“Eleccions espanyoles 28-A ”
“La dreta bel·ligerant amb Catalunya desaprofita la primera oportunitat de desgastar Sánchez ”
“Casado i Rivera recepten intervenir l’autonomia catalana però no aconsegueixen erosionar el candidat del PSOE, que mostra sintonia amb Iglesias per construir una aliança d’esquerres ”
( JOAN SERRA CARNÉ )

El primer debat televisat de la campanya entre els quatre candidats dels principals partits estatals -aquest dilluns ha estat el torn de TVE i demà toca el d’Atresmedia- marca el punt d’inflexió de la cursa electoral del 28-A. Ha començat el compte enrere. I qui comença més ben posicionat l’esprint final és Pedro Sánchez. El candidat del PSOE, que parteix com a favorit a les enquestes i ha estat objectiu dels atacs de la dreta, a qui ha combatut com ha pogut. També hi ha hagut protagonistes absents. El principal, l’independentisme.

Pedro Sánchez (PSOE). Atacat

A favor: Ha intentat transmetre una imatge de presidenciable. Ha parlat de governar amb la mirada posada en la “justícia social”, ha enumerat les mesures impulsades pel seu executiu en un context d’adversitat i ha buscat des del primer moment el cos a cos amb els candidats de la “dreta”, citant el “trio de Colón”. No s’ha estalviat retrets a les “falsedats” i les expressions “hiperbòliques” de la dreta, ha carregat contra la corrupció del PP i ha estès la mà al suport de Pablo Iglesias. No ha comès errors rellevants. L’obsessió del PSOE, conscient de la bonança de les enquestes, era no sortir perdedor del combat.

En contra: Ha evitat sempre que ha pogut les respostes als atacs de ser còmplice de l’independentisme, perquè en el debat territorial el PSOE pateix. Tan incòmode estava, que fins i tot s’ha presentat com a “espanyol”, un fet obvi. Sense contundència en les interpel·lacions directes, ha evidenciat poca convicció. Desdibuixat malgrat apel·lar mesuradament a la “diversitat” d’Espanya, ha transmès tenir intervencions precuinades i poca agilitat per entrar en el cos a cos. Ha negat per enèsima vegada el referèndum i ha esquivat la pregunta dels indults.

La frase: “En lloc d’un detector de mentides, a la dreta li haurien de posar un detector de veritats”.

Pablo Casado (PP). Previsible

A favor: Menys bel·ligerant en les formes que Rivera, ha intentat presentar-se com l’alternativa al candidat del PSOE. Pulcre en la posada en escena i més tranquil que altres rivals, ha intentat evitar la confrontació amb el cap de cartell de Ciutadans. S’ha presentat més “creïble” que Ciutadans en matèria de pactes.

En contra: Ha estat previsible en els arguments i no ha seduït. En el primer minut ja ha citat Puigdemont, Torra i Otegi per convertir Sánchez en el “representant” d’independentistes i “batasunos”. En el debat territorial, ha tret tota l’artilleria coneguda: aplicació del 155 a Catalunya, utilització de la llei de partits i intervenció de TV3. Ha flaquejat per la corrupció i no ha plantejat cap més solució que atacar Sánchez i liquidar l’autonomia. No ha resultat creïble en matèria impositiva: ha promès una “revolució fiscal” que implica reduir i eliminar impostos, sense aclarir com atendrà una reducció de recursos i, alhora, atendre un increment de les pensions.

La frase: “Els que volen trencar Espanya tenen a Sánchez com el seu candidat favorit”.

Pablo Iglesias (Unides Podem). Conciliador

A favor: Ha estat l’únic candidat que no ha utilitzat corbata i americana -perseguint una imatge propera al votant mitjà- i ha marcat perfil ideològic, sobretot en matèria econòmica. Ha demanat atendre les classes treballadores en matèria impositiva i ha reclamat a la banca el retorn del rescat i el pagament de l’impost de societats. També ha proposat mesures per combatre la precarietat i ha intentat evidenciar que les mesures més socials del PSOE s’ha desplegat per la pressió de Podem. Ha visualitzat els dèficits del govern socialista tot i voler-hi governar. En la carpeta catalana, ha estat conciliador quan ha reclamat buscar una solució política “des de l’empatia i el diàleg” en lloc de la “sobreactuació, els insults i les grans proclames”.

En contra: El perfil pactista, agraït per Sánchez, no li ha servit per ocupar la centralitat del debat. Malgrat mostrar-se alliçonador amb els altres candidats -els ha demanat sentit d’estat-, no ha citat la seva principal proposta per a Catalunya: el seu suport al referèndum per afrontar una solució, que sí que havia defensat en mítings. El fet d’exercir de crossa del PSOE, li ha restat la categoria de primera opció. No ha estat capaç d’aconseguir un rebuig de Sánchez a un pacte amb Ciutadans. Tampoc ha sabut treure rendiment a les clavegueres de l’Estat.

La frase: “Senyor Rivera, vostè ha dit una cosa i ha fet la contrària moltes vegades”

Albert Rivera (Ciutadans). Agressiu

A favor: Només ha destacat quan ha exhibit el deteriorament del bipartidisme i s’ha presentat com a opció regeneradora. Ha estat hàbil per evidenciar les carències de PP i PSOE, des dels ERE d’Andalusia dels socialistes fins a la falta de solucions dels populars en matèria econòmica.

En contra: El vocabulari de taverna que periòdicament apareix en les intervencions de dirigents de Ciutadans també ha entrat al plató del debat. Ha estat excessiu en les formes i poc constructiu en el fons. Rivera ha arribat a qualificar de “cutre” a Sánchez i ha dinamitat ponts amb el candidat socialista en el debat quan s’han enfrontat per la moció de censura. “Quina decepció”, li ha etzibat Sánchez. Tampoc ha rebut una resposta afirmativa quan ha estès la mà a Casado, fins al punt de projectar que és la segona opció a la dreta de l’eix ideològic. Ha estat malament en el minut final, mal resolt amb el recurs del “silenci”.

La frase: “Senyor Casado, sap on és el miracle econòmic del PP, a la presó?”

Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-4-2019)