ERC I LA CUP NO VOTARAN EN EL SUPLICATORI DE LAURA BORRÀS

( SARA GONZ√ĀLEZ )

La líder de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs. | Adrià Costa
Aquest dijous, a partir de les 10.30, les c√†meres s’apagaran, tot el personal al marge dels diputats haur√† de sortir de l’hemicicle i arrencar√† el debat sobre el suplicatori del Tribunal Suprem contra Laura Borr√†s, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid. Els seus companys votaran que no a la retirada de l’aforament que permetr√† que s’assegui al banc dels acusats, mentre que el PSOE, Podem, PP, Vox i Cs optaran pel s√≠. Despr√©s de setmanes d’estira-i-arronsa, ERC i la CUP han decidit no participar en la votaci√≥, com va avan√ßar dijous passat Naci√≥Digital. No volen ser -argumenten- c√≤mplices d’encobrir un possible cas de corrupci√≥ ni recon√®ixer autoritat i imparcialitat al Suprem. Aix√≠ ho han confirmat fonts de les dues formacions.

De fet, republicans i anticapitalistes afirmen que la proposta de no participar de la votació és una idea original de JxCat -així ho confirmen fonts de la mateixa formació- per facilitar un posicionament conjunt dels tres grups. Ara, però, els nacionalistes no en tenen prou i exigeixen a les altres formacions independentistes que votin que no al suplicatori contra la seva portaveu. Fonts de JxCat donen pràcticament per fet que no es produiran canvis en les hores que queden perquè es produeixi la votació.

El Suprem investiga Borr√†s per quatre delictes: malversaci√≥ de fons p√ļblics, frau, prevaricaci√≥ i falsedat documental per presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Instituci√≥ de les Lletres Catalanes (ILC). L’independentisme ha buscat fins a darrera hora una posici√≥ comuna, per√≤ JxCat nom√©s accepta que es voti no partint de la base de la innoc√®ncia de la seva portaveu i que tot √©s un cas de “persecuci√≥ pol√≠tica”. De fet, dirigents de la seva formaci√≥ han equiparat Borr√†s -que ha donat explicacions tant en p√ļblic com en privat, davant de representants d’ERC i de la CUP, en les dues √ļltimes setmanes- als presos pol√≠tics del proc√©s i han assegurat que, ni al Suprem ni en qualsevol altre tribunal espanyol, tindria un judici just.

La Fiscalia li demana 15 anys de pres√≥ per aquesta combinaci√≥ de presumptes delictes, tot i que la dirigent independentista els nega i assenyala que √©s v√≠ctima d’una “burda manipulaci√≥” efectuada -segons va detallar en una roda de premsa al Congr√©s- per la Gu√†rdia Civil quan es va fer c√†rrec de la investigaci√≥. Fa dues setmanes, l’11 de juny, va compar√®ixer a porta tancada per donar explicacions sobre el cas, i despr√©s va protagonitzar intervenci√≥ p√ļblica en la qual va atacar la jutge instructora.

En la comissi√≥ de l’Estatut del Diputat que va validar el primer tr√†mit del suplicatori la setmana, JxCat va votar en contra de tirar-lo endavant i els republicans van optar per no participar de la votaci√≥. En tot cas, est√† garantit que el tr√†mit prosperar√† perqu√® PSOE, PP, Vox, Ciutadans i tamb√© Podem hi votaran a favor. Per tant, en termes aritm√®tics, no √©s determinant qu√® votaran ERC i la CUP. Per√≤ s√≠ √©s cabdal en termes de simb√≤lics dins de l’independentisme, on les discrep√†ncies estan enquistades a l’espera de mesurar-se en unes eleccions. De fet, els republicans estan conven√ßuts que JxCat han convertit el suplicatori en una nova prova del cot√≥ de la unitat per intentar-los desgastar. Les converses, per ara, no han derivat en cap acord concret.

Tant ERC com la CUP s’han mogut sota dues premisses a l’hora de determinar el seu posicionament: ni volen ser part√≠cips de la protecci√≥ del que entenen que pot tractar-se d’unes irregularitats ni volen contribuir al setge al qual consideren que estan sotmesos els independentistes pel simple fet de ser-ho enviant Borr√†s a un judici que consideren que no ser√† just al Suprem. Un equilibri complex en un moment en qu√® l’emotivitat continua sent un dels motors del moviment. JxCat ja ha dit que no votar en contra del suplicatori suposar√† un “canvi” en unes relacions ja de per si lesionades.

No votar, √©s a dir, no pr√©mer cap bot√≥, era l’opci√≥ que havia guanyat pes en els darrers dies tant per a aquestes dues formacions com per Bildu. Tot i aix√≤, l’aspiraci√≥ dels republicans i dels anticapitalistes √©s encara que JxCat tamb√© se sumi a aquesta acci√≥ conjunta, tot i que la formaci√≥ ho descarta. Abans, per√≤, la CUP va posar sobre la taula una altra via que ha estat desestimada per Borr√†s: la de renunciar a ser diputada del Congr√©s. D’aquesta manera podria ser jutjada en un tribunal ordinari a Catalunya i no a l’alt tribunal que va condemnar els presos de l’1-O. La lectura que fan a partir de l’informe de la Sindicatura de Comptes √©s que “hi ha indicis de corrupci√≥ acreditats”, per√≤ al mateix temps entenen que “no es pot contribuir en la persecuci√≥ pol√≠tica” per√≤ tampoc “tolerar cap ombra” sobre l’independentisme.

Tenint en compte que el suplicatori prosperar√† facin el que facin els independentistes perqu√® hi ha una aclaparadora majoria a favor que sigui jutjada, Mireia Veh√≠ va exposar p√ļblicament que el cam√≠ per esquivar el Tribunal Suprem de Manuel Marchena. La proposta ni va agradar a Borr√†s -que ho va descartar r√†pidament, perqu√® considera que el cas √©s una “persecuci√≥” pol√≠tica per part del Suprem- ni va ser un√†nime entre les bases de la CUP malgrat que els seus dirigents afirmen que en els √≤rgans de decisi√≥ s√≠ que hi ha hagut consens. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va demanar fa uns dies a ERC i la CUP que optessin pel no.

Conscients del vesper que apuntar-se a aquesta opci√≥ hauria estat per a ells i per no atiar encara m√©s la pugna cr√≤nica amb JxCat, ERC s’ha mantingut al marge d’aquesta petici√≥ de la CUP i continuava insistint a acordar un posicionament que permeti alliberat el moviment de “tota ombra de dubte” i, al mateix temps, esclarir qu√® va passar exactament a la ILC. De portes endins, assenyalen que, si b√© no est√† clar si el fraccionament de contractes va ser o no irregular, els suposats correus electr√≤nics en els quals Borr√†s explicava al seu contacte -Isa√≠as Herrero- com s’havia de fer aquesta concessi√≥ fragmentada per eludir el concurs p√ļblic s√≥n el principal focus de sospita.

En tot cas, al marge de com evoluciona judicialment el cas de Borr√†s obre un debat sobre fins a quin punt el fraccionament de contractes √©s una via massa utilitzada per les administracions i, sobretot, si falten controls i fiscalitzaci√≥ per assegurar que no es produeixen concessions discrecionals. Si tal com est√† previst el suplicatori prospera, el tret de sortida per dirimir aquesta q√ľesti√≥ quedar√† en mans del Tribunal Suprem.
Informa:NACIODIGITAL.CAT( 24-6-2020)

197 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: