El Suprem ha començat a escoltar aquest dimarts una versiĂł radicalment diferent sobre la jornada que es va viure l’1-O. DesprĂŠs d’un llarguĂ­ssim rosari de policies i guĂ rdies civils, avui ha arribat el torn dels votants de l’1-O. Davant del tribunal que jutja el procĂŠs han desfilat algunes de les persones que estaven aquell dia als col¡legis electorals i van resultar ferides i alcaldes de poblacions afectades per les carregues policials.

Tots els testimonis han coincidit a explicar que eren a les seus electorals des de primera hora perquè aquella era per a molta gent una jornada molt important, d’il¡lusiĂł. Tots han admès que es van veure sorpresos per l’embat policial. “Gent plorant desesperada. Molta gent amb por. Se sentia gent al darrere que cridava els seus familiars”, ha explicat Joan Pau Salvador que era al col¡legi de Sant Carles de la RĂ pita: “La gent demanava que no ens peguessin”.

“EspontĂ niament vam començar a cantar els Segadors mentre la policia formava. Van entrar per la rampa i en aquell moment, suposo que per por es va fer el silenci”, ha explicat Ferran Soler del col¡legi Castell de Dosrius.

Emili Gaya de Sant Esteve Sesrovires ha assegurat que tot i haver participat en nombroses manifestacions fins i tot durant el franquisme “mai no havia vist una formaciĂł policial d’aquelles caracterĂ­stiques”. “Ens vam quedar sorpresos”, ha admès.

Tots ells han relatat com van anar les cĂ rregues policials, els cops que van rebre i les escenes a què van assistir. “Recordo perfectament el soroll de la porra quan va obrir el cap d’una persona”, ha explicat un dels testimonis. Entre el pĂşblic, que en bona part acudia a acompanyar i fer costat els testimonis, hi ha hagut qui no ha pogut contenir les llĂ grimes.

 

SOMRIURE IRÒNIC DEL JUTGE

 

Mentre interrogava el darrer testimoni, l’advocat Andreu Van der Eynde s’ha quedat en silenci i el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha demanat si tenia més preguntes. “Estic pensant”, ha replicat l’advocat. El jutge ha contestat amb somriure irònic que les preguntes s’han de “portar pensades de casa”. “Vull recobrar la serenitat per exercir la defensa”, ha argumentat Van der Eynde. “Doncs recuperi la serenitat i faci les preguntes”, ha tallat Marchena.

No obstant, la repassada de la jornada se l’ha emportat -un altre cop- l’advocada de l’Estat, Rosa MarĂ­a Seoane. Mentre preguntava al testimoni Albert SalvadĂł sobre per quina porta havia entrat la policia al col¡legi electoral. El jutge s’ha començat a remoure i anava fregant la palma de mĂ  pel front i els ulls fins que finalment ha deixat caure el dit damunt del micròfon. “Anem a intentar centrar-nos en aspectes de rellevĂ ncia judicial. No podem perdre mĂŠs temps a saber quina porta estava oberta o tancada”, ha advertint, a mĂŠs de recordar que el llanguĂ­ssim llistat de testimonis previstos per a la jornada obliga a fer via.

“Les preguntes es fan amb la millor intenciĂł”, s’ha disculpat l’advocada de l’Estat. “Sens dubte”, ha replicat Marchena. Però Seoane ha tancat aquĂ­ el seu interrogatori amb l’habitual “doncs, no hi ha mĂŠs preguntes” al qual recorre en aquests casos.

Això ha passat abans del recĂŠs del migdia, quan s’ha reprès la sessiĂł del matĂ­, Seoane no era al seu lloc. S’ha encarregat de fer les preguntes l’advocada de l’Estat que l’acompanya Elena SĂĄenz.

Informa:ELNACIONAL.CAT (30-4-2019)