ERC S’EMPELTA DEL PACTISME DE CiU A MADRID

( ORIOL MARCH )
D’assegurar que la seva estada al Congr√©s duraria divuit mesos a abstenir-se a canvi de res en la investidura de Pedro S√°nchez. De performances -√†mpliament denostades pel constitucionalisme- al faristol a trucar dirigents del PSOE i d’Unides Podem per tal que formessin un govern de coalici√≥ a √ļltima hora per desbloquejar la situaci√≥ al Congr√©s. L’evoluci√≥ de Gabriel Rufi√°n com a cap de cartell d’ERC a Madrid l’ha portat a erigir-se en defensor del pactisme a Madrid per tal que l’esquerra form√©s un in√®dit executiu de coalici√≥. Una actitud que allunya els republicans de posicions m√©s maximalistes i que √©s assimilable als postulats cl√†ssics de l’antiga CiU i el PNB en anteriors legislatures, quan el nacionalisme moderat exercia de frontissa per pactar amb el guanyador de les eleccions.

De fet, una de les conclusions d’aquest debat d’investidura √©s que ERC i Junts per Catalunya (JxCat) han intercanviat els papers habituals dels seus tradicionals espais pol√≠tics. Si b√© els republicans han apostat per una abstenci√≥ que, en cas d’entesa entre el PSOE i Unides Podem, hauria perm√®s a S√°nchez sortir president del Congr√©s, l’espai liderat per Carles Puigdemont ha mantingut invariable el “no” en les dues votacions. Laura Borr√†s, portaveu de JxCat, ha assenyalat que tenien “155 raons” per a la negativa. Una f√≥rmula celebrada pel president de la Generalitat, Quim Torra.

No nom√©s √©s un intercanvi de papers dels rols cl√†ssics, sin√≥ tamb√© l’exemple de la diverg√®ncia estrat√®gica entre dos partits que governen junts a la Generalitat. Des de les eleccions del 21-D -√©s a dir, just despr√©s d’una tardor del 2017 en la qual els republicans vam amena√ßar amb deixar el Govern si no es declarava la independ√®ncia-, els republicans han fet un gir estrat√®gic cap al “refer√®ndum inevitable”. Un rumb que ha col¬∑lisionat amb les posicions p√ļbliques del sector m√©s proper a Puigdemont de JxCat, que segueix sense descartar una unilateralitat que no triomfa a les enquestes.

La intervenci√≥ de Rufi√°n abans de la segona votaci√≥ a Madrid, quan va defensar la necessitat de formar govern per no repetir unes eleccions amb el risc que la dreta s’impos√©s, ha estat molt comentada en cercles de JxCat. El tall de v√≠deo en qu√® S√°nchez agraeix l’abstenci√≥ “a canvi de res” d’ERC va circular r√†pidament pels perfils de Twitter afins a l’espai que lidera Puigdemont -a l’estil d’aquell anomenat Equip A digital dels temps de l’antiga Converg√®ncia-, i de ben segur que apareixer√† en els argumentaris de campanya de Borr√†s en cas de comicis el 10 de novembre.

Els republicans, aix√≤ s√≠, assenyalen que el gest de dijous va ser de “responsabilitat”, per b√© que hi hagi veus al partit que el rebessin amb retic√®ncies. A banda, el calendari “es complica” a partir del setembre, quan arriba la Diada i tamb√© la recta final cap a la sent√®ncia del Tribunal Suprem. De gestos se’n podien fer ara, per√≤ el marge a la tardor ser√† m√©s esc√†s. Les nul¬∑les concessions de S√°nchez a l’independentisme, a banda, no han facilitat que els presos de JxCat, inicialment partidaris de l’abstenci√≥, mantinguessin la posici√≥ fins al final. Torra i Borr√†s han estat els qui m√©s han pressionat en p√ļblic pel vot negatiu, mentre que Puigdemont va celebrar aquest posicionament nom√©s quan ja s’havia oficialitzat.


Retrets… de precampanya?

La relaci√≥ entre els socis s’ha deteriorat pel pacte entre JxCat i el PSC a la Diputaci√≥ de Barcelona, dues formacions que ja han viscut la primera crisi per la retirada del lla√ß groc de la fa√ßana de la seva seu. El Govern -aix√≠ ho assenyalaven aquesta setmana alts c√†rrecs de Palau- no se n’ha ressentit perqu√® “ni tan sols se n’ha parlat”, per√≤ les dues formacions l’espai de Puigdemont i el partit d’Oriol Junqueras -empresonat a Lledoners i el criteri del qual √©s b√†sic en cada decisi√≥- es miren de re√ľll. Tant a Madrid com en cas d’eleccions anticipades al Parlament, on els republicans tenen dos noms damunt la taula: el vicepresident Pere Aragon√®s i Roger Torrent, president del Parlament.

JxCat retreu a ERC haver “frenat” des de l’aplicaci√≥ del 155, i aqu√≠ hi inclou la investidura fallida de Puigdemont. Els republicans, en canvi, desconfien -m√©s en privat que en p√ļblic- del rol de l’expresident i del discurs legitimista, encarnat tamb√© per Torra. Els retrets a nivell parlamentari s√≥n sonors -Albert Batet, portaveu de JxCat, va anomenar “pagafantes” els republicans per l’episodi de la investidura- i s’emmarquen en un context de precampanya permanent que aquests dies ha transitat pel Congr√©s.

Els retrets entre JxCat i ERC es produeixen en un context de precampanya permanent, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats

La gran q√ľesti√≥ de fons √©s quin rumb adopta l’independentisme. Si aposta pel di√†leg amb l’Estat, malgrat les concessions escasses de S√°nchez, i s’implica en la governabilitat per tal que la dreta -m√©s dura que mai- no posi els peus a la Moncloa. O b√© si interpreta que a Madrid no hi ha res a fer i que tant √©s que presideix el govern espanyol alg√ļ del PSOE que alg√ļ del PP avalat per Ciutadans i Vox. I, en un gir de la tend√®ncia dels √ļltims anys, √©s ERC qui fa el paper que hauria signat CiU i JxCat el paper atribu√Įt als republicans. El proc√©s, ja se sap, ha capgirat tot el mapa de partits.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (28-7-2019)

244 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: