UNA MERESCUDA BUFETADA ALS PARTITS INDEPENDENTISTES
RadioCatalunya
“Una merescuda bufetada als partits independentistes” (VICENT PARTAL) Hi ha un paper impressionant de Simone Weil que es va publicar lâany 1950 al nĂşmero 26 de La Table Ronde i que porta per tĂtol âNota sobre la supressiĂł general dels partits polĂticsâ. SĂłn vint pĂ gines i prou, però plenes dâintel¡ligència i humanitat. La gran filòsofa francesa, lâĂşnic gran esperit del nostre temps segons Albert Camus, ataca amb una duresa espectacular el mal que el partidisme fa a la democrĂ cia i a la llibertat de les persones. Weil afirma que el partidisme obliga a una autèntica âdimissiĂł de lâesperitâ que fa que els militants es regesquen no pel desig de la veritat sinĂł per la conformitat amb les ordres. I què ĂŠs allò que aquesta dona tan especial, voluntĂ ria de la Columna Durruti a Espanya i resistent contra el nazisme a França, recomana de fer? Ho explica amb una parĂ bola: âSi podeu fugir de les mans dâaquesta gent que us amenaça amb el fuet, fugiu-ne. I si podeu evitar de caure entre les seues mans, eviteu-ho.â El pamflet de la senyora Weil, i dic pamflet en el sentit mĂŠs elevat del terme, acaba amb una declaraciĂł inapel¡lable: âLâoperaciĂł de prendre partit ha substituĂŻt lâoperaciĂł de pensar.â Jo no acostume a portar barret, però si en portĂ s, avui me lâhauria de traure davant lâenorme lliçó de dignitat que lâelectorat independentista ha donat als partits. Això que ha fet tanta gent dâabstenir-se, de no sotmetreâs mĂŠs al xantatge, ĂŠs una de les coses mĂŠs difĂcils que aquest paĂs podia fer. I lâha feta. I ha tornat a demostrar fins a quin punt el Primer dâOctubre va ser un terratrèmol que ens va canviar la vida. El Primer dâOctubre ens va ensenyar que nosaltres tenĂem el poder de canviar-ho tot i aquell ensenyament ha parit un paĂs nou, amb gent que es comporta diferentment i que sempre troba la manera de traure el cap i de deixar clar que si ells es rendeixen nosaltres no. Les dades, en relaciĂł amb això, no deixen cap ombra de dubte. Lâelectorat independentista ha dit prou i ha castigat durament els partits polĂtics pel seu egoisme, per la seua supèrbia, pel seu sectarisme, per haver avantposat la lluita per lâhegemonia a la llibertat del paĂs i per haver-se cregut, en definitiva, que amb el mĂ rqueting i el control dels mitjans podrien fer-nos oblidar. La bufetada, com era previsible, ha estat especialment dura amb Esquerra Republicana, el partit que mĂŠs ha fet per destruir tot allò que va significar el Primer dâOctubre. Però tambĂŠ el partit que mĂŠs decisions contrĂ ries al sentit comĂş ha adoptat, atrapat en el cabdillisme delirant dâOriol Junqueras, que ĂŠs el gran perdedor dâaquesta nit. Junts, evidentment, tĂŠ en la gran victòria de Xavier Trias a Barcelona un bĂ lsam que ho guareix tot. La sensaciĂł ciutadana a la capital, molt estesa, era que calia fer fora Ada Colau i Trias ho ha sabut fer i ho ha fet bĂŠ. Però Junts no hauria de perdre de vista que ĂŠs precisament en els seus feus on lâabstenciĂł ĂŠs mĂŠs alta. Pel que fa a la CUP, i tot esperant els pactes que puga haver-hi a Girona, ĂŠs evident que no ha connectat tampoc amb el seu electoral tradicional. Tots tres partits independentistes, doncs, han de reconsiderar seriosament què fan i com ho fan. I han dâentendre que una bona part del paĂs ha canviat per sempre i ja no els deixarĂ fer allò que vulguen. Cap elecciĂł dâençà del Primer dâOctubre no ĂŠs una elecciĂł mĂŠs. La dâaquesta nit tampoc. Mentrestant, al PaĂs ValenciĂ i les Illes el pitjor malson sâha fet realitat i el PP i Vox han aconseguit la majoria de les institucions. La pujada de la dreta extrema i de lâextrema dreta âtambĂŠ al Principat, eh?â ĂŠs un fenomen molt preocupant. A tot Europa hi ha un ascens de lâextrema dreta, i la culpa, en bona part, la tĂŠ la desafecciĂł creixent entre les classes mitjanes i populars i lâesquerreta aquesta caviar que ha fet de la polĂtica un negoci. Per als valencians, i per als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, però, sâobre ara un perĂode molt complicat, en què patirem molt i en què trobarem a faltar molt allò que alguns hem denunciat de fa temps. En vuit anys no sâhan fet coses tan bĂ siques i necessĂ ries com rebaixar el sostre electoral al 3% -mira que això nomĂŠs hauria canviat coses!- assegurar el requisit lingĂźĂstic o la reciprocitat de les televisions pĂşbliques. I quan tu no fas la faena els teus contraris se nâaprofiten. Tindrem temps, aquests dies, dâanar analitzant acĂ a VilaWeb fil per randa tot això, perquè aquesta nit hem viscut uns quants terrabastalls polĂtics. De moment, estigueu atents demĂ a lâespecial de La tertĂşlia proscrita que emetrem a primera hora de la vesprada i a tot el treball dâanĂ lisis, mapes i dades que ja us anem oferint i que continuarem ampliant aquesta nit i al matĂ. Informa:VILAWEB.CAT (29-V-2023)
