ERC no ha aconseguit l’alcaldia de Barcelona malgrat que Ernest Maragall lidera la llista més votada. Ada Colau continuarà al capdavant del Cap i Casal gràcies als vots del PSC de Jaume Collboni, però, sobretot, de Manuel Valls, el candidat de Ciutadans que s’ha mantingut en silenci des que va oferir “gratis total” el seu suport a la líder dels comuns per impedir que un independentista fos alcalde de la capital de Catalunya. 3 vots de Valls, dels 6 del grup de Cs, sumats als 8 del PSC i els 10 de BComú han permès a Colau salvar l’alcaldia.

Avenç històric d’ERC tot i el cop a Barcelona

El cop de Barcelona és molt dur per a ERC. Però, no obstant això, els republicans han aconseguit per primer cop les alcaldies de dues de les quatre grans capitals: Lleida (Miquel Pueyo, amb el suport de JxCat i El Comú) i Tarragona (Pau Ricomà, amb acord amb els comuns i el vot a favor de JxTarragona i la CUP). Així, totes dues ciutats, feus històrics dels socialistes, tenen alcaldes republicans, i independentistes, per primera vegada des de la desfeta de la Guerra Civil.

A la vegada, ERC encapçala majories d’esquerres amb les quals ha desplaçat JxCat, amb qui comparteix el govern de la Generalitat, i tot hi haver perdut les eleccions, en ciutats emblemàtiques com Sant Cugat del Vallès (Mireia Ingla, amb una entesa ERC-CUP-PSC), Figueres (Agnès Lladó, amb ERC, PSC, Guanyem i Canviem Figueres) o Tàrrega (Alba Pijuan, amb ERC, CUp i PSC). ERC també ha aconseguit l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú, en aquest cas en detriment del PSC, on Olga Arnaus erà alcaldessa amb un tripartit independentista ERC-CUP-JxCat.

Els poders del PSC

El PSC perd Lleida (Fèlix Larrosa) i Tarragona (Josep Fèlix Ballesteros). Però, a més de cogovernar Barcelona amb Colau, els socialistes aconsegueixen l’alcaldia de 5 de les 11 ciutats catalanes amb més de 100.000 habitants: l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Mataró i Santa Coloma de Gramenet.

La recuperació electoral permet als socialistes reforçar majories en feus clàssics de l’entorn metropolità i la segona corona, com són l’Hospitalet de Llobregat (Núria Marín), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon) o Mataró (David Bote, que governarà amb els comuns). I, a més, hi suma Sabadell (Marta Farrés, amb el suport de Podem i que relleva Maties Serracant, de Crida per Sabadell) i, sobretot, Badalona, on l’exalcaldessa i líder de Guanyem Dolors Sabater finalment ha deixat in extremis el pas lliure al socialista Àlex Pastor per configurar una aliança que ha impedit el retorn del popular Albiol. La pedra a la sabata és segurament Terrassa, on l’exsocialista Jordi Ballart, que va dimitir pel suport del PSC al 155, torna a ser alcalde amb els vots del seu nou grup, Tot per Terrassa, i d’ERC.

JxCat, arraconada

Els pactes postelectorals han reduït els poders municipals de JxCat, els teòrics hereus del molt espai municipal de l’antiga CiU. Les dues úniques ciutats amb més de 100.000 habitants que tindran alcalde postconvergent són Reus (Carles Pellicer, amb el suport d’ERC i Ara Reus) i Girona (la ciutat del president a l’exili, Carles Puigdemont, on Marta Madrenas governarà en minoria després de la impossibilitat de configurar un tripartit independentista amb la CUP i ERC. La tercera principal plaça amb alcalde de JxCat és Manresa, si bé, només per un any: el temps que serà alcalde Valentí Junyent. El republicà Marc Aloy, que va guanyar les eleccions per 10 vots, ho serà els altres tres.

Els postconvergents han tornat a ERC cops com el de Sant Cugat arrabassant-los algunes alcaldies de pes com la de Cervera, on serà alcalde Ramon Augé -tot i haver perdut el 26-M- amb el suport de JxCervera, el PSC i SIF. Altres alcaldies importants de JxCat són Vic, on Anna Erra ha reforçat la seva majoria, o Igualada, on Marc Castells ha aconseguit la reelecció però governarà en minoria.

Informa:ELNACIONAL.CAT (15-6-2019)