ÉS ABSURD RECÒRRER AL TRIBUNAL DE DRETS HUMANS SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

(JAVIER PÉREZ ROYO, Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla )
La integració de Catalunya a l’Estat és una qüestió de naturalesa política, que únicament pot trobar una resposta a través de negociacions entre òrgans constitucionals legitimats democràticament de manera directa, a les quals poden incorporar-se els destinataris d’aquesta negociació mitjançant un referèndum. Així ho va entendre el constituent del 1978, que va preveure tant per a l’aprovació com per a la reforma de l’Estatut d’Autonomia originari un procés pel qual el Parlament proposa a les Corts Generals un projecte d’Estatut d’Autonomia, a fi que després de la negociació amb la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats pugui ser sotmès a referèndum. El principi de legitimació democràtica es projecta de manera diferenciada en la fase d’iniciativa, de discussió i aprovació parlamentària i de ratificació en referèndum. En aquesta projecció múltiple i diversificada del principi de legitimitat democràtica no hi pot participar un tribunal, constitucional o ordinari, sense que el procés salti pels aires.

Això és el que va passar amb la STC 31/2010, i des de llavors la negociació política ha estat substituïda per l’acció dels tribunals, del Tribunal Constitucional exclusivament en una primera fase i dels tribunals de justícia, de la jurisdicció penal concretament, en una segona.

La integració de Catalunya a l’Estat es troba en via morta. I així serà mentre continuï residenciada davant els tribunals

La integració de Catalunya a l’Estat es troba en via morta. I així serà mentre continuï residenciada davant els tribunals. No hi ha cap possibilitat que des del poder judicial espanyol es pugui trobar una solució. En negatiu els tribunals ho poden fer tot. En positiu no poden fer res.

Si això és així per a les instàncies judicials espanyoles, encara ho és més per a les europees. No hi ha res en el Conveni Europeu que permeti al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEHD) examinar, ni directament ni indirectament, cap assumpte que estigui relacionat amb la independència de Catalunya. O amb la integració de Catalunya a l’Estat. Per molta imaginació que es posi en la redacció de la demanda davant el TEDH, no s’aconseguirà que la demanda passi el filtre del tràmit d’admissió.

El TEDH no es deixarà arrossegar mai a un debat que pugui estar “contaminat” per la independència de Catalunya. Com més vegades s’intenti, pitjor. El nacionalisme català s’estarà tirant pedres a la seva pròpia teulada, unes pedres que, encara que tinguin una dimensió petita, seran presentades als mitjans de comunicació espanyols com roques de magnituds immenses. Aquesta setmana ho hem pogut comprovar amb la decisió del TEDHde no admetre a tràmit el recurs encapçalat per Carme Forcadell. La interposició del recurs era una operació temerària, que resulta incomprensible. No s’hauria d’haver interposat, tot i que tampoc té conseqüències negatives per al futur. Hi ha una erosió en el prestigi dels recurrents, però res més.

El TEDH no es deixarà arrossegar mai a un debat que pugui estar “contaminat” per la independència de Catalunya

Bombardejar amb recursos el TEDH no té sentit. L’únic recurs que s’haurà d’interposar és el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals i, en cas que no s’estimi l’empara, el recurs davant el TEDH per vulneració dels articles concomitants del Conveni.

No hi ha dret a ser tutelat en la reclamació de la independència de Catalunya ni pel Tribunal Constitucional ni pel TEDH. Sí que hi ha dret a ser tutelat per haver estat qualificada una pretensió expressada pacíficament com a constitutiva del delicte de rebel·lió, amb vulneració del dret fonamental a la legalitat penal. Sí que hi ha dret a reaccionar contra la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, que en aquest cas no podia ser el Tribunal Suprem. Sí que hi ha dret a reaccionar contra la privació de la segona instància, com a conseqüència de la vulneració del dret que acabem d’esmentar. Sí que hi ha dret a reaccionar contra la interpretació fraudulenta de les normes d’aforament, que també han conduït a la privació de la segona instància. Sí que hi ha dret a reaccionar contra la falta d’imparcialitat d’alguns membres del tribunal i singularment contra el seu president. Sí que hi ha dret a reaccionar per indefensió per l’absència de Carles Puigdemont entre els acusats i per la manera en què s’han practicat determinades proves. L’enumeració no és exhaustiva.

Per donar resposta a aquestes possibles vulneracions de drets recollits en el Conveni Europeu és per al que serveix el TEDH. Tot el que no sigui això és perdre el temps. En l’àmbit judicial cal oblidar-se de la independència. Això pertany a la política espanyola i catalana, i en cap cas pot tenir el més mínim contacte amb la justícia europea.                          Informa:ARA.CAT (31-5-2019)

366 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: