ERC NO VOL QUE LES PRÒXIMES ELECCIONS SIGUIN PLEBISCITÀRIES

( Q. BERTOMEU / N. ORRIOLS )

Acord de mínims entre JxCat i ERC per afrontar els quatre mesos que passaran entre el moment en què el Govern s’ha quedat sense president – per la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem– i les eleccions catalanes, que seran amb tota probabilitat el 7 de febrer. És un pacte que persegueix que els dos socis de govern puguin transitar fins als comicis amb els mínims entrebancs possibles, tot un repte tenint en compte el clima de retrets que ha caracteritzat tota la legislatura. De fet, malgrat l’acord, aquest dilluns ja ha aflorat la primera desavinença estratègica en el nou escenari polític. JxCat vol que les eleccions siguin un plebiscit sobre la independència i el referèndum de l’1-O, la idea exposada aquest dilluns per Torra en el seu últim discurs. ERC, no.

El més rellevant de l’acord sobre el nou context polític és que deixa per escrit que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, assumirà “interinament funcions limitades de Presidència”. És el que ja apuntava l’informe dels serveis jurídics de la Generalitat i suposa, bàsicament, complir la llei. JxCat es garanteix que no hi haurà una “usurpació” de funcions del càrrec, ara vacant, de president de la Generalitat, com va retreure a ERC fa uns dies que es temia que podia passar. No s’especifica quines seran aquestes funcions limitades, però sí que es deixa clar que Aragonès haurà de deixar “vacants tots els espais propis” del president de la Generalitat, com ara el seu despatx i la cadira del consell executiu.

Pel que fa a la consellera de Presidència, Meritxell Budó, assumirà la coordinació dels consellers de JxCat i compartirà escena mediàtica amb Aragonès com a portaveu. També es preveu que el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, guanyi pes dins l’executiu en matèria de “coordinació econòmica” -segons fonts de JxCat- amb Aragonès.

El pacte també parla de Quim Torra i assegura que “no assumirà cap rol simbòlic en relació amb el Govern en funcions, si bé estarà a disposició de l’executiu”. Segons l’escrit que han fet públic aquest dimarts els dos socis de govern, aquesta decisió es pren “respectant la voluntat manifestada pel president Torra”. Però el cert és que també és una de les demandes que feia ERC per no complicar la transició cap als comicis i estalviar-se un altre potencial front amb la justícia.

El grup de coordinació

El paradigma que és un acord que el que evita, sobretot, és filar prim és que estableix que “qualsevol decisió extraordinària que calgui prendre” a partir d’ara per part del Govern “haurà de tenir el consens entre els dos socis”. Sense més concrecions. El pacte també crea “un grup de coordinació paritari” entre els dos partits per afrontar l’escenari postinhabilitació. No té un nombre tancat de membres, però hi seran, com a mínim, el vicepresident Aragonès, un conseller de JxCat, un representant permanent de cada grup de JxCat i ERC al Parlament i un representant de cada partit del govern de coalició.

Per part dels republicans hi podrien ser, a part d’Aragonès, el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, i la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta. Tot i això, no es descarta que en ocasions també hi puguin participar altres noms de pes, com la secretària general exiliada a Suïssa, Marta Rovira, i el diputat i un dels negociadors de l’acord, Josep Maria Jové. Per part de JxCat es preveu la presència del líder parlamentari, Albert Batet, i la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi.

Al Parlament

L’acord també evita entrar en detall sobre què passarà a partir d’ara al Parlament i es limita a dir que el president de la cambra, Roger Torrent, hauria d’aplicar el que li han indicat els serveis jurídics a través de l’últim informe. Aquest informe el que fa, bàsicament, es confiar-li el procediment per posar en marxa el compte enrere cap als comicis. En aquest apartat també es percep com, en la negociació a dos bandes JxCat i ERC, cada partit ha renunciat a alguns plantejaments per obtenir-ne d’altres. Els republicans no han aconseguit que Torra convoqués els comicis abans de ser inhabilitat, però es garanteixen que, un cop el president ha sortit de l’executiu, no es forçaran els terminis i les eleccions arribaran segons els límits que marca la llei. Aquest dimarts Sabrià, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha donat per fet que seran el 7 de febrer: “Són matemàtiques. És un debat molt enllestit”.

Sobre el plebiscit

En la mateixa entrevista és on han començat a aflorar les divergències sobre com els dos partits afrontaran la pròxima campanya. El punt de partida el va intentar posar ahir Torra, que va demanar que els comicis al Parlament siguin interpretats en clau de plebiscit sobre la independència i per intentar implementar el mandat de l’1-O. Batet ha convingut amb el president que els comicis han de ser una reedició del referèndum d’ara fa tres anys i que, per tant, si l’independentisme aconsegueix més del 50% hi haurà d’haver “conseqüències polítiques”, les quals no ha precisat.

Sabrià ha estat d’acord en què cal fixar l’objectiu de superar el repte del 50%, però s’ha desmarcat del plebiscit i ha fet una crida a deixar de banda segons quines vies que “tenen més de simbòliques que de realistes”. Per a Esquerra, segons el guió definit pel seu president Oriol Junqueras, superar la meitat més un dels vots en uns comicis reforça l’independentisme però no garanteix la República Catalana. Per a ERC, el procés ha de ser gradualista, i no el tot o res d’un plebiscit.
Informa:ARA.CAT (29-9-2020)

127 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: