EMA PUNT RAJOY, EL CORRUPTE QUE VOLIA SALVAR L’HONOR D’ESPANYA DE LA ” PÉRFIDA CATALUÑA “

“Ema punt Rajoy ”
( PILAR RAHOLA )
No sé si Bárcenas coneix aquella dita catalana que recomana que, si se t’acaba la paciència, vagis a la botiga a comprar-ne més. Però és un fet que l’home tenia quilos de paciència al rebost, tants que durant anys ha estat callat. Com recordava en Jordi Juan en el seu article, ha estat “fort” durant molt de temps, fent cas d’aquell missatge que li va enviar Rajoy: “Luis, lo entiendo, sé fuerte. Mañana te llamaré”.

Però el “mañana” ha esdevingut un periple de vuit anys sense cap trucada de qui era el company, líder del partit i amic de tota la vida. Amic fins que el varen enxampar i es va convertir en el boc expiatori del podrimener que hi havia al fons del pantà. I, acabada la paciència i constatat l’abandonament dels seus –dona a la presó inclosa–, Bárcenas ha decidit confessar tot allò que sap, via escrit a la Fiscalia Anticorrupció. I el que sap i ara confessa és el que sempre s’ha sospitat, des que va començar l’escàndol: finançament irregular del PP des de feia dècades; caixa B on s’acumulaven les donacions d’empresaris prèviament beneficiats per obres públiques, que superarien el milió d’euros; pagament en negre de les obres de la seu de Génova; sobresous als càrrecs del partit, provinents d’aquest fons reptilià i etcètera. De fet, res que no hagués esclatat arran del cas Gürtel, la sentència del qual va ser demolidora. Si alguna cosa va quedar clara, va ser justament l’existència d’aquest sostingut finançament irregular, les dimensions econòmiques del qual eren brutals.
Deu ser veritat que Rajoy triturava papers comprometedors en persona?

En realitat el cas Bárcenas és una addenda de l’escàndol que, des de fa anys, empastifa el PP, i sembla que res més gros pugui explotar, ni tampoc sembla que els importi gaire. Al capdavall, després d’assegurar que no sa­bien qui era Ema punt Rajoy, és difícil que ens aixequin més la camisa. Emperò, hi ha dos aspectes de la confessió de Bárcenas que encara afegeixen més misèria a tot plegat: una, la normalitat amb la qual assegura que ha callat perquè “li havien promès que la seva dona no aniria a la presó”; i l’altra, la seva afirmació que el mateix Rajoy en persona va passar els papers de la comptabilitat B del partit per la màquina trituradora. És a dir, el simpàtic gallec esdevingut president perquè passava per allà no només cobrava pressumptament sobresous B i feia obres en negre a la seu del partit que dirigia, mentre venien dinerons dels empresaris agraïts, sinó que fins i tot hauria triturat papers comprometedors en persona. I aquest era l’home que volia salvar l’honor d’Espanya de la perfídia catalana. La corrupció és patriòtica. La democràcia, no sempre.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (5-2-2021)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: