ENCARA HI HA DOS CDR EMPRESONATS DEL 23-S

Els darrers dies, la sala penal de l’AudiĂšncia Nacional va acordar l’alliberament sota fiança de cinc dels set CDR que van ser empresonats el 23 de setembre en el marc de l’operaciĂł Judes. Aquella intervenciĂł policial, no mancada d’una sobreactuaciĂł barroera —fins i tot amb portes tombades a la força a altes hores de la nit quan nomĂ©s calia trucar al timbre, tal com lamentaven els familiars dels detinguts— va anar acompanyada d’una campanya dirigida a criminalitzar, encara mĂ©s, els detinguts i empresonats en aquella operaciĂł. No sols els acusaven d’haver-los descobert amb precursors d’explosius —no en van aportar cap prova— i els adjudicaven plans com ara voler ocupar el Parlament en connivĂšncia amb el president catalĂ  Quim Torra. Bona part de la premsa no es va estar de reiterar aquests missatges que, molt injustament, a l’imaginari de bona part dels ciutadans de l’Estat espanyol, hi ha quedat ben present. Ja no sĂłn pocs els qui, desprĂ©s d’aquestes informacions malintencionades, es pensen que a Catalunya la situaciĂł Ă©s pitjor que a Euskal Herria quan ETA cometia atemptats mortals —aixĂ­ de clar ho deien els guĂ rdies civils i policies nacionals que van fer de testimonis al judici de l’1 d’octubre o representants polĂ­tics com ara Cayetana Álvarez de Toledo— o que a Catalunya hi ha aprenents de terrorista disposats a agafar les armes en qualsevol moment.

Una part important dels polĂ­tics catalans es va sumar a aquest relat per mirar de contaminar, encara mĂ©s, el context. Aquells dies es van sentir acusacions de Ciutadans al PSC acusant els socialistes de no desfer els seus pactes puntuals amb partits independentistes “ni quan Torra defensa i aplaudeix presumptes terroristes”. “Torra aplaudeix els terroristes que tenen Goma-2”, arribava a dir Albert Rivera. Les reaccions evidenciaven que allĂČ era una campanya efectiva de l’espanyolisme mĂ©s reaccionari per fer tornar el debat al terreny en quĂš aquests polĂ­tics se senten mĂ©s cĂČmodes: prefereixen fer polĂ­tica en un context dramĂ tic condicionat pel terrorisme, real o fictici, que debatre propostes radicalment democrĂ tiques damunt la taula.

I desprĂ©s de tot aixĂČ, quĂš? Cinc dels set empresonats en aquella macrooperaciĂł del 23 de setembre ja han estat alliberats malgrat ser considerats enemics pĂșblics de mĂ xima perillositat. Encara n’hi ha dos a la presĂł de Soto del Real i en un rĂšgim d’aĂŻllament que els angoixa en el dia a dia. Jordi Ros i Germinal TomĂ s pateixen encara el que no haurien d’haver patit mai en unes condicions que no mereixeria, ni tan sols, una persona condemnada. Mentrestant, tot i que la majoria dels detinguts aquell dia han estat alliberats, els que van fer servir el relat del terrorisme quan es van produir les detencions ara callen, com si res no haguera passat. Com si ja hagueren fet la seua feina.

El moment d’excepcionalitat que viu l’Estat espanyol no s’explica, nomĂ©s, per la situaciĂł de presĂł que estĂ  patint Carme Forcadell, els empresonats que van formar part del Govern de Carles Puigdemont i tots els exiliats que van haver de marxar per no enfrontar-se a un judici parcial i injust. Tot i que la sentĂšncia del Tribunal de JustĂ­cia de la UniĂł Europea ha evidenciat les trampes que ha anat fent el Tribunal Suprem, concretament en el cas d’Oriol Junqueras —i per tant, de retruc, amb la resta de represaliats—, la justĂ­cia espanyola, quant a imparcialitat i credibilitat, estĂ  sota mĂ­nims. Si s’obre un nou perĂ­ode polĂ­tic a l’Estat espanyol, aquesta qĂŒestiĂł caldrĂ  que siga analitzada per capgirar-la com abans millor.
Informa:ELTEMPS.CAT (31-12-2019)

190 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: