ELS QUE VIUEN AMB ELS CÒMODES SOUS DE L’ADMINISTRACIÓ NO HAN D’OBLIDAR LA GENT DEL CARRER

«Els que viuen amb els còmodes sous de l’administració no han d’oblidar que es deuen a la gent que està a anys llum dels seus ingressos».
(JORDI BORRÀS)

Cada cop que hi ha rebombori a Palau -amb el consegüent ball de cadires al Govern- l’administració embarranca en un petit escull d’arena que, d’una manera o altra i encara que no en siguem conscients, també el patim tots plegats. Al cap i a la fi, quan hi ha relleus a les conselleries de la Generalitat hi ha temes a mig traçar que acaben a la paperera, projectes pendents d’executar que es congelen ad eternum o pressupostos penjats com un fuet que no s’arriben mai a executar. És el pa de cada dia per aquelles persones que treballen tant a l’administració com per a l’administració i que veuen com la feina de mesos se’n va en orris d’un dia per l’altre. Cal esperar que la roda torni a girar i que els càrrecs de confiança acabats d’aterrar en una conselleria, engeguin de nou la maquinària, aprenguin com funciona la casa i, en el millor dels casos, siguin com a mínim tan competents com la figura a qui substitueixen.

En part, aquesta situació és normal malgrat que no sigui desitjable. Moure un elefant tan gran com una conselleria, costa molt i té conseqüències. Sentireu a dir de més d’un funcionari, que com millor rutlla l’administració és quan hi ha vacants polítiques i la màquina va tota sola, cosa la qual no vol dir que no hi hagi d’haver directrius polítiques a l’administració, evidentment, sinó que qui en dirigeixi el rumb ha de tenir molt clar a qui es deu. I aquest, em temo, sí que és un problema, perquè no poques vegades hi ha qui pensa que deu el seu nou càrrec al partit que l’ha col·locat i no pas a la societat que té l’obligació de servir.

Fa cosa d’unes setmanes corria entre el gremi de periodistes el quadre de retribucions d’alts càrrecs i personal eventual del Govern actualitzat el passat setembre, on figuren els noms i els sous dels càrrecs polítics de la Generalitat. Són dades públiques on es pot veure des del sou del president (132.855€ anuals) passant pel d’un conseller (117.827€ anuals) el d’un responsable de l’oficina de l’expresident (108.760€ anuals) el salari d’un secretari general (93.905€ anuals) el sou d’un dels molts directors generals de l’administració (90.008€ anuals) el d’un responsable de gabinet (82.249€ anuals) o el d’un assessor (de 56.323€ a 72.021€). Són desenes de càrrecs públics ocupats per persones de qui cal pressuposar que ocupen tal responsabilitat per la seva vàlua i no pas per la seva fidelitat a un partit. Però malauradament, a vegades aquestes places tan ben retribuïdes són ocupades per persones que fa lustres que salten de cadira en cadira des de diferents llocs de l’administració i que no tenen res més a la vida per omplir el currículum que els llocs de feina lligats al partit polític de torn.

Aquests són els autèntics professionals de la política. Acostumats a salaris astronòmics que ells mai troben prou ben pagats -no són pocs els que diuen allò que a l’empresa privada es guanyarien millor la vida-. Però aquí no és on vull anar a parar i discernir si els sous dels alts càrrecs de l’administració s’haurien d’equilibrar a la baixa per anivellar-los als de la resta dels mortals, ja que crec precisament que hauria de ser al revés: que els sous del gruix de la societat s’equiparessin als dels càrrecs de l’administració, i no només els sous, sinó també les condicions de treball que es donen a la cosa pública.

Dic tot això perquè ara que per fi sembla que s’acaba la calor -segons anuncien els que hi entenen- i tenint en compte que aquest hivern pot ser llarg i cru, seria tot un detall que tots aquells que fa anys que viuen amb els còmodes sous de l’administració, però també totes aquelles persones que acaben de fer el salt a la vida del “càrrec de confiança”, tinguin sempre present que es deuen a la gent que està a anys llum de cobrar un salari, que seguint les xifres que comentava a l’anterior paràgraf, multipliquen el salari mínim interprofessional de 14.000€ anuals miserables, entre 4 i 10 vegades.

Que mai no oblidin el fred que hi fa al carrer i què representa omplir el dipòsit, pagar la factura del gas, de la llum, l’escola bressol o omplir el cistell, per a totes aquelles persones que en prou feines arriben a final de mes. No fos cas que vivint amb la comoditat alliberadora d’aquests salaris, acabin tant desconnectats de la realitat que en lloc de fer política, involuntàriament, acabin sembrant antipolítica.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-XI-2022)

75 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: