ERC VEN EL PRESIDENT PUIGDEMONT A CANVI DE MARTA ROVIRA

“ERC ven el president Puigdemont a canvi de Marta Rovira”.
“Tota tirania necessita col·laboradors entre els tiranitzats, i Espanya els ha trobat en Esquerra”

(VÍCTOR ALEXANDRE )
La derogació del delicte de sedició anunciada per Esquerra Republicana és mentida. Oblidem-nos del que diu o deixa de dir Pedro Sánchez. Sánchez, a més de mentider compulsiu, és un cínic amb el qual cap independentista no hauria de perdre el temps. No és ell, doncs, el problema. El problema són els qui, dient-se dels ‘nostres’, l’apuntalen a Madrid, legitimen el seu buidatge de competències –no cal enumerar-les, oi?– i porten a terme una operació dermoestètica de tots i cadascun dels seus plans per emmordassar el nostre país reduint-lo a quatre províncies espanyoles. Aquests són els que hem de foragitar del Govern. Pedro Sánchez pot ser cínic i mentider, sí, però no és cap traïdor. És nacionalista espanyol i exerceix de nacionalista espanyol. És contra els qui revesteixen les seves mentides que hem d’enfocar la nostra acció, perquè sense ells Sánchez no se’n sortiria. Tota tirania necessita col·laboradors entre els tiranitzats, i Espanya els ha trobat en Esquerra.

Ja fa molt de temps que Esquerra treballa per a una cúpula que no és independentista –remarquem-ho: no és independentista– i en contra dels interessos de Catalunya per mitjà de pactes inconfessables per frenar tot activisme, per decapitar tots aquells adversaris que posen Esquerra en evidència i per desqualificar tota persona que no combregui amb la submissió o que no beneeixi la Taula de Diàleg Autonòmic, que és l’instrument publicitari d’aquest partit per vendre com a triomfs les ensarronades que acorda amb el PSOE.

Parem atenció en l’energia que posen Pere Aragonès i Oriol Junqueras, els dos grans representants de Sánchez a Catalunya, cantant les excel·lències dels acords sobre el delicte de sedició. Juren i juren, sense rubor, que queda derogat i, per si fos poc, es presenten com els artífexs de la maniobra. Tant els fa que sigui un frau, l’important és que la gent s’ho empassi. Aragonès, pel seu càrrec, és qui més publicita el frau revestint-ho de gesta: “Ningú no empitjorarà la seva situació, ningú no estarà pitjor del que estava abans”.

Quina gesta més impressionant, la d’aquest partit, que ven com un triomf galàctic el fet de quedar-nos tan malament com estàvem. És a dir, que allò que havia de servir per ‘estar millor’ només serveix per a no ‘estar pitjor’. Ens imaginem un metge que, incapaç de confessar la seva inèpcia per alleujar el nostre mal, es vantés de no haver-lo empitjorat?: “No s’amoïni, estimat pacient, li prometo que quan jo me’n vagi, no es trobarà pitjor del que ho estava quan he arribat. Per cert, la visita me la paga vostè mateix o la seva dona?”.

La inèpcia és perdonable, el cinisme no. Vejam, doncs, en què consisteix l’ensarronada de la taula de diàleg. D’entrada, cal dir que l’interès del PSOE en aquesta taula no va més enllà de la simple foto de cara a la galeria europea; res més. És Esquerra qui, per disfressar la seva deserció de l’independentisme, necessita fer creure als catalans que la submissió és molt productiva. ‘A més submissió, més benestar’, en seria l’eslògan. Política immobilista i de dretes, la seva. Totes les dones maltractades del món haurien de prendre nota d’Esquerra: com més submises, més tranquil·les. ¿Que no és una victòria aconseguir que el marit et doni vuit cops de puny, en comptes de deu?

Esquerra i PSOE han perpetrat una operació consistent a netejar la imatge d’Espanya, fent-la semblar una democràcia homologable amb Europa, mitjançant un nou redactat del text que fins ara la comprometia. És a dir, atès que no es pot apallissar, perseguir i empresonar l’independentisme acusant-lo de sedició, se l’apallissarà, perseguirà i empresonarà acusant-lo de “desordre públic agreujat” i de “posar en perill la pau i la tranquil·litat públiques”. No et tancaran tretze anys, però un bon grapat no te’ls treu ningú. Que ben lligat, oi? El que ens volen vendre com un guany, una millora, un avenç, és en realitat una pèrdua, un agreujament, un retrocés. A partir d’ara, amb l’homologació del concepte, Espanya podrà perseguir tota acció independentista. Tota acció contrària a la ‘unidad de España’ serà tipificada com un “desordre públic agreujat” i els acusats seran empresonats per “perjudicar la convivència” entre opressor i oprimit.

La resta fa baixada, perquè després, com sabem, “la fiscalia te lo afina” i els tribunals franquistes ho segellen. I quina és la peça major que tant Espanya com Esquerra volen caçar? El president Puigdemont, naturalment. Per tal que ningú no faci ombra a Oriol Junqueras i Marta Rovira en unes eleccions catalanes, Esquerra necessita com l’aire que respira que el president Puigdemont deixi de tenir veu a Europa. Ja fa temps que, amb la calculadora electoral a la mà, Esquerra somia amb una Laura Borràs inhabilitada i amb un president Puigdemont empresonat. I aquest és el moll de l’os de la maniobra que han ordit ERC i PSOE. Ho explica el govern espanyol:

PEDRO SÁNCHEZ, president: “Els delictes no desapareixen. Carles Puigdemont, quan hagi de comparèixer, i compareixerà, n’estic convençut, davant la justícia espanyola, haurà de retre comptes dels delictes comesos el 2017”.

NADIA CALVIÑO, vicepresidenta: “Recordeu que la dificultat d’aconseguir l’extradició de Puigdemont –que és allò que volem tots–, és que vingui a Espanya, que compleixi i que comparegui davant la justícia i compleixi la pena que li correspongui; la dificultat de l’extradició és perquè el nostre tipus penal de la sedició no existeix en altres països. […] La reforma del delicte de sedició pot afavorir que en un moment donat hi pugui haver l’extradició que no hi va ser en el passat. “

PATXI LÓPEZ, portaveu del PSOE: “La justícia espanyola no va trobar la col·laboració d’altres països europeus per a les extradicions, perquè, en no haver-hi un delicte homologable en aquells països, no es complia el requisit de la doble incriminació que s’exigeix per a les extradicions. Bé, doncs, això ja està arreglat. Ja no hi haurà santuaris a Europa per als qui cometin delictes d’ordre públic”.

La traïció sempre és fastigosa, però el que ha ordit Esquerra a Madrid, a banda de la venda fal·laç i cínica que n’està fent (reverberada per la seva cort de tertulians), el que ha tramat, en definitiva, a esquena de Catalunya, és tan greu, tan vergonyós, que només pot ser qualificat d’abominable. Han canviat la llei per poder ‘caçar’ el president Puigdemont. Aquesta és la clau de l’operació disfressada de “reforma” i “desjudicialització”. Clar i català: Esquerra ha venut el president Puigdemont a canvi de Marta Rovira i de l’habilitació de Junqueras, que no podia presentar-se a les eleccions fins al 2031.

Primer va ser Meritxell Serret i ara toca Marta Rovira. Objectiu final: tota la gent d’Esquerra a casa i el president i els exconsellers a l’exili, tots de Junts, amb grillons i a la presó per tal que no facin ombra a Aragonès, Junqueras, Rovira i companyia. Però si un dia la justícia europea pica l’ham i aquest pla es materialitza, és a dir, si un dia el president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí són extradits i empresonats, Catalunya haurà de recordar que al darrere de tot plegat hi ha Esquerra Republicana.

Informa:ELMON.CAT (23-XI-2022)

30 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: