EN DEFENSA DE L’ALCALDESSA DE VIC PEL CATALÀ

“En defensa de l’alcaldessa de Vic”
( VÍCTOR ALEXANDRE )
No ens han d’estranyar gens els insults i les injĂșries i desqualificacions que ha rebut la senyora Anna Erra i SolĂ , alcaldessa de Vic, arran de la seva intervenciĂł el 12 de febrer passat al Parlament de Catalunya, per part de l’ultranacionalisme espanyol, especialment de portaveus dels dos partits d’ultradreta de la Cambra, Ciudadanos i PP. El seu odi a la llengua catalana Ă©s tan immens i visceral com l’odi que experimenten davant paraules com ‘llibertat’, ‘independĂšncia’ o ‘autodeterminació’. S’entĂ©n, doncs, que siguin tan al·lĂšrgics a l’Ășs de la llengua catalana en les seves intervencions parlamentĂ ries. SĂłn els mateixos, al costat del PSOE, que prohibeixen l’Ășs d’aquesta llengua al CongrĂ©s espanyol.


Reprodueixo aquĂ­ el parlament de la senyora Anna Erra, impecable en valors humanĂ­stics:

«A Catalunya, histĂČricament, terra d’immigraciĂł i d’acollida, la llengua catalana ha incorporat sempre nous parlants. Atenent els fluxos migratoris provinents d’arreu del mĂłn que tenim a Catalunya, la llengua catalana Ă©s un important valor d’integraciĂł i cal garantir-ne l’accĂ©s a l’aprenentatge, i el seu Ășs com a element de cohesiĂł social i generador d’oportunitats. Ara bĂ©. QuĂš ens passa? Doncs que un dels costums i un gran defecte de molts catalanoparlants Ă©s el de canviar la llengua, Ă©s a dir, passar-se directament al castellĂ  quan l’interlocutor que tenen al davant els sembla que Ă©s estranger o que simplement no parla catalĂ . Hi ha una confusiĂł existent entre els catalanoparlants, que perjudica greument la nostra llengua: pensen que adreçar-se a algĂș en castellĂ  Ă©s un acte de respecte, i no Ă©s aixĂ­. Sovint quan canviem d’idioma evitem que els que el volen aprendre no puguin fer-ho.
El catalĂ  Ă©s una llengua d’acollida, que agermana, que ofereix oportunitats al paĂ­s on vius. Ara bĂ©, si aquesta no aconsegueix seduir nous parlants i fer-la habitual entre ells, cada vegada serĂ  mĂ©s difĂ­cil que el catalĂ  creixi. Hem de conscienciar els catalans autĂČctons que els qui hagin nascut a fora volen i han d’aprendre el catalĂ , i hem de posar fi al costum molt present en determinades zones del paĂ­s de parlar sempre en castellĂ  amb qualsevol persona que pel seu aspecte fĂ­sic o pel seu nom no sembli catalana. El setembre passat es presentava la iniciativa ‘No em canviĂŻs de llengua’. Una campanya impulsada precisament per persones nouvingudes que defensen la llengua que ens uneix, que ens iguala, que ens agermana: la llengua catalana. A mĂ©s de demanar condicions favorables per facilitar l’accĂ©s al catalĂ , la iniciativa vol conscienciar els catalanoparlants perquĂš no canviĂŻn de llengua quan creuen, per l’accent o pels trets fĂ­sics, que el seu interlocutor no Ă©s nascut a Catalunya.»
Resulta hilarant que Ciudadanos, que Ă©s un partit que va nĂ©ixer contra la llengua catalana i contra els drets i les llibertats nacionals del poble catalĂ , gosi titllar la senyora Anna Erra de “infame”, “xenĂČfoba” i “racista”.
Els planyo, pobrets. Entenc que des d’un punt de vista odontolĂČgic deu ser un problema tenir la llengua tan llarga. Carlos Carrizosa fins i tot, davant d’un micrĂČfon, va parlar de “olor de racisme”. Deu ser que el senyor Carrizosa tĂ© el nas tan tapat que no sent la ferum que desprĂšn el seu partit pel que fa a ideologia totalitĂ ria, ferotgement antidemocrĂ tica i ancorada en el 1939. Suggereixo a Ciudadanos i a PP que aprofitin la coartada del Carnastoltes per posar-se la camisa azul.

Observem, d’altra banda, quĂš ha fet Ciudadanos davant la vulneraciĂł de drets que el productor teatral Joan LluĂ­s Bozzo i les persones que l’acompanyaven van patir recentment al restaurant Can Camp, de l’Ametlla del VallĂšs, per part d’uns cambrers que els van exigir que parlessin en espanyol. La resposta de Ciudadanos, a travĂ©s del seu eurodiputat Jordi Cañas, ha estat titllar Joan LluĂ­s Bozzo de “izquierda calçot”, de “engordado de subvenciones”, de “fascistoide” i de “lazi” (elisiĂł entre ‘llaç groc’ i ‘nazi’). En altres paraules, es criminalitza la vĂ­ctima per haver tingut la gosadia de denunciar l’agressiĂł.

Ja fa temps que, mitjançant el judici del ProcĂ©s o el de la cĂșpula dels Mossos d’Esquadra, estem assistint a la violaciĂł sistemĂ tica dels drets humans que porta a terme l’Estat espanyol impedint que els catalanoparlants es puguin expressar en catalĂ , cosa que va en detriment de la seva defensa i estableix un greuge comparatiu amb relaciĂł als seus acusadors i als membres del tribunal. Com informa la Plataforma per la Llengua, la llengua catalana s’acosta a la “mort clĂ­nica” en l’àmbit judicial. En catorze anys, del 2001 al 2015, es va passar del 25% de sentĂšncies en catalĂ  a un insignificant 8,4%. És greu que un individu violi els drets humans, perĂČ que ho faci un Estat a travĂ©s dels seus tribunals de justĂ­cia tot imposant una llengua per damunt de la resta de llengĂŒes del mateix Estat Ă©s d’una gravetat extrema. No Ă©s el ciutadĂ  qui ha de parlar la llengua del funcionari, Ă©s el funcionari qui tĂ© l’obligaciĂł de parlar la llengua del ciutadĂ .

Que ningĂș no pensi, tanmateix, que tota aquesta qĂŒestiĂł, inclosos els atacs a la senyora Anna Erra, sĂłn cosa Ășnicament de Ciudadanos i PP. Ni molt menys! El PSOE de Miquel Iceta, Eva Granados i companyia, fent-ne la mateixa tendenciosa lectura, perĂČ sense gosar emprar el mot ‘racista’, ha blasmat l’alcaldessa de Vic pel “perill de valorar les persones per la seva imatge i aspecte”. I els Comuns, tan nacionalistes espanyols com el PSOE perĂČ mĂ©s hipĂČcrites i covards, han anat mĂ©s lluny i JĂ©ssica Albiach, capgirant sense escrĂșpols les paraules de la senyora Erra, ha dit: “És un discurs racista del qual tothom s’hauria de desmarcar”. Realment cal ser molt miserable, manipulador i sibil·lĂ­ per tergiversar fins a un punt tan repugnant el discurs de la senyora Erra. Justament un discurs obertament antiracista i anticlassista que demanava que deixem de prejutjar les persones en funciĂł del seu fenotip a l’hora d’adreçar-nos-hi. És a dir, que no discriminem donant per descomptat que tenir origen indi, argentĂ­, palestĂ­, peruĂ , siriĂ , algeriĂ , uruguaiĂ , romanĂšs, congolĂšs, senegalĂšs, pakistanĂšs, etc., incapacita per parlar o entendre el catalĂ . D’aixĂČ es queixen aquestes persones, i precisament sĂłn elles les que estan portant a terme la campanya ‘No em canviĂŻs de llengua’ per mitjĂ  de vĂ­deos en quĂš demanen que, si us plau, no ofenguem la seva intel·ligĂšncia. Tenir un altre origen no incapacita per parlar catalĂ . AixĂČ sense oblidar que sĂłn infinitat els infants i joves d’orĂ­gens diversos escolaritzats a casa nostra. Si Iceta, Granados, Albiach, etc., no entenen aixĂČ Ă©s que arrosseguen un gravĂ­ssim problema de comprensiĂł lectora o, senzillament, tenen pendent una revisiĂł a fons de la seva talla moral.

Els atacs, insults i tergiversacions que ha rebut l’alcaldessa de Vic per la seva intervenciĂł al Parlament de Catalunya sĂłn una demostraciĂł de fins a quin extrem la llengua catalana tĂ© enemics viscerals que malden per convertir-la en una llengua residual i folklĂČrica, acceptable en l’àmbit ornamental i domĂšstic i en costellades perĂČ totalment fora de lloc en situacions formals i serioses de la vida. NomĂ©s hi ha una manera de fer que la llengua catalana no esdevingui una llengua residual, i Ă©s fer-la imprescindible per viure a Catalunya. Tan imprescindible com ho sĂłn l’espanyol a Espanya, el francĂšs a França o l’alemany a Alemanya. L’origen no Ă©s mai el problema, el problema Ă©s el prejudici. El prejudici sobre l’origen. Moltes grĂ cies, senyora Anna Erra i SolĂ , alcaldessa de Vic.
Informa:ELMON.CAT (24-2-2020)

237 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: