EMBOLIC ENTRE JUTJATS PER INVESTIGAR LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL PROCÉS

( QUICO SALLÉS )

El nivell altíssim de repressió pel Procés per la via judicial està provocant fins i tot que els jutges es facin la traveta entre ells. I més, en causes amb gairebé una quarantena d’investigats i que han estat claus per engarjolar líders del Procés com el megasumari 5/2018 del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Ara s’hi ha posat pel mig,la nova causa 487/2021, oberta pel jutjat 18 també de Barcelona, que investiga la despesa de la internacionalització del Procés arran d’una denúncia de la Fiscalia basada en un informe de 722 pàgines del Tribunal de Comptes espanyol sobre l’activitat del Diplocat i el departament d’Exteriors des del 2011 al 2017. Aquesta causa estaria trepitjant la causa del 13, que va ser la que va portar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Una situació que podria curtcircuitar els dos processos judicials, anul·lant-ne un, contaminant un amb l’altre i vulnerant, fins i tot, el principi non bis in idem, que impedeix que una persona sigui jutjada dues vegades pels mateixos fets.

Així ho ha vist la defensa d’un dels imputats en les dues causes, Judit Gené, lletrada de l’exdirector del Diplocat, Albert Royo. L’advocada ha presentat un interessant recurs de qüestió de competència davant l’Audiència de Barcelona per tal d’instar l’acumulació de la investigació seguida en la causa del 18 a la del 13. L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, recorda que la causa del 13 encara està en instrucció –de fet, la mateixa Audiència ha obligat a tornar a prendre declaració a alguns dels implicats i ha revocat la conclusió del sumari– i que en aquesta causa ja està incorporat l’informe del Tribunal de Comptes a petició de la mateixa fiscalia. Paral·lelament, el recurs recorda que el mateix informe ha servit per obrir la causa del 18 i acusar Albert Royo dels mateixos delictes que en la causa del 13.

La defensa entén que hi ha una “plena coincidència dels fets que s’investiguen en ambdós procediments”. Així mateix, argüeix que hi ha una clara “connexió dels presumptes delictes investigats” en tots dos sumaris. “Una coincidència fàctica” que determina la seva “connexió”. De fet, conclou que Royo és investigat pels dos jutjats per la seva activitat al front del Diplocat i la seva presumpta col·laboració amb el procés independentista. Processalment, els delictes imputats a Royo haurien de ser investigats en la mateixa causa.

En aquest marc, l’escrit de qüestió de competència estira les orelles tant al ministeri fiscal com al Jutjat 13, perquè si presumptament l’informe del Tribunal de Comptes que ha encetat el procés del jutjat 18 “posava de manifest nous fets suposadament delictius de Royo, l’obligació de la instructora i de fiscalia era analitzar i ampliar l’àmbit fàctic del procediment”. Així, retreu que, si Royo ja estava processat quan el jutjat 13 va incorporar l’informe del Tribunal de Comptes, tant la fiscalia com la instructora haurien d’haver investigat en el mateix procediment qualsevol indici que s’hagués detectat i no obrir una altra causa en un altre jutjat diferent amb una altra denúncia. En aquest sentit, critica que la fiscalia no va cessar les seves diligències d’investigació per articular una nova querella quan ja existia un procediment judicial sobre els mateixos fets.

L’escrit també emfatitza que el jutjat 13 “mai va posar cap mena de fre a la investigació de nous fets relacionats amb el Procés quan ho va sol·licitar l’acusació”. Per tant, “s’escapa a tota lògica pensar que poden escindir-se en dos procediments diferents les actuacions realitzades pel Diplocat amb Royo al capdavant”. Un fet que “perjudica notablement el seu dret de defensa”, al·lega la lletrada. De fet, especula amb el fet que si és condemnat pel primer no tindria cap defensa en el segon procediment. Una hipòtesi en què la presumpció d’innocència del seu client saltaria pels aires. També especula amb la possibilitat que sigui condemnat en un procediment i absolt en un altre, fet que també esberlaria el principi de “seguretat jurídica i la confiança dels ciutadans en l’administració de justícia”. A més, argüeix que el dret a un procés sense dilacions indegudes es veuria beneficiat si tota la seva actuació fos examinada en un mateix procediment.

Ara el conflicte de competència resta obert. L’Audiència haurà de decidir si la instrucció respecte al Diplocat es queda en una o altra causa. Una decisió que encara pot generar més dilació en la instrucció del jutjat 13, que està en marxa des del 2016 i encara té la instrucció oberta perquè així ho va ordenar l’Audiència, en considerar que no s’havia practicat tota la prova necessària per cloure el sumari. El conflicte de competència encara entrebanca més un procés judicial farcit d’investigats i que s’ha desglossat en causes a l’Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
Informa:ELMON.CAT (7-6-2021)

103 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: