ERC O JUNTS AFRONTEN UNA SETMANA DECISIVA PER DIBUIXAR LES BASES D’UN PACTE DE GOVERN

( ISABEL GARCÍA PAGÁN )

El manual del negociador a Catalunya diu que “la primera setmana després de les eleccions es pacta gairebé tot”, i més encara quan l’equació sorgida de les urnes té més d’una solució possible. Però entre ERC i Junts s’ha imposat la teoria de l’ex-primer ministre britànic Harold Wilson: una setmana és molt de temps, en política. I malgrat que el primer examen de l’independentisme és la constitució del Parlament, el 12 de març, és aquesta setmana quan consideren que s’ha d’aclarir la incògnita de cap a on transita la futura majoria de govern.

A Junts hi ha convergents inquiets que recorden com el 2003 Artur Mas se’n va anar tres dies a les Canàries després de les eleccions i quan va tornar Josep Lluís Carod-Rovira ja havia pactat el tripartit amb Pasqual Maragall i Joan Saura. I ara veuen amb estupor com la primera cita formal amb ERC ha tardat cinc dies a arribar i s’hi colava la CUP. Hi ha unanimitat, a ERC i a Junts, que la iniciativa és dels republicans, però les estratègies difereixen. A més, la incògnita afegida pels anticapitalistes sobre l’actuació dels Mossos davant les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél té mala digestió.

Gestionar i criticar els Mossos

A Junts conviuen la gestió de la Conselleria d’Interior amb les crítiques obertes al cos policial des de l’octubre del 2019, amb les manifestacions per la sentència de l’1- O. Laura Borràs va ser llavors, amb Quim Torra, la més bel·ligerant. La substitució de Miquel Buch per Miquel Sàmper al setembre va deixar al calaix el projecte de llei del sistema policial de Catalunya amb què es pretenia reordenar Mossos i policies locals i que hauria propiciat el debat ara improvisat en plena negociació del Govern. La contundència de la direcció de Junts qualificant d’“inacceptable la resposta policial” a les protestes xocava amb els laments dels afectats pels aldarulls a Barcelona i altres poblacions catalanes. I entre aquests últims, els negocis familiars d’algun dels seus dirigents. Tanmateix, Junts pretén blindar la negociació del futur Govern de la crisi amb els Mossos, que, sostenen, “ha de gestionar l’executiu actual”. Aragonès és president en funcions.

Qui es queda Interior?

Abans de les eleccions els equips d’ERC i de Junts van marcar algunes cartes: qui perd es queda la presidència del Parlament; qui guanya, Interior… Aragonès sosté que hi haurà “molts canvis” al pròxim Govern, també a Interior –totes les
mirades es dirigeixen a Ester Capella–, i ERC s’ha afegit a Junts i la CUP a l’hora de denunciar males praxis en algunes actuacions dels Mossos i demanar investigacions. La revisió del model policial ara és un altre argument que esgrimeixen els republicans per accelerar la formació d’un nou Govern del qual la CUP s’allunya. El consell polític anticapitalista obrirà un debat intern dissabte, en espera de la posició de Guanyem Catalunya, de Dolors ­Sabater.

Junqueras i Puigdemont, dues vies

“No es pot desaprofitar el resultat històric”. Aquest va ser ahir el missatge de Jordi Cuixart en un acte d’Òmnium per homenatjar el moviment independentista. Cuixart va demanar als partits “sentit d’ Estat” per saber gestionar els resultats, que cadascú llegeix a la seva manera. Amb Aragonès reservant-se en segon pla, l’equip habitual d’ERC – Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Sergi Sabrià i ara Laura Vilagrà– gestiona la negociació, i Oriol Junqueras ha completat la seva ronda de contactes amb sindicats i patronals, que no amaguen la preferència per un acord entre els republicans i el PSC. A Junts, Carles Puigdemont ha treballat a Waterloo amb el seu equip de capçalera – Elsa Artadi, Josep Rius, Albert Batet…–, Laura Borràs i Francesc Dalmases, coordinats amb Jordi Sànchez. Els republicans han treballat diferents escenaris, tant sobre el full de ruta independentista com l’arquitectura del futur Govern, però el primer era comprovar l’actitud de Junts. L’aposta d’ERC per un “Govern ampli” que sumi els comuns té poc recorregut, o sigui que ara aposten per la “preeminència de l’esquerra independentista” i es marquen línies vermelles oficioses, com ara una suposada incorporació de Joan Canadell al Govern.

Amb Junts o sense, no tot suma

El resultat del 14- F assenyala que amb una abstenció de la CUP n’hi ha prou per a un Govern ERC- Junts, però també que cap altra fórmula és possible sense una abstenció de Junts, sempre que es mantingui el veto a un pacte amb el PSC. Els republicans fugen d’aquesta suma: l’única fugida de vots detectada el 14- F anava associada al fantasma del tripartit i es va tancar després de posar per escrit que no es governaria amb els socialistes.

A Junts s’imposa la calma oficial, per bé que proliferen les càbales. La que acumula apostes és un pacte d’ERC amb els comuns i la CUP, amb la intenció que els postconvergents no tinguin “més remei” que donar-hi suport per activa o per passiva, fins i tot anant-se’n a l’oposició. N’hi ha que troben a faltar una aposta pública d’ERC per pactar amb Junts i la “por de l’oposició” va per barris. Les eleccions municipals esperen d’aquí dos anys…

El 51% i el front de Madrid

El punt de partida és un Govern independentista. En els primers contactes han demanat “ claredat” a ERC: “Què fem amb el 51% de vot independentista?”. Tot i que els de Puigdemont també posen el focus a Madrid. Es reclama no només un pacte a Catalunya, sinó acords en tots els espais institucionals en què l’independentisme té representació. La primera mostra arribarà al Congrés en paral·lel a la constitució del Parlament i la investidura: es van comprometre amb Òmnium a presentar junts al març una proposició de llei d’amnistia. Però també es plantejarà una nova estratègia per a la taula de diàleg amb l’Executiu de Pedro Sánchez.

La Moncloa, Junts i la xenofòbia

Els últims dies Sánchez, Carmen Calvo i Salvador Illa han atribuït a Junts postulats xenòfobs que ERC ha rebatut en públic i que ha portat Junts a traslladar a la Moncloa el seu malestar. “Primer hi havia un problema de convivència i ara som uns xenòfobs”, protesten. Illa va fer servir aquest argument a La Vanguardia per augmentar la pressió sobre ERC, però també per lligar els comuns al seu bloc i aspirar a una investidura si no hi ha pacte entre republicans i Junts. Illa aprofita els avalots a Barcelona per posar el focus sobre els efectes d’una nova aliança ERC- Junts.

L’arquitectura del Govern

ERC va dibuixar les seves llistes electorals pensant en el post-14- F. Es va situar Vilagrà de número 2 pensant en la coordinació del Govern des de la Conselleria de Presidència i Roger Torrent aspira a posar-se al capdavant d’un departament amb competències més polítiques que no pas de gestió i amb visibilitat. ERC vol una Conselleria d’ Igualtat i una altra de Transició Ecològica, que desballestaria l’actual de Territori i Sostenibilitat, a més de col·locar Miquel Puig com a Mister Next Generation. A més, cal veure el paper de futur de Vilalta i Sabrià. Junts espera “imaginació” en el disseny del Govern, però fan comptes. El 2017 Junts es va quedar la presidència i sis conselleries, per set d’ERC. Ara esperen el mateix tracte. La reivindicació de Salut per a Josep Maria Argimon està sobre la taula des de la campanya i es treballa en els noms d’ Artadi, Rius, Damià Calvet o Jordi Puigneró. Però la incògnita és Borràs. Al Govern o al Parlament?
Informa:LAVANGUARDIA.COM (22-2-2021)

43 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: