ELS PRESOS, AL PANTÀ

“Els presos, al pantà ”
( JOSÉ ANTICH )

L’espectacle terrible que protagonitzen Podemos i el PSOE amb els presos polítics, l’indult, la llibertat perquè surtin abans de les pròximes eleccions catalanes i la reforma del delicte de sedició posa de manifest com d’inhumana és la política i fins i tot la utilització que es pot arribar a fer de la injusta sentència del Tribunal Suprem. Més de tres anys uns i molt pròxims a complir-los d’altres, porten els membres del Govern empresonats, els dos Jordis i la presidenta Forcadell, a les diferents presons per les quals han passat. Però el temps no sembla transcórrer, sembla aturat, fins i tot fa passes enrere. Un exemple clar és com el Suprem ha agafat la competència dels jutges de Vigilància Penitenciària per revocar situacions de semillibertat a què tenien dret i se’ls havien concedit. Veurem què surt d’aquest debat, el resultat del qual hauria anunciar el tribunal en unes hores, encara que es dona per fet que el que es produirà serà un règim més estricte i la pèrdua d’opcions de semillibertat amb el tercer grau.

Aquest debat judicial s’afegeix a altres dos, polítics: l’exigència de posada en llibertat abans de les eleccions del 14-F que reclama des d’un dels partits de govern el diputat Jaume Asens perquè els comicis catalans es puguin celebrar amb una certa sensació de normalitat amb la seva sortida de la presó via indult, per exemple. Hi ha un compromís no escrit de què serà així i que podran fer campanya electoral normal però no està tan clar com es podrà materialitzar amb un govern tan acostumat a ser dit el mateix i el contrari en qüestió d’hores.

Així, el mateix ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. que havia garantit la reforma del Codi Penal per modificar l’atrotinat delicte de sedició ha posat aquesta iniciativa en guaret en espera d’una llum verda de Moncloa que ara sembla no tenir. No hi ha una eliminació del delicte, que és el que tocaria ja que no té cap consistència en el dret comparat europeu, i el que sí que hi ha és un mentrestant. Com ja va succeir amb els pressupostos, en els que Sánchez va haver d’escollir aliats entre ERC i Bildu o amb Ciutadans, ara haurà també de triar entre la reforma del Codi Penal o del Consell General del Poder Judicial. Per a la segona és necessari el PP i per a la primera, no. Encara que una cosa bé pot condicionar l’altra.

I, al mig de tot això, hi ha els presos polítics i la política catalana amb una necessitat gran d’una impossible amnistia. Tot el que surti de l’amnistia acabarà sent un arranjament inconsistent per intentar girar full debades i acabarà tenint el mateix desgast per a l’esquerra espanyola que l’indult, encara que les diferències entre una i una altra cosa són més que notables. Perquè l’única certesa és que més de tres anys després d’octubre del 2017, Espanya no ha assumit cap error, ha reforçat el discurs identitari, ha ofegat la política portant-la a l’extrem d’inhabilitar un altre president de la Generalitat en actiu per penjar una pancarta… i el súmmum serà que utilitzi impúdicament els presos.

En aquest Madrid que viu desacomplexadament com li parla de tu a tu al govern de Pedro Sánchez, que ha reculat davant de la seva solitud en la capital per imposar-se mediàticament a la presidenta Díaz Ayuso, la lluita contra la pandèmia sí que sembla entendre de territoris. Madrid és un festival de restaurants atapeïts, que poden estar oberts fins a les 12 de la nit, i els carrers, almenys els del centre, tenen una ocupació més que notable de gent i de vehicles. I per si algú s’havia oblidat que Madrid és Espanya, els efectes especials d’aquest Nadal són interminables banderes espanyoles de centenars de metres formades per bombetes que il·luminen la ciutat i que ocupen grans extensions de la Castellana, de carrers, places i edificis emblemàtics de vies adjacents. I mentre això passa, els focus il·luminen Ayuso i Pablo Casado es desesperant.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-12-2020)

226 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: