ENTITATS DE LLENGÜES COOFICIALS DIFERENTES DEL CASTELLÀ PRESSIONEN PEL BLINDATGE A LA LLEI AUDIOVISUAL

“Les entitats per la llengua pressionen per blindar el català a la llei audiovisual”.
Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Kontseilua i A mesa pola normalización s’han reunit aquest dimecres a Madrid amb representants d’ERC, Junts per Catalunya, PDeCAT, CUP, Compromís, En Comú Podem, EH Bildu, BNG, PNB i Més País per reclamar el blindatge del català, el gallec i el basc a la llei audiovisual que dissenya el Govern espanyol. Una acció de pressió d’aquestes entitats que ha coincidit amb l’acord entre l’executiu espanyol i els republicans per crear un fons estatal que finance part de la producció de les llengües oficials diferents del castellà. La contrapartida, tanmateix, ha estat la renúncia a sol·licitar la incorporació de quotes a plataformes com ara HBO o Netflix.

(MOISÈS PÉREZ )

L’àmbit audiovisual s’ha convertit en un dels camps de batalla per la supervivència de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol. Atesa la penetració social que ostenten, especialment entre les capes més joves de la societat, les plataformes en línia com ara Netflix, Amazon Prime, Disney + o HBO, les entitats que treballen per la promoció lingüística del basc, el gallec i el català s’han fixat com a objectiu la confecció d’una futura llei audiovisual que respecte la diversitat idiomàtica estatal i, en conseqüència, evite la vulneració dels drets lingüístics de les persones que compten amb una llengua cooficial diferent del castellà.

La reivindicació central és l’existència d’una quota de continguts en català, gallec i basc per aquestes plataformes en línia, de la qual s’ha desmarcat permanentment el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem amb l’argument que la directiva europea en la matèria no ho avala. Altres veus jurídiques consultades per aquest setmanari, en canvi, apunten que la viabilitat d’aquesta exigència a Netflix, HBO o Amazon Prime depèn «de la voluntat política de l’executiu». A partir d’aquesta premissa d’inviabilitat jurídica de les quotes a les grans plataformes mundials, el Govern espanyol i ERC han pactat aquest dimecres un impuls del català a través de la llei audiovisual fonamentada en la creació d’un fons estatal per finançar part de la producció audiovisual en les llengües cooficials diferents del castellà.

Paral·lelament a l’acord entre el gabinet progressista i els republicans, el qual implica el suport de la formació independentista als Pressupostos Generals de l’Estat del socialista Pedro Sánchez, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Kontseilua i A mesa pola normalización s’han reunit amb representants d’ERC, Junts per Catalunya, PDeCAT, CUP, Compromís, En Comú Podem, EH Bildu, BNG, PNB i Més País per demanar-los que facen «un bon ús de l’aritmètica parlamentària». «Les quotes són imprescindibles», ha expressat Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, redoblant la pressió perquè es puga implantar una quota del 6% per a obres en català, basc i gallec, i defensant un règim sancionador «clar i concís» que evite que les plataformes se salten una normativa amb quotes amb el simple pagament d’una multa.

Amb la transposició de la directiva europea sobre l’audiovisual, segons ha advertit Cuixart, «ens juguem el futur de tota una generació». «Tota la força del món per defensar els nostres drets lingüístics. L’accés a l’audiovisual en la teva llengua és un dret que cal garantir», ha subratllat, per reclamar: «Exigim als nostres representants polítics la mateixa ambició, valentia i sentit de país que van tenir amb la creació de TV3 i amb la construcció del model de l’escola catalana, tot i l’oposició que ja llavors va mostrar l’estat espanyol». «No entendríem que interessos empresarials atemptessin contra els drets lingüístics de més de 10 milions de parlants de català al conjunt dels Països Catalans», ha agregat. «Sabem que tenim davant un estat que ha dimitit de les seves responsabilitats en la defensa de la diversitat i la pluralitat lingüística entesa com una riquesa, però advertim els poders de l’Estat que no claudicarem», ha alertat.

«Al País Valencià hi ha un triple consens per reformar la llei d’audiovisual. En primer lloc, en l’acord de les entitats i associacions expressat en l’acte públic que va tenir lloc el passat 24 de novembre en la nostra seu central, a València, convocat de manera unitària i que va comptar amb la participació del president del Consell Valencià de l’Audiovisual, la directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i els representants de les tres associacions d’empreses productores de l’audiovisual valencià. En segon lloc, en el pronunciament del Consell Valencià de l’Audiovisual, en el qual demanava que la nova llei de l’audiovisual siga conseqüent amb el marc competencial autonòmic», ha assenyalat Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, qui ha completat: «En tercer lloc, en l’acord dels governs valencià, català i balear, arran la reunió dels secretaris de Política Lingüística de Catalunya i el País Valencià, i la directora general de Política Lingüística balear, per reclamar que la llei garantisca la igualtat lingüística».

Amb Marcos Maceira, de Mesa Pola Normalización, ha traçat una radiografia de la situació de la llengua gallega, l’entitat de referència en defensa del basc al conjunt del seu domini lingüístic ha remarcat la unitat de la societat civil en defensa de l’audiovisual en les llengües oficials. «Allò que està en joc és molt, parlem d’igualtat, de prestigi de les nostres llengües i de protegir els drets lingüístics de milions de persones», ha indicat Paul Bilbao, de Kontseilua. «L’Estat espanyol maltracta a les llengües cooficials diferents del castellà», ha accentuat Maceira.

Josep de Lluís, d’Obra Cultural Balear, Francesc Marco de Plataforma per la Llengua i Oliver han llegit les altres reivindicacions d’aquestes entitats envers la llei audiovisual, com ara «la incorporació d’un reglament sancionador clar i concís, que evite que les plataformes i els operadors preferisquen pagar una multa que complir la llei» o que «hi haja disponibles productes doblats». També demanen que «les plataformes complisquen la quota de compra o inversió en obra europea en llengües oficials», «l’establiment d’una quota de finançament anticipada per a produccions en llengües pròpies cooficials» i la «comptabilització de la quota per hores».

«Reclamem, al seu torn, la prominència de les obres europees disponibles en la llengua pròpia en cada territori mitjançant la geolocalització; la inclusió d’audiodescripcions i l’obligatorietat per a la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola de difondre els continguts amb opció doblada al català, el basc i el gallec, en particular la seva programació del canal infantil i juvenil, i els continguts dels webs i les aplicacions», han tancat per pressionar en plena croada de l’espanyolisme visceral contra la immersió lingüística a Catalunya arran d’una sentència a Canet de Mar (Maresme).
Informa:ELTEMPS.CAT (15-XII-2021)

138 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: