ENCARA NO ÉS L’HORA D’UN ACORD INDEPENDENTISTA ?

“Encara no és l’hora d’un acord independentista?”
( JOSÉ ANTICH )

Com que els exemples que es podrien detallar no cabrien en un article de les dimensions que aquest comentari acostuma a tenir, em limitaré a citar tres dels succeïts en els últims sis dies: dimecres van ser detinguts, en el marc de la denominada Operació Volhov, Xavier Vendrell, David Madí i Oriol Soler junt amb una vintena de militants o simpatitzants independentistes amb causes judicials aparentment inconnexes. La informació que coneixem no justifica ni la detenció, ni el muntatge policial dut a terme, llevat que l’objectiu no sigui, com han denunciat alguns dels detinguts, fer provisió de material informàtic suficient i dels telèfons mòbils per a investigacions posteriors ja que no hi havia fils per estirar. El cas d’un d’ells, Josep Lluís Alay, col·laborador dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, que va ser ràpidament posat en llibertat, és un exemple d’aquest sospitós operatiu en el qual el telèfon va quedar custodiat per a investigacions per la Guàrdia Civil.

A partir de divendres es produeix un salt qualitatiu ja que es comencen a filtrar converses o informes a partir de gravacions, suposadament, de la Guàrdia Civil. N’hi ha de sucosos, certament, encara que es desconeix si hi havia mandat judicial per realitzar-los ja que, ara per ara, no ha estat aquest el camí que suposadament s’ha seguit. En qualsevol cas, sembla un avançament de cintes que no passarà gaire temps que puguem escoltar. Aquest dilluns hi ha una altra novetat judicial però encara que els implicats són d’altres l’objectiu de repressió del món independentista és el mateix: la fiscalia intenta per un altre camí que es revoqui el tercer grau de la presidenta Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa. Ara el cas salta del jutge de Vigilància Penitenciària al Tribunal Suprem. La fiscalia que segons Pedro Sánchez “ja se sap qui la nomena”, i, per tant, de qui depèn, o sigui, PSOE i Podemos.

En els propers dies hi haurà més exemples de detencions arbitràries, violacions de la intimitat personal i la vida privada convenientment filtrades amb converses que no aporten res a la causa judicial o noves mesures repressives del deep state, de vegades a través de procediments legals i en altres ocasions a través de les clavegueres de l’Estat, que continuen actuant encara que alguns vulguin pensar que no és així. És un error donar per bo aquest estat de coses en què amb aparença de legalitat es vulneren una vegada i una altra drets fonamentals en un intent cada vegada menys dissimulat d’una causa general contra l’independentisme.

La qüestió, arribat a aquest punt, és fins quan el moviment continuarà mostrant a l’opinió pública tantes fissures, tant desacord, tanta enemistat, tantes discrepàncies i tant rancor pel simple fet de militar en formacions polítiques diferents. L’adversari de l’independentisme no es mostra separat, ni discrepant, ni enemistat. Va unit en la causa fonamental, que no és cap altra que derrotar-lo al preu que sigui, amb les armes que faci falta i, finalment, aconseguir el govern de Catalunya. Posar punt i final a una il·lusió col·lectiva que va arrencar la tardor del 2012 i que avui s’esllangueix entre el coronavirus i la divisió partidista per més que les enquestes continuïn donant una vegada i una altra majoria independentista en les pròximes eleccions al Parlament.

Informa: ELNACIONAL.CAT (3-11-2020)

93 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: