“En marxa la reforma del Consell per la República”.
S’han iniciat les negociacions per solucionar un dels principals esculls de la investidura de Pere Aragonès. L’encaix de l’òrgan de coordinació estratègica amb el Consell i els equilibris de forces a la direcció d’aquest són els principals temes de debat.

( XAVIER PUIG SEDANO )
Les darreres setmanes han començat les reunions entre el Consell per la República i els partits i entitats independentistes per reestructurar l’organisme encapçalat pels membres del Govern de l’1-O a l’exili. Així ho confirmen a El Temps fonts del Consell, que no concreten amb quins partits i entitats s’haurien fet les reunions. “Volem que avancin amb discreció”, asseguren.

Malgrat que hi ha hagut contactes entre persones del partit i del Consell, dijous fonts d’ERC asseguraven a aquest mitjà que la reunió entre aquestes dues parts per encarar la reestructuració no s’hauria celebrat encara, però que estaria previst programar-la per als propers dies. Tampoc Òmnium Cultural, segons coneixedors del dia a dia de l’entitat, hauria fet encara aquesta trobada, tot i que des de l’entitat també manifesten la voluntat de tancar una data en un futur proper.

Les converses arriben després que el passat 29 de març l’entitat fes públic un comunicat on convidava ERC, JxCat, la CUP, Òmnium Cultural i l’ANC a debatre una “reformulació de la governança del Consell” que facilités la inserció del nou estat major que projectaven ERC i la CUP a l’acord d’investidura a l’estructura institucional de l’organització amb seu a Brussel·les.

A l’escrit s’oferien a “iniciar aquest diàleg de manera immediata”, i sembla que s’ha anat per feina en aquest punt que ha de permetre, conjuntament amb altres qüestions, el desbloqueig de l’acord d’investidura. De fet, fonts d’ERC i de Junts, un cop va aparèixer el comunicat a finals del mes passat, ja van interpretar el gest com a suficient per desencallar aquesta part de la negociació i abordar altres temes.

Estructura de Govern

Així doncs, tot i que avancen les trobades, falta encara el plat fort, que serà la reunió entre el Consell i ERC. Els republicans han mirat amb recel el Consell des dels seus inicis perquè l’han vist com un ens “al servei de Puigdemont” i per extensió de Junts per Catalunya. Solucionar aquestes suspicàcies, doncs, serà la fita principal de la negociació. Per fer-ho, fonts d’Esquerra consideren que caldria trobar una composició de la direcció del Consell que respongués als pesos electorals dels partits independentistes.

Des del partit assenyalen que ara mateix a l’òrgan de Govern hi ha sis de les dotze persones que estan vinculades a Junts per Catalunya, mentre que només una és d’ERC, l’ANC o Òmnium Cultural, i la CUP no hi és. Plantegen com a opció, per exemple, que la composició d’aquest aparell hauria d’estar relacionada amb els resultats de les eleccions al Parlament. Fonts de la CUP també coincideixen en la necessitat de redistribuir la correlació de forces dins el consell.

Al seu torn, fonts del Consell per la República reconeixen que estarien oberts a replantejar la composició del govern de l’entitat. Tot i que veurien amb bons ulls que la composició coincidís més amb el pes de les diferents formacions -tenint en compte en certa manera els resultats electorals-, consideren que qui ha de tenir la potestat de marcar els equilibris és l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Sobre el paper, aquesta és escollida pels socis del Consell i té la potestat de triar el president. No obstant això, el fet que ni ERC ni la CUP hagin donat fins ara un suport ferm al Consell fa pensar que la composició de l’electorat intern de l’ens està decantada cap a una formació concreta, com així reconeixen fonts de totes les parts.

Aquest replantejament dels equilibris té com a dificultat a superar, també, que el Govern del Consell tindria com a membres nats, en teoria, tots els membres del Govern de l’1-O. A la pràctica, però, només quatre dels exiliats, tots ells de Junts, s’hi van sumar: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. El disseny dels contrapesos, doncs, haurà de tenir en compte també aquest punt.

Estat Major

Junts per Catalunya, però, també té interès a introduir novetats al si del Consell. L’acord entre ERC i la CUP per la investidura de Pere Aragonès contemplava la creació d’una “taula de direcció estratègica” de l’independentisme per “preparar un nou embat democràtic amb l’Estat” que estigués “fora del focus” d’atenció mediàtica i del dia a dia polític. Des de Junts consideren que el paper pensat per aquesta taula l’hauria de fer el Consell per la República. Vist, però, que això no era del gust d’ERC i la CUP, sembla que a hores d’ara el consens podria estar en el disseny d’un nou estat major o òrgan de coordinació estratègica que estigués vinculat al Consell. “Si no és dins del Consell, nosaltres no hi serem”, afirmen des de Junts.

El grau d’estretor d’aquesta vinculació entre l’Estat Major i el Consell està previst que sigui un dels punts de debat entre l’entitat a l’exili i ERC. Fonts del Consell afirmen que aquest nou òrgan unitari estratègic hauria de coordinar-se d’alguna manera o altra amb el govern del Consell i que caldria establir un repartiment clar de tasques. Al seu torn, des d’ERC, com va quedar clar en el discurs d’investidura de Pere Aragonès, asseguren que no acceptaran ni “substitucions ni tuteles”. El temor entre els republicans, tot i que des de Junts ho neguen, és que la vinculació dels òrgans estratègics al Consell sigui utilitzada per Puigdemont com a manera de marcar els tempos al Govern de la Generalitat. La voluntat a Esquerra és que l’espai estratègic tingui la major llibertat possible per fer i desfer.

Al seu torn, des de la CUP pensen que la coordinació estratègica no pot estar dirigida només des de l’exili i que caldria clarificar les funcions del Consell. Els anticapitalistes s’han negat des de bon principi a entrar a l’ens liderat pel president Puigdemont, tot i que una de les organitzacions estratègiques que donen suport als cupaires, Poble Lliure, sí que hi té un representant, Guillem Fuster.

Els altres esculls

Tot plegat, però, podria anar pel camí del pedregar si les negociacions per conformar Govern entre ERC i Junts per Catalunya no acceleren el ritme. Després de prendre’s la Setmana Santa de descans, aquest dimecres es van reprendre les reunions entre ambdós partits. Un retorn a les converses que ha estat clarament marcat per les declaracions de Jordi Sànchez a La Vanguardia, en què afirmava que “de no arribar a un acord, trobaríem la manera de no anar a eleccions. No és només una frase, vaig dir que no especularíem amb eleccions. Si volen, que governin en minoria”.

Fonts d’ERC asseguren que en cap moment se’ls ha posat sobre la taula aquest extrem al llarg de les negociacions i, de fet, pensen que es tracta d’una estratègia per forçar i dilatar les negociacions. Persones de dins de Junts per Catalunya, però, afirmen que Jordi Sànchez considera fermament aquesta opció i que, de fet, cada dia guanya més força al si de la direcció -amb l’excepció d’aquells sectors més vinculats a l’anterior Govern i que lidera Damià Calvet. Consideren que ERC no està disposada a definir clarament com es reconsiderarà la taula de negociació amb Madrid si s’esgota i de quina manera es plantejarà el futur embat. “No volem ser a un govern autonomista”, afirmen els puigdemontistes. A la vegada, algunes veus es pregunten si cal dedicar esforços a un nou estat major -i a trobar el seu encaix amb el Consell- “si ha de servir per decidir que ens rendim”.

Informa:ELTEMPS.CAT (10-4-2021)