“Negociar a la perifèria ”
Pel que fins ara sabem, les converses entre ERC i Junts avancen en els temes menys compromesos i estan encallades en els assumptes nuclears.
( FERRAN CASAS )

La negociació entre ERC i Junts ja fa més de dos mesos que dura. Acabi com acabi, sempre podran dir que no ha estat tan efímera com l’intent de Superlliga de futbol, que ahir es desfeia com un terròs de sucre: Joan Laporta posava per fi prevencions dient que si s’havia de fer un pas tan rellevant, ho havien de votar els socis en assemblea, i els sis clubs de la Premier se’n van desmarcar. Veurem com acaba de petar tot, però el que no sembla que s’hagi de resoldre de forma ràpida és la negociació per investir Pere Aragonès.

Aquesta setmana ERC va posar damunt de la taula una mena d’ultimàtum -no va usar aquesta paraula- en l’intent d’arrencar a Junts un compromís per tancar l’acord abans de l’1 de maig. Fa la sensació, pel que fins ara sabem, que les converses avancen en els temes més perifèrics, o menys compromesos si ho voleu. Hi ha bon clima i fins i tot avenços quan s’aborda què ha de fer el Govern, però segueix sense estar tancat què passa amb el Consell per la República i com s’institueix un nou estat major independentista, quin ha de ser el full de ruta, com cal actuar més coordinats a Madrid i el repartiment de les àrees de Govern, del qual gairebé encara no se n’ha parlat.

Les prioritats d’uns i altres prefiguren un acord complicat i fan evident el risc que la negociació es tanqui en fals, que segurament seria el pitjor que, en aquests moments, li podria passar al moviment independentista. Fa uns dies us explicàvem que el sector institucional de Junts no és partidari de quedar-se fora del Govern, que abans prefereix l’acord o fins i tot anar a eleccions i tornar a tirar els daus. El partit de Carles Puigdemont va oferir a ERC investir Aragonès i passar a l’oposició si l’entesa era impossible amb l’argument que no es podia regalar una pilota de partit al PSC. Però, lògicament, el seu interès partidari en sortiria molt mal parat. Pere Aragonès no ha recollit el guant per governar en minoria, però si es passa de l’1 de maig aquesta opció guanyarà punts perquè, tot i que hi ha temps fins al 26 de maig, els republicans no volen un acord de darrera hora i a contracor que els obligui a començar la legislatura amb mal peu i amb un president del govern desgastat.

El disseny de Jordi Sànchez i Elsa Artadi, que controlen la negociació davant el paper discret de Puigdemont i l’arraconament de Laura Borràs, implica dilatar al màxim els terminis. Això, entenen, els permetrà aconseguir un acord millor i que es traslladin dos missatges dins i fora del partit: que s’ha estat exigent amb ERC fins al límit i fer visible que la victòria dels republicans va ser per la mínima. ERC es va apuntar un bon punt amb l’acord amb la CUP i està convençuda que el seu relat arriba de forma més nítida, però està topant amb més problemes dels que havia previst a Junts malgrat la polifonia de veus dels seus fins ara socis.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (21-4-2021)