ELS PASTORETS AL PARLAMENT: NO ÉS AIXÒ COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

“Els Pastorets al Parlament”.
El cas Juvillà ha fet saltar pels aires el decorat de cartró pedra que havia bastit l’independentisme de discurs voluntarista. També són notícia Yolanda Díaz, el comitè científic assessor de la Covid, Antoni Miró i el Llum BCN
(JOAN SERRA )

Només calia haver acumulat hores de vol en l’observació de la política catalana abans i després del 2017, i prioritzar els fets en lloc dels relats interessats -un requisit imprescindible per ser honest amb els lectors-, per intuir que els discursos grandiloqüents de desobediència que s’han escoltat els últims mesos al Parlament serien foc d’encenalls. El cas Pau Juvillà ha fet saltar pels aires el decorat de cartró pedra que havia bastit l’independentisme de discurs voluntarista, que servia d’escenari per representar els Pastorets de la confrontació, amb final conegut i interpretació millorable.

El guió era previsible i el públic el coneixia, perquè ja s’havia viscut amb la retirada de l’escó a Quim Torra. La resposta al cas Juvillà presenta més similituds que diferències amb la reacció del Parlament a l’ordre de retirada de l’acta de diputat a l’expresident -com explicàvem dimecres-, unes coincidències que contrasten amb el canvi de cicle que pronosticava Laura Borràs quan va rellevar Roger Torrent. La màxima responsabilitat de les giragonses discursives d’aquesta setmana és, doncs, de Borràs, però també queden retratades les formacions que es van posar al seu costat per alimentar la ficció del pols desobedient amb l’aturada de l’activitat de la cambra, començant per ERC. Quan la CUP va constatar “certes reticències” de Borràs i els seus socis independentistes a desobeir de veritat -així ho detallava el partit en el comunicat enviat la militància que va avançar NacióDigital-, es va oferir per assumir la presidència. La proposta, però, no va prosperar.

Per molt injusta que sigui la resolució d’una Junta Electoral Central (JEC) amb ambició d’intervenir més enllà de les seves atribucions habituals, el Parlament no desobeirà. No va passar amb la presidència d’ERC quan la les pressions afectaven l’escó de Torra i tampoc succeirà amb Junts al capdavant de la cambra, ara que la inhabilitació recau en Juvillà. Per això, el dictamen que va aprovar la comissió de l’estatut del diputat -amb el suport de Junts, ERC, la CUP i els comuns- ja utilitzava el pretext de la protecció dels funcionaris, per no escalar el xoc en la defensa de l’escó. El mateix Jaume Alonso-Cuevillas admetia dimecres a la sala de premsa del Parlament que, sense precipitació, es podria haver fet “alguna cosa més polideta” que l’informe que va veure la llum. Una altra evidència més que, en lloc de desplegar un pla madurat, s’han alimentat voluntats que no tenien recorregut pràctic.

I aquest dijous, al ple que havia de validar el dictamen, ja no es va tenir en compte la delegació de vot de Juvillà, malgrat la insistència de la CUP perquè Borràs l’acceptés, una actitud que va molestar Junts. Amb el rebuig a la petició dels anticapitalistes -argumentada per la presidenta per “conflicte d’interessos”- es va fer evident que, més enllà de la narració desobedient, la mesa no volia trepitjar terreny pantanós. Cuevillas va reconèixer al ple que algunes de les funcions de Juvillà com a diputat no es podran garantir i la CUP, conscient de la realitat, va respondre. “La veritat és que els seus drets ara mateix estan suspesos”, va dir Eulàlia Reguant. Els anticapitalistes ni tan sols van votar. I tot i que alguns diputats es vantaven d’un suposat acte de desobediència, a l’hemicicle ningú va pensar que era un dia per aplaudir. Més aviat regnaven les cares llargues. La secretària general, Esther Andreu, ho va certificar al vespre quan va activar la maquinària per rellevar Juvillà per estalviar-se la seva imputació i la d’altres funcionaris.

Atesa la previsibilitat dels esdeveniments, resulta grotesc comprovar com, en les últimes hores, s’han encadenat actes de contrició de simulada sorpresa pels fets succeïts, en passadissos nobles, tribunes mediàtiques o xarxes socials. Per reaccions, la més rellevant -per paradigmàtica-, la de Josep Costa, vicepresident de la cambra en l’anterior legislatura. Costa es feia creus ahir de la deriva en la defensa de la “sobirania” del legislatiu. “No era això, companys, no era això”, escrivia a Twitter molt abans de conèixer el resultat del ple de la tarda. Una frase que podria servir per cloure la funció de la setmana al Parlament.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (4-2-2022)

79 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: