del Pacte Nacional per la Llengua, perquè el català és qüestió de país i les majories que el blinden a la cambra, amplíssimes i de forma reiterada, s’han de mantenir i reforçar sense dubtes ni pressions de l’Estat”.

La repressió és un altre dels elements que situa Vilalta, i és que aposta per avançar en clau de república catalana fent front comú contra la vulneració de drets civils que afecten a tants ciutadans. Els republicans no s’estan de mencionar com a exemple el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà, que consideren que és “un exemple claríssim de com davant d’una causa repressiva injusta, treballem al costat”.

Per últim, ERC marca la necessitat d’obrir reformes pendents, en relació al desbloqueig dels organismes caducats que ja han començat a treballar i també afrontar nous canvis com la reforma del reglament del Parlament per adaptar-la al Pla d’igualtat o l’impuls d’una llei electoral catalana: “Canvis per tenir les millors eines que necessitem per posar les institucions al servei de la gent”, clou Vilalta.
Albert Batet, Junts

Per al president de Junts per Catalunya, Albert Batet, una de les prioritats ha de ser que els partits independentistes treballin en l’alternativa a la via del diàleg, com va dir el president Pere Aragonès en el seu missatge de Nadal, per tal de fer efectiva la independència. “Des de Junts plantegem aquesta necessitat perquè sabem que és impossible dialogar amb un estat que no atura la repressió contra l’independentisme”. En aquest sentit, Batet també insisteix que només serà possible avançar amb cultura d’unitat amb la força del 52%, i es mostra convençut que durant l’any 2022 arribaran més victòries de l’exili que reforçaran la posició de força de l’independentisme.

Junts també demana dedicar tots els esforços a la reactivació social i econòmica per superar els estralls de la pandèmia, i destaca com els pressupostos del conseller Giró seran un bon instrument per contribuir a enfortir l’estat del benestar, amb 3 de cada 4 euros per a polítiques socials, i incentivar l’activitat econòmica.

Una altra prioritat que marca la formació de Carles Puigdemont, davant els atacs polítics i judicials de l’Estat contra el català i model d’escola catalana, és “passar de les paraules a l’acció per defensar i impulsar la llengua”, i fer-ho des de totes les institucions. En aquest sentit, Batet destaca com el seu grup parlamentari ha registrat la petició d’elaborar una llei catalana de l’audiovisual i que es tramiti durant els primers mesos de l’any.

Per últim, des de Junts destaquen també la necessitat d’impulsar des del Parlament “les iniciatives necessàries per tenir més sobirania i menys dependència de l’estat”, com poden ser l’esmentada llei catalana de l’audiovisual, la llei de la ciència o la petició de crear una comissió d’estudi sobre el deute històric de l’Estat amb Catalunya per quantificar-ne l’impacte i exigir una reparació en benefici dels catalans i catalanes.
Alícia Romero, PSC

Per als socialistes, el partit amb més representació de l’oposició, la prioritat per aquest any 2022 és seguir construint una alternativa al Govern d’ERC i Junts, que per la portaveu del PSC a la Cambra catalana, Alícia Romero, és un “govern trencat”. Prioritat que s’emmarca en el “govern alternatiu” que han impulsat els socialistes per fiscalitzar la feina de l’Executiu, i que compta amb la presidència de Salvador Illa.

Una altra de les prioritats que remarca Romero és el diàleg. Però no en el sentit de la taula de diàleg entre Catalunya i l’estat, sinó el diàleg intern a Catalunya. La petició del PSC, que ha manifestat durant aquest principi de legislatura en reiterades ocasions i fins i tot mitjançant propostes de resolució, és reunir la taula de diàleg entre partits catalans on estiguin totes les forces amb representació a la Cambra. Romero, però, lamenta que Aragonès sigui reticent a reunir-la.

Un altre repte, treballar per un nou sistema de finançament autonòmic, com estan treballant altres territoris com les Illes Balears o el País Valencià amb el Govern central. En aquest sentit, la portaveu socialista retreu a la Generalitat “mirar cap a un altre costat”, i reivindica que és bàsic millorar el sistema de finançament perquè això millorarà Catalunya.

Per últim, el darrer repte que marca Romero per aquest 2022 és “augmentar la capacitat legislativa del Parlament”, ja que considera que porta molts d’anys amb una activitat reduïda. És per això que remarca la necessitat de seguir amb la tramitació i desbloqueig de la llei de la ciència, de l’habitatge o dels interins i així “garantir drets i millorar la vida dels ciutadans”.
CUP

Per la formació anticapitalista del Parlament els reptes són profundament socials. Responen en grup en el marc de no compartir la lògica vertical de la Cambra catalana i entenent que tots els diputats són portaveus, i apunten que enmig de la crisi social i sanitària sense precedents agreujada sobretot “pel desballestament i les retallades que la sanitat pública ha patit”, la CUP defensa abordar l’urgent enfortiment que el sistema públic català requereix, i situa com a prioritats l’impuls de mesures com una empresa farmacèutica pública, la internalització del transport sanitari i dels serveis d’emergències com el 061 o el 112, o l’estabilització de les treballadores interines de la funció pública.

Per altra banda demana situar la dimensió social de la crisi al centre de la resposta de la pandèmia, garantint el dret a l’habitatge i els subministraments, situant-los al terreny dels drets i no dels beneficis dels oligopolis de la banca, i alhora, impulsar un model de país basat en el treball estable i de qualitat i no en el turisme i l’especulació: “Cal afrontar els reptes del país i del planeta i començar a caminar en la direcció necessària per la reducció d’emissions i l’explotació sostenible dels recursos”, destaquen.

Així mateix situen que la repressió de l’Estat també marcarà l’agenda d’aquest nou any, amb gairebé 4.000 persones represaliades i una persecució política constant contra càrrecs electes independentistes: “Caldrà bastir una estratègia comuna per fer-hi front, lluny dels interessos partidistes i al servei del moviment independentista, que posi al centre els objectius polítics pel qual se’ns persegueix”, remarquen els diputats anticapitalistes.

Per últim, els cupaires, paral·lelament a la resposta de la crisi, demanen iniciar un nou cicle polític amb l’agenda social i política del país, que prioritzi els interessos de la gent i els seus drets fonamentals, com el dret a l’habitatge, a la sanitat i a l’escola pública en català, i amb un horitzó clar cap a l’exercici de l’autodeterminació.

Pels comuns l’any 2022 comença amb el que consideren que va ser un bon final de 2021, després de l’acord per tirar endavant uns pressupostos que asseguren que estableixen nou paradigma polític basat en l’acord entre diferents, subratlla el portaveu David Cid. El diputat situa com a prioritats per aquest any nou escurçar la creixent distància entre els polítics i la ciutadania, una qüestió que creu que passa per “rebaixar la bronca, sortir de les trinxeres i arribar a acords entre diferents sobre aquelles qüestions que afectin directament a la vida de la gent, però també sobre aquells consensos transversals” que té el país. Per això situen que treballaran en propostes que tinguin per objectiu el treball digne, l’accés a la salut o a l’educació, i també un Pacte Nacional per la Llengua o un nou finançament autonòmic, aquest últim, un dels principals cavalls de batalla pels comuns.

També situa com a repte construir la Catalunya post-pandèmia, interioritzant els aprenentatges d’aquests dos anys: “Cal reindustrialitzar Catalunya per no dependre d’un monocultiu turístic volàtil i depenent, calen institucions emprenedores que tinguin com a objectiu protegir la gent, i, per suposat, cal blindar la sanitat pública i seguir enfortint el psicòleg públic”.

La taula de diàleg és un altre dels ítems que menciona Cid, de la qual destaca que cal seguir avançant en la resolució del conflicte territorial amb noves victòries pel conjunt de catalans i catalanes. Pels comuns, el 2022 ha de ser l’any en que el diàleg “no només es consolidi, sinó que comenci a donar fruits”.

Per últim, el quart repte dels comuns és fer de Catalunya un referent en la reindustrialització verda, fent-la motor en la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit destaquen que cal ser molt més ambiciosos i “fer de la transició energètica la millor palanca per recuperar el lideratge econòmic i industrial que Catalunya sempre ha tingut com a país”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-1-2022)

308 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: