ELS SOCIALISTES NO DEFENSEN ARA LA LLENGUA PER NOMÉS INTERESSOS ELECTORALISTES

“La concòrdia socialista”

( MANUEL LILLO )
Ahir es van tornar a omplir els carrers de Barcelona. Aquesta vegada, per defensar l’escola catalana, avui discutida més que mai a nivell polític i atacada, més que mai, a nivell judicial. El punt al qual s’ha arribat en aquesta qüestió concreta és un exemple perfecte del retrocés que viu l’Estat espanyol en matèria de tolerància. La immersió lingüística, defensada unànimement a inicis dels vuitanta –moment en què es va aplicar– per part de tots els partits que ostentaven representació al Parlament de Catalunya –també per la UCD i, poc després, pel partit postfranquista Aliança Popular–, avui ja no té qui la defense fora de l’independentisme amb l’excepció de l’espai dels comuns, tot i que han guardat massa silenci en aquest aspecte els últims dies. És la mostra com s’ha polititzat la llengua fins al punt de convertir-la en una eina ideològica i no en una qüestió de país, tractament que va permetre la protecció del català en l’àmbit educatiu a través de la immersió.

La pregunta és per què si al 1980 era possible defensar la immersió ara no ho és i els jutges, quaranta anys després, s’entesten a destruir aquest instrument en base als drets dels castellanoparlants, garantits respectats en un territori com Catalunya. Si la justícia espanyola se sent legitimada per acabar amb l’escola catalana des dels tribunals és, entre altres coses, perquè des del nacionalisme espanyol hi ha un consens important i transversal a l’hora d’atacar, per activa o per passiva, la immersió lingüística.

Fa ara sis mesos, el president espanyol Pedro Sánchez protagonitzava un discurs al Liceu de Barcelona per defensar els indults dels presos polítics catalans. Era, com deia ell mateix aquells dies, una mesura «de concòrdia» adreçada a ser el primer pas cap a la resolució del conflicte entre espanyols i catalans. No cal dir, encara que alguns ho discutisquen, que la decisió de Pedro Sánchez va ser un punt arriscada, en tant que l’opinió pública espanyola mai no ha deixat de discutir-la. Bé que ho han aprofitat la dreta i l’extrema dreta, entestades a fer bandera d’aquesta mesura per posicionar-se com el sector polític hostil contra el catalanisme, una actitud molt rendible en termes electorals arreu de l’Estat espanyol.

Pedro SĂĄnchez volia oferir concòrdia, però el seu discurs era un miratge. Igual que la seua coherència. Els indults, tot i que arriscats en termes polĂ­tics per als seus interessos, tambĂŠ eren beneficiosos pel que fa al rentat d’imatge que el Govern espanyol ha fet cara a Europa. I mĂŠs enllĂ  d’uns indults que poden ser revocats, la concòrdia ha quedat en el no-res. Principalment perquè la concòrdia pot ser una finalitat en si mateixa o una eina a travĂŠs de la qual acostar-se a objectius compartits. I si s’observa el paper dels socialistes davant els atacs contra la immersiĂł lingßística es constata que allò de la concòrdia ha quedat ben oblidat. El PSC, que va ser un partit fonamental a l’hora de garantir la viabilitat de la immersiĂł –aixĂ­ ho acrediten figures com Marta Mata, Jordi Font o l’andalĂşs Pepe GonzĂ lez–, ara dona suport a les ingerències judicials, es nega a manifestar-se a favor del model que ells mateixos van contribuir a crear i calla davant les amenaces que estĂ  patint el mĂłn de la docència, per exemple la directora de l’escola TurĂł del Drac.

La concòrdia socialista era una oferta enganyosa, una jugada política de curta volada feta a conveniència dels interessos del partit. També és de curta volada l’actitud dels socialistes catalans –i espanyols– davant els atacs contra la immersió, que no atenen cap altre interès que el d’ocupar l’espai electoral que deixen els votants de Ciutadans que no se senten capaços de fer el salt cap a Vox. El que més entristeix, en tot cas, és que aquest posicionament tolerant amb els atacs contra la llengua catalana només es justifica per l’interès electoral. Interessos amb horitzó a curt termini, calculats al mil·límetre i que deixen en segon lloc la necessitat de salvaguardar les estructures de país que tant van costar de crear i de mantenir.
Informa:ELTEMPS.CAT (19-XII-2021)

137 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: