“El Suprem amenaça, el Constitucional boicota ”
La maniobra dels dos tribunals impedeix als presos polítics de portar el cas al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg *** Compromís porta a la fiscalia el regidor del PP que va desitjar a Arran el mateix final que Guillem Agulló ***El Gremi de Llibreters de Mallorca també ajorna la celebració de Sant Jordi

( PERE MARTÍ )
Repressió. Mentre el govern de Catalunya dedica tots els esforços a lluitar contra la pandèmia, l’estat espanyol continua posant bastons a les rodes a la gestió de la Generalitat, que ha d’operar avions clandestinament per abastir-se de material sanitari, tal com va avançar VilaWeb. La pandèmia no ha aturat ni alleugerit la repressió, sobretot pel que fa a la situació dels presos polítics, que continua ben present tot i els intents de silenciar-la. La darrera maniobra ha estat tancar el Tribunal Constitucional per la crisi del coronavirus. Seria una decisió lògica si la reunió hagués de ser presencial, però l’alt tribunal està preparat perquè puguin fer les deliberacions sempre independents per via telemàtica, com fa, per exemple la Cort Suprema dels EUA. Però Espanya és diferent i la possibilitat de reunir-se de manera telemàtica també l’han descartada, sorprenentment.

La suspensió del ple que el Tribunal Constitucional havia de fer el 21 d’abril ajorna sine die la resolució dels recursos d’empara que van presentar els presos polítics. No hi ha data de represa i, per tant, els interessos dels presos polítics queden lesionats una vegada més. No hi ha cap pres polític que esperi que la pandèmia transformi el Constitucional espanyol en un organisme independent i neutral, però sí que en necessiten el previsible rebuig per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. El tancament del Constitucional allunya intencionadament l’obertura de la causa dels presos independentistes a Estrasburg. La constitució espanyola estableix que l’estat d’alarma no pot interrompre el funcionament de les institucions essencials, com el Tribunal Constitucional, cosa que ens situa dins una clara deixadesa de funcions.

Aquest relaxament del Tribunal Constitucional contrasta amb la velocitat amb què el Tribunal Suprem espanyol va emetre una nota amenaçant els funcionaris de la junta de la presó dels Lledoners que havia de decidir si enviava els presos polítics a passar el confinament a casa. Tan bon punt la consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar que hi hauria la reunió, el Suprem va enviar l’amenaça per WhatsApp. Potser amb menys transparència de la conselleria s’hagués pogut retardar l’amenaça i jugar a fets consumats, amb els presos ja a casa i a veure qui els tornava. Però les coses van anar com van anar, i el Suprem ha guanyat una vegada més la partida. I la golejada comença a ser indignant, sobretot si és premeditada.

La lluita contra el coronavirus ho tapa tot, però la injustícia que es comet amb els presos polítics és més greu cada dia que passa. Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez han protestat per la decisió i han demanat explicacions al Tribunal Constitucional per aquesta suspensió i han exigit saber qui havia estat responsable de la decisió, que, segons que denuncien formalment, vulnera la constitució espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans. Mentre el govern català continua en el seu silenci sepulcral sobre aquesta qüestió, el Constitucional no ha enviat cap resposta. En un piulet, Jordi Sánchez no tan sols critica el Suprem i el Constitucional, sinó també la Conselleria de Justícia, a la qual acusa de tenir por de donar-los el tercer grau, com ja han fet amb dos mil presos catalans.

El resultat d’aquesta decisió demostra que la justícia és molt diligent a l’hora de prendre decisions que perjudiquen els presos polítics, però que no té gens de pressa per a resoldre qüestions que els podrien afavorir. El Constitucional que ara tanca va respondre en quaranta-vuit que la investidura de Puigdemont era ‘il·legal’. El Suprem també va impedir la investidura de Jordi Turull, però el Constitucional no va resoldre el recurs fins dos anys després, quan ja era a la presó. La maniobra del Suprem i el Constitucional funciona a la perfecció, en un joc macabre, probablement planificat, per a impedir que els presos polítics puguin arribar a Europa i el seu cas sigui revisat amb criteris independents, no hostils, com continua passant a l’estat espanyol. Però per a alguns, ara aquesta qüestió no és urgent. Com es nota que no han passat dos anys i mig confinats en una cel·la.
Informa:VILAWEB.CAT (18-4-2020)