ELS QUI DICTARAN SENTÈNCIA: SET JUTGES SENSE PIETAT

UDICIALITZACIÓ
Qui són els jutges que dictaran la sentència contra l’independentisme català
Davant la publicació imminent de la sentència per part del Tribunal Suprem, expliquem qui són les set persones que signaran aquest veredicte judicial que marcarà un abans i un després en la política catalana i espanyola.

( PASCUAL ESPÍ )

Quan està previst que es publique la sentència del Tribunal Suprem contra 11 polítics catalans, membres del Govern de Carles Puigdemont, i dos líders socials, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, repassem qui són els jutges que previsiblement condemnaran els promotors del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Manuel Marchena Gómez

Ha estat el protagonista indiscutible del judici. Discutit per observadors internacionals i avalat per l’opinió pública espanyola, és el president de la Sala Segona i va estar a prop de ser nomenat president del Consell General del Poder Judicial, que encara lidera -fora de termini- Carlos Lesmes. Marchena va renunciar al nomenament després que es feren públics uns whatsapps d’un senador del Partit Popular, Ignacio Cosidó, vantant-se que el seu partit controlaria la Sala Segona de l’alt tribunal «des del darrere» amb Marchena de president.

Marchena va nàixer el 1959 a Las Palmas de Gran Canària i és magistrat del Suprem des del 2007. Premi extraordinari de llicenciatura i bon coneixedor de la normativa, presideix la sala segona des del 2014. Se’l considera de tarannà conservador i està ben connectat amb el PP des de l’era de José María Aznar. Va arxivar causes contra l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz o contra l’alcaldessa de València, Rita Barberà, i va absoldre l’expresident valencià Francisco Camps per la causa dels vestits de la Gürtel. Marchena va ser amonestat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per la inhabilitació de Juan María Atutxa, qui presidia el Parlament Basc. Atutxa havia estat inhabilitat per desobediència a l’autoritat judicial per negar-se a dissoldre Sozialista Abertzaleak, grup parlamentari hereu de la il·legalitzada Batasuna. La querella la va impulsar el sindicat ultradretà Manos Limpias.

Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre

Va seure a l’esquerra de Manuel Marchena durant el judici a l’1 d’octubre. Va nàixer a Valladolid el 1954 i treballa a la sala segona del Suprem des del 2004. Jutge considerat de l’ala més conservadora de l’Associació Professional de la Magistratura, va ser un dels membres del tribunal que va jutjar la consulta del 9 de novembre de 2014, promoguda per Artur Mas. També va ser un dels jutges que va absoldre guàrdies civils que van torturar membres d’ETA pel cas de l’atemptat a la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas, a Madrid. També va ser dels jutges que va absoldre Francisco Camps per la causa dels vestits de la Gürtel. Berdugo va ser, alhora, un dels jutges que va avalar la doctrina Parot que augmentava les penes contra els membres d’ETA encarcerats. Una doctrina que va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans i, en conseqüència, va permetre que diversos condemnats per delictes d’assassinat eixiren de presó abans de complir el termini de la pena. Berdugo va emetre vot particular a la sentència que fixava com a violència masclista qualsevol agressió d’un home a la seua parella o exparella.


Antonio del Moral García

Nascut el 1959, seia a l’esquerra de Juan Ramón Berdugo. Fiscal del Suprem des de 1999, el 2012 va esdevenir jutge. Membre de l’Associació Professional per la magistratura i públicament vinculat a l’Opus Dei, ha participat d’actes realitzats per la congregació ultracatòlica. La seua simpatia cap a l’obra queda palesa amb la seua participació en un llibre que recollia les ponències d’unes Jornades Bioètiques dutes a terme per la Universitat Catòlica de Múrcia, lligada a l’Opus Dei. A l’esdeveniment, van fer-se parlaments en les quals s’afirmava que als homosexuals «caldria dur-los a un bon metge».

Dintre del seu historial judicial, va absoldre a l’exalcaldessa de Jerez de la Frontera per la suposada contractació d’empreses lligades a la trama Gürtel de manera irregular. Al seu torn, va anul·lar els fets provats d’una sentència contra l’inspector de la policia espanyola Antonio Giménez per un cas de presumpte furt de cocaïna a Barcelona. L’agent va ser absolt de les acusacions d’associació il·lícita i contra la salut pública, però a la interlocutòria s’afirmava que el funcionari i altres set integrants de la Guàrdia Civil formaven un «estrany maridatge» amb narcotraficants i que entre ells «s’entrecreuaven tota una sèrie de relacions, complicitats i favor de tot tipus» que excedien «de llarg» l’esperable relació entre «un policia i un confident». Els implicats van interposar un recurs a la Fiscalia del Suprem. I l’alt tribunal espanyol, posteriorment, va anul·lar la sentència anterior davant l’absència dels fets provats.

La resolució rubricada per aquest magistrat va aixecar polèmica, ja que Del Moral va ser un dels jutges estrelles dels cursos que impartia l’institut jurídic Schola Irus, controlat per l’entramat empresarial del comissari de les clavegueres de l’Estat, José Manuel Villarejo. L’administrador únic de l’escola judicial era el psicòleg forense Ángel Benseny, també conseller de Centy Argo SL. D’aquesta empresa, era directiu l’inspector Giménez. Unes relacions que mostren els punts foscos d’un dels jutges de la sala del Tribunal Suprem que hi haurà de jutjar l’independentisme català.


Ana Ferrer García

Nascuda el 1959, ha estat la primera dona a accedir a la sala segona del Tribunal Suprem. També va ser la primera dona a presidir l’Audiència Provincial de Madrid. És considerada progressista, membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia i va arxivar la causa de la Púnica que afectava l’exsenadora del PP Pilar Barreiro. Diverses fonts apunten que no estava disposada a signar una sentència condemnatòria per rebel·lió.


Andrés Martínez Arrieta

Nascut a Logronyo el 1955, era el jutge que seia a la dreta de Manuel Marchena. Membre de l’associació centrista de la judicatura espanyola Francisco de Vitoria, va ser un dels qui va realitzar la interlocutòria contra Oriol Junqueras. Va entrar al Consell General del Poder Judicial amb només 26 anys, sent el més jove a fer-ho. També va redactar la sentència que va absoldre Baltasar Garzón -abans l’havia condemnat pel cas de les escoltes de la Gürtel- pel cas de la investigació dels crims del franquisme i va sentenciar contra la trama Gürtel. Arrieta va transcendir a principis de segle, quan en una sentència considerava els drogoaddictes com a «malalts» i fixava que havien de ser internats en centres de desintoxicació en comptes d’entrar a presó.

Luciano Varela Castro

Nascut a Pontevedra el 1947, és el jutge de la sala segona a qui la premsa més atorga una tendència progressista. Va ser fundador de Jutges per la democràcia i treballa al Suprem des del 2007, on va instruir dos anys més tard la interlocutòria contra Garzón sobre la investigació dels crims comesos pel franquisme. El jutge finalment va ser absolt. També va confirmar la sentència de quatre anys de presó contra Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló. Fonts properes al Suprem asseguren que Varela no era gens partidari, en un principi, d’una condemna per rebel·lió.


Andrés Palomo

Era el que més lluny seia a la dreta de Marchena. Va formar part del tribunal que va instruir la causa de la consulta del 9 de novembre del 2014. Va entrar al Suprem procedent de l’Audiència de Segòvia. Va anul·lar, per falta de proves, la condemna a 120 anys de presó de l’etarra Itziar Alberdi.
Informa:ELTEMPS.CAT(14-10-2019)

166 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: