ELS PRESOS POLÍTICS PODEN TORNAR A LA PRESÓ ?

“Un any dels indults”.
Els presos polítics poden tornar a la presó?
(BERNAT SURROCA )
Tan bon punt es van aprovar els indults ara fa un any, la dreta espanyolista va anunciar recursos al Tribunal Suprem per tombar-los. El marge és petit, perquè la mesura de gràcia és una decisió política del govern espanyol, però els jutges poden frenar-la si consideren que hi ha errors de procediment o bé no està ben justificada. Aquests són els únics aspectes que pot valorar la justícia, sense entrar a discutir qüestions jurídiques perquè la decisió correspon a l’àmbit polític. Sobre el paper, doncs, és difícil que s’acabin derogant els indults i s’enviï de nou els presos polítics a la presó, però també era difícil de preveure que un canvi de magistrats fes canviar el criteri sobre l’admissió a tràmit dels recursos contra el perdó.

El govern espanyol va aprovar la mesura de gràcia el 21 de juny de 2021 i són, per ara, l’únic fruit palpable de l’estratègia del diàleg liderada per ERC. Al gener, el Tribunal Suprem va rebutjar els recursos contra l’indult per una majoria ajustada, tres magistrats a favor i dos en contra. Sis mesos després, la decisió ha canviat com un mitjó. El canvi de dos magistrats a la secció -el president de la secció cinquena es va jubilar i una altra magistrada va canviar de secció- ha alterat també les majories, de progressista a conservadora, i això ha provocat un canvi de criteri, cosa que ha indignat alguns dels advocats dels presos polítics, com Xavier Melero. Tots dos canvis estaven previstos des de feia temps. A finals de maig, el Suprem va rectificar i va decidir revisar els indults.

Els arguments d’uns i altres es van fer públics tot just fa una setmana. Els tres magistrats favorables a revisar els indults van defensar que rebutjar els recursos en fase d’al·legacions prèvies és precipitat i que entrar a analitzar-los servia per protegir el dret a la tutela judicial efectiva. Els dos magistrats contraris, que al gener havien estat majoria, van desgranar els motius pels quals ni PP, ni Vox, ni Ciutadans tenen capacitat per recórrer contra l’indult dels presos polítics, i van alertar que l’oposició al perdó era només la defensa d’una posició política. Les discrepàncies de fons entre els magistrats han portat a valorar la possibilitat d’elevar la qüestió al ple de la sala contenciosa per unificar criteri.

El Suprem, en tot cas, es decanta per revisar els indults, un procediment que va per llarg -pot trigar mesos i hi ha molt marge de les defenses per impugnar els passos que es vagin fent- i està molt acotat legalment. En el cas concret dels presos, els jutges poden valorar qüestions de forma -per exemple, si no s’hagués demanat l’informe preceptiu a la sala segona del Suprem- o analitzar si l’indult està ben justificat. En el primer cas, les qüestions formals estan ben fetes. En el segon cas, el govern espanyol ha esgrimit un criteri d’utilitat pública i els serveis jurídics de la Moncloa han posat esforços per blindar bé els arguments del perdó, i evitar així acusacions d’arbitrarietat.


El debat de la legitimació, clau per al veredicte

Qui pot oposar-se al perdó del govern espanyol? Fins ara era clar que només ho podia fer la víctima del delicte. Per exemple, en el cas d’un conductor kamikaze que ha matat una persona, la família podria oposar-se en un hipotètic indult. En el cas del procés i del delicte de sedició, qui n’és víctima? El Suprem admet que la legitimació és una qüestió complexa i abordarà aquest debat en la sentència del recurs. És a dir, és possible un escenari en què el Suprem digui en sentència que PP, Vox i Ciutadans no tenen legitimació per impugnar la mesura sense anar més enllà (o entrant també al fons del recurs). També pot passar que els jutges admetin la legitimació dels recurrents però tombin el seu recurs. La decisió que es prengui podrà ser recorreguda al Tribunal Constitucional i, a la llarga, a Estrasburg.


Un any dels indults.
Els indults arriben al primer aniversari com a únic fruit palpable del diàleg.
La mesura de gràcia del govern espanyol no ha anat acompanyada de continuïtat en la negociació amb l’Estat, congelada pel cas d’espionatge i enverinada pels incompliments en les infraestructures

Mentre no arriba un veredicte, els presos han recuperat la seva vida en llibertat -amb les limitacions pròpies d’una inhabilitació que es manté- i se centren en el partit, l’activisme o la seva vida privada. La possibilitat de tornar a la presó és remota -caldria una innovació per part dels jutges- i el fet que el Suprem vulgui revisar els indults no implica necessàriament que els hagi de tombar. En tot cas, arribat aquest escenari, el govern espanyol podria acordar un altre indult corregint les deficiències detectades pels tribunals. En el cas dels indults, qui té les de guanyar és el govern espanyol, però el Suprem pot posar traves i mantenir el pols del poder judicial amb l’executiu.

L’indult i totes les altres causes

En tot cas, falten mesos perquè es resolgui el fons dels recursos dels indults i mentrestant la resta de causes van avançant. No només els judicis pendents relacionats amb l’1-O, també les demandes que ja han arribat a Europa, tant al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEHD) com al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els independentistes tenen dipositades confiances en els tribunals d’Estrasburg i Luxemburg i si es confirmen els pronòstics optimistes això posarà pressió a Espanya i concretament als seus tribunals a l’hora de prendre decisions sobre qüestions relacionades amb el procés. Per ara, els presos polítics continuen en llibertat un any després de rebre el perdó, però la carpeta continua oberta.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (22-6-2022)

37 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: