ERC MANIOBRA PERQUÈ EL SISME POLÍTIC DE MADRID NO ENCALLI MÉS LA TAULA DE DIÀLEG

Tot moviment sísmic desencadena una ona expansiva que acaba impactant més enllà de l’epicentre. Aplicant la lògica de la sismologia a l’actual situació política, a la seu d’Esquerra Republicana s’han activat les alarmes per blindar Catalunya dels efectes colaterals del terratrèmol polític madrileny i estatal. “És cert que el govern espanyol tindrà ara altres prioritats”, comenten fonts del partit a ElNacional.cat. Alhora, expliquen que han començat a “fer pressió” al PSOE i la Moncloa perquè enmig de tant soroll no s’oblidin dels compromisos adquirits.
End of ad break in 17 s

Casualitat o no, la sacsejada a nivell espanyol arriba, precisament, quan Catalunya va en busca d’estabilitat, amb una nova legislatura acabada d’estrenar i en plena negociació oberta per la investidura de Pere Aragonès. Encara que per la mínima, la via pragmàtica d’ERC s’ha imposat a la de la confrontació de Junts a les eleccions del 14-F. Els republicans, doncs, porten ara la veu cantant de la nau del procés. Ara bé, el marge d’un diputat de diferència amb el partit de Puigdemont és massa escàs per dirigir l’estratègia sense contestació. Més encara quan les dues principals forces de l’independentisme necessiten encara la CUP per seguir avançant.

Madrid-Múrcia-Moncloa.

El que va començar com una moció de censura contra un president autonòmic ha acabat destapant una crisi de dimensions generals que afecta la política espanyola en el seu conjunt. Ayuso va imprimir el cop d’efecte i Pablo Iglesias ha acabat d’agitar el tauler, anunciant que plega com a vicepresident per ser candidat del seu partit a les eleccions de Madrid.

El líder de Podemos s’havia convertit els últims mesos, en el millor aliat per a l’independentisme dins de la Moncloa, defensant sense embuts que Puigdemont és un exiliat polític o qüestionant obertament l’empresonament de Pablo Hasél. Amb la seva sortida del govern, Pedro Sánchez es desfà d’una peça incòmoda en la seva relació amb Catalunya.

De fet, en la negociació pels pressupostos generals de l’Estat, durant la qual Ciutadans es va oferir com a alternativa a ERC i Bildu, Iglesias va ser determinant per estirar Sánchez cap a l’esquerra i repetir l’aliança amb els independentistes catalans i bascos.

Des d’ERC reconeixen a aquest diari que serà important veure com queda Cs després dels comicis madrilenys, sobretot tenint present que “a Sánchez ja li agrada pactar amb ells”. Ho ha fet en més d’una ocasió al llarg de la legislatura, per exemple per salvar pròrrogues de l’estat d’alarma.
Resurrecció urgent de la taula de diàleg

En plena campanya electoral per a les eleccions catalanes, ERC va arrencar el compromís de Pedro Sánchez de reunir de manera urgent la taula de diàleg, immediatament després del 14-F. Va ser a través d’una moció que van presentar els republicans al Congrés i que va comptar amb el vot favorable dels diputats socialistes.

L’espai de negociació va néixer a canvi del suport dels de Junqueras a la investidura de Pedro Sánchez ja fa més d’un any. A la primera i única reunió celebrada, el febrer de 2020, la delegació catalana l’encapçalava l’aleshores president, Quim Torra, que sempre va recelar, en públic i en privat, de la utilitat de la mesa. ERC confia que amb Aragonès al volant, la predisposició del PSOE canviï i puguin començar-se a palpar resultats. La nota que va publicar la Moncloa després de la cita inaugural anunciava el compromís de “reunir mensualment” la taula.

“Ells van assumir uns compromisos -desjudicialització, solució política al conflicte català, derogació de la reforma laboral i la llei mordassa- i el que han de fer és complir-los” asseguren fonts d’ERC, que s’han activat a Madrid per recordar als socialistes l’agenda política que han acordat per escrit i exigir-los que no utilitzin d’excusa el clima preelectoral existent per ajornar-la.

Com auditar l’espai de diàleg amb l’Estat és un dels elements que més hores de discussió ha comportat en la negociació entre ERC i Junts per formar govern. Els junters volen posar-hi un dead line. Els republicans estudien de quina manera poden pautar-la sense caure en l’error dels famosos 18 mesos de Junts pel Sí. Una de les opcions seria donar-li marge fins a les properes eleccions espanyoles que, si no s’avancen, haurien de ser a finals de 2023. De fet, Junqueras i Rovira, com també el programa electoral d’ERC, ja han deixat clar que malgrat el seu compromís pel diàleg, no acceptaran que aquest s’eternitzi. Si el PSOE la deixa morir d’inanició volen estar preparats per aixecar-se de la taula i explorar un nou embat unilateral.
Llei d’amnistia

Aquest dimarts, els grups independentistes al Congrés presentaran la proposta de llei d’amnistia. Precisament, el PSOE s’ha encarregat de posar aigua al vi a les expectatives d’ERC, Junts i comuns, a través del ministre José Luis Ábalos, que s’hi ha pronunciat en contra de la iniciativa, abans ni tan sols que hagi arribat al Congrés. No ha estat cap sorpresa. En aquesta batalla, l’aspiració dels republicans és aconseguir arrossegar els comuns i Podemos perquè hi votin a favor. Una altra cosa seran els indults.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-3-2021)

125 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: