Fonts de les defenses assumeixen que, com a mínim, els seus representats seran inhabilitats un cop arribi la condemna. És a dir, se’ls obligaria a abandonar els càrrecs públics que ostenten, al Parlament i al Senat (Raül Romeva), al Congrés (Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull) i, en cas que prosperi el recurs de súplica al Tribunal Suprem, al Parlament Europeu (Junqueras). Tots ells són afiliats de les seves respectives forces polítiques i, en el cas del líder d’ERC, a més, se li suma que és el màxim dirigent del partit.

Junqueras ja ha anunciat que optarà a repetir com a president d’Esquerra. “Protegirem el llegat del partit i els seus actius i sabem que no es pot il·legalitzar el republicanisme progressista”, subratllen a l’ARA fonts de la direcció d’ERC. “Si el franquisme no va aconseguir acabar amb nosaltres, tampoc ho farà aquest estat pretesament democràtic”, assenyalen, tot recordant que fa temps que es preparen per “fer front a la repressió i a les amenaces”. Per la seva banda, des del PDECat afirmen que no han estudiat l’escenari perquè consideren que no hi haurà condemna per rebel·lió.

L’aplicació de la llei de partits no és automàtica. Són el govern espanyol i el ministeri fiscal els “legitimats” per iniciar un expedient d’il·legalització d’un partit. És a dir, si hi ha condemnes, seran ells els que hauran de prendre una decisió. Una altra opció passa perquè sigui el Congrés de Diputats o el Senat els que instin l’executiu a iniciar els expedients corresponents. Si s’aprova en qualsevol de les dues cambres, el govern espanyol estaria obligat a tirar-ho endavant.

Sense finançament públic

La il·legalització és l’amenaça principal pels partits, però n’hi ha d’altres si es mantenen en les direccions als condemnats per rebel·lió. La llei electoral espanyola també preveu la possibilitat de tallar-los el finançament públic. “Les subvencions previstes no es faran efectives quan en els seus òrgans directius o en les seves llistes electorals grups parlamentaris o polítics incloguin o mantinguin persones condemnades pels delictes de rebel·lió, de terrorisme o delictes greus contra les institucions de l’Estat”, especifica en l’article 127.

A ERC, Junqueras continuarà sent el president del partit i, per tant, una condemna podria portar associat el tall del finançament. Al PDECat, en canvi, cap dels acusats formen part de la direcció. En tot cas, la repressió contra els líders polítics podria no acabar amb les condemnes al Suprem si l’Estat continua optant per la via judicial

Informa:ARA.CAT (24-6-2019)